3

Déjeme que se lo cuente.

 

 

Laurie Halse Anderson va publicar l’any 1999 la novel·la Speak per fer front a la depressió i l’ansietat causades per uns fets que li van passar. Va ser un èxit de vendes i potser això, va afavorir que tingués la seva adaptació al cinema, protagonitzada per l’actriu Kristen Stewart. La novel·la aquí es va traduir com Cuando los árboles hablen.

Però el que volem recomanar no és la novel·la ni la pel·lícula, si no l’adaptació a la novel·la gràfica que ha fet l’Emily Carroll i que ha estat publicada per l’editorial La Cúpula.
 

Anderson, Laurie Halse
Cuéntalo

Barcelona : La Cúpula, 2018

 
Cuéntalo comença justament amb el primer dia de la Melinda Sordino a l’institut Merryweather. Convertida en una marginada per ser la responsable d’haver trucat a la policia durant una festa de nit l’estiu passat, fa que la seva vida sigui un veritable malson. Assetjament, exclusió, burles, menyspreu… són poques les persones que s’apropen a ella. La situació a casa seva tampoc és molt bona, i les discussions dels seus pares vessen una mica més el bassal d’aigua on intenta no ofegar-se. Però la Melinda amaga al seu interior un secret que ningú sap perquè no és capaç d’explicar. Aquesta pedra que porta a sobre li impedeix portar la vida normal d’una jove qualsevol. La soledat i l’angoixa com a únics companys fan que comenci una espiral de foscor on només queda espai pel dolor.

 

Cada vez se me hace más duro hablar. Mi garganta siempre está irritada, mis labios en carne viva, como si tuviera algún tipo de laringitis aguda. Sé que estoy hecha polvo. Quiero confesarlo todo. Traspasar la culpa, el error y la ira A OTRO. Tengo una bestia en las entrañas, rasgándome las costillas por dentro.

 
Tot comença a esfondrar-se progressivament a mesura que avança la història. Les classes d’art però, seran una petita llum que l’ajudarà a començar a poder enfrontar-se amb el que va passar aquella fatídica nit. Si diuen que l’art és terapèutic, a ella l’ajudarà a expressar d’una manera real tot el patiment que porta a dins.
 


 

Emily Carroll és una il·lustradora canadenca que ja va sorprendre amb la seva anterior novel·la gràfica de terror Cruzando el bosque. Ha sabut plasmar al còmic tota l’angoixa que porta a dins la jove protagonista, que no deixa de ser l’alter ego de la pròpia Laurie Halse Anderson. La utilització dels colors és un element a destacar. Els blancs i negres ballen al ritme dels sentiments, els pensaments i les paraules ofegades de la Melinda. Les explosions literals del negre a les escenes més dramàtiques quasi surten de cada vinyeta. Realment és un còmic per devorar des de la primera fins a l’última pàgina. També està ple de detalls amb els quals heu d’anar amb compte si no voleu que us passin desapercebuts.

Per cert, m’ha agradat molt el símbol de l’arbre al llibre. La Melinda a les classes d’art, li toca com a tema per treballar durant el curs, un arbre. En el fons, resulta ser com una metàfora del creixement de la protagonista. Perquè pugui créixer un arbre és necessari que estigui ben plantat i que les arrels siguin sòlides. La Melinda, no només haurà d’aprendre a treballar físicament davant d’un paper per pintar bé un arbre, també haurà de fer créixer les seves pròpies arrels per tal de poder sobreviure i poder continuar amb la seva vida.
 


 
Cuéntalo és un còmic molt notable. Una història que enganxa (no oblidem que està basada en fets reals) i que traspassa a tots els nivells, la història de la jove Melinda. L’Emily Carroll ha fet una magnífica adaptació del llibre de la Laurie Halse Anderson, captant l’essència d’un dolor que ningú es mereix patir.

 

La sal de las lágrimas me da gustito cuando me roza los labios. Me lavo la cara hasta no dejar nada de ella. Ni ojos, ni nariz… ni boca. Una leve nada.

 

Escrit per | Mr Hyde

Sóc la part oculta del Dr. Jekyll... o era a l'inrevés? Es comenta que vaig ser creat per un tal Stevenson, quan més aviat va ser al contrari, encara que això és un secret. Vaig estudiar amb el gran Doctor Tenma, m'agrada la música de Hyde i tinc un gat anomenat Schrödinger. Per cert, dintre meu hi ha la Marian, una devorallibres de la Biblioteca Horta - Can Mariner.

3 Comentaris

  1. Rosa

    5 Abril 2019 at 17:14

    La angoixa, la por, la ira, són sentiments negatius i auto destructius que és necessari treballar. Una bona manera de fer-ho és a través d’una aproximació mitjançant el còmic.

    Molt bona idea. El llegirem.

  2. María Romo

    8 Abril 2019 at 11:18

    He llegit el cómic Cuéntalo, i m’ha agradat molt.La historia en va deixat “tocada”. És dura i per desgràcia, molt actual.Plena d’onomatopeies i elements aclaparadors pero a mostrar-nos la mente de la protagonista, el seu dolor i la incomprensión Dels quals l’envolten.Crec que aquet llibre compleix la función de donar visibilitat a la depressió i a la violació i les seves conseqüècies.Molta gent hauria de llegir-ho

  3. Celia M. Morcillo

    24 Juny 2019 at 20:15

    Moltes gràcies per la recomanació!

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada