1

Der Vampyr, Romantische Oper en dos actes, del compositor alemany Heinrich Marschner (1795-1861).

Amb motiu de la celebració del Dia internacional de l’Òpera, 8 de maig, i de la celebració, entre el 6 i el 10 de maig, de la 9a setmana de l’Òpera a la biblioteca Clarà, des de la biblioteca us presentem una de les darreres adquisicions per al nostre Centre d’interès en Òpera. Es tracta de l’òpera Der Vampyr, Romantische Oper en dos actes, del compositor alemany Heinrich Marschner (1795-1861).
 

Heinrich Marschner
 

Estrenada a Leipzig el 1828, aquesta obra representa una baula important en el desenvolupament de l’òpera alemanya al segle XIX, enllaç necessari entre l’obra de Weber i el món wagnerià. Un jove de quinze anys anomenat Richard Wagner assistí a l’estrena i prengué bona nota de nombrosos detalls que més endavant el seu geni elevaria a l’enèsima potència. L’obra respon a la moda del romanticisme negre o gòtic, en la línia dels relats d’Hoffmann o les novel.les gòtiques angleses de Lewis, Maturin, Mary Shelley i d’altres. De fet el llibret, confegit pel cunyat de Marschner, August Wohlbrück, es basa de tercera mà en el relat El Vampir, de John Williams Polidori (1795-1821), secretari de Lord Byron. El protagonista d’aquest relat és un noble anglès (el relat transcorre a Escòcia) que representa un tipus de xuclador de sang romàntic, anterior al model popularitzat a finals del XIX per Bram Stoker: no apareixen alls, ni ratpenats, ni fotofòbia. Tenim, en canvi, bruixes i sàbats, donzelles sacrificades i secrets que no s’han de desvetllar a risc d’esdevenir vampir. Lord Ruthven, el vampir, necessita vampiritzar quatre noies en quatre dies per mantenir un temps més la seva immortalitat. El jove Aubry coneix el seu secret, però com que Ruthven li va salvar la vida, ha jurat no desvetllar-ho fins que passin els quatre dies: si ho fa es convertirà ell mateix en vampir.

 
Der Vampyr, Romantische Oper - Heinrich Marschner
 

L’òpera de Marschner no és l’única que tracta el tema: hi ha com a mínim tres òperes més quasi coetànies sobre el vampirisme, cap d’elles tant notable com la que presentem. Musicalment, Marschner mostra una forta influència de Weber: l’obertura segueix fil per randa el model de Der Freischütz, clarament perceptible en l’escena inicial del sàbat amb les gammes descendents a càrrec dels piccolos, que recorden molt l’escena de la gorja dels llops de l’òpera weberiana. Wagner, per la seva part, recordarà l’escena de l’aparició del vampir en l’entrada de l’Holandès i la Balada de Emmy del segon acte en la Balada de Senta al seu Holandès Errant. A la Balada de Senta hi ha fins i tot coincidències textuals impactants: es parla de “der bleiche man” l’home pàl·lid, igual que a l’obra de Marschner.

Wagner apreciava molt Der Vampyr i la dirigí a Würzburg el 1830, ocasió en que va arranjar l’ària d’Aubry del segon acte “Wie eine schöner Frülingsmorgen” perquè la cantés el seu germà tenor, arranjament que avui en dia no s’interpreta. L’atmosfera fosca i tèrbola s’instal.la des de l’obertura, violenta i anhelant i reapareix sempre amb la presència del protagonista, un baix-baríton elegant i maligne. La popularitat de l’obra fou gran durant tot el segle XIX.

“Weber. Què són per a nosaltres avui en dia Der Freischütz i Oberó! O Hans Heiling i El Vampir, de Marschner! Inclús el Tannhäuser, de Wagner! És aquesta una música que ha anat deixant de sonar, si bé encara no està del tot oblidada” escrivia Nietzsche l’any 1886 a Més enllà del bé i del mal, paràgraf 245. Exorcitzant el seus propis dimonis musicals i estètics, Nietzsche ataca Weber, Marschner, Wagner per descomptat, i més endavant al mateix paràgraf esmicola Schumann, un clar ajustament de comptes amb la seva joventut totalment romàntica i “gòtica”, sentimental i schumanniana, emulant allò que més havia estimat… Nosaltres però, fruirem sense escrúpols d’aquesta petita obra mestra, ben escrita i molt entretinguda, perla oblidada del repertori, si bé darrerament hi ha hagut un renovat interès i vàries produccions a diversos coliseus operístics.

La versió que presentem és una interpretació d’estudi, sòlida i per a gaudir-ne, que compta amb la presència d’un molt jove Jonas Kauffman en el paper d’Aubry. Si us agrada, penseu que també es pot escoltar l’obra mestra de Marschner, Hans Heiling (1833), una història d’esperits molt original musical i estructuralment. Potser més endavant us en farem cinc cèntims.

La 9a setmana de l’Òpera de la Biblioteca Clarà es celebrarà entre el 6 i el 10 de maig. Podeu consultar la programació a la pàgina web de la biblioteca. Aquestes activitats estan incloses dins del Festival Òpera en ruta, esdeveniment que es realitza al districte de Sarrià-Sant Gervasi, i que del 3 al 12 de maig oferirà en diferents equipaments i espais del districte propostes diverses per difondre aquest gènere musical.
 

Escrit per | Biblioteca Clarà

La Biblioteca Clarà, inaugurada el febrer del 2000, està situada a l'edifici obra de Duran i Reynals d'estil racionalista, que va ser el taller de l'escultor Josep Clarà i Ayats (Olot, 1878 - Barcelona, 1958). L'edifici està totalment rehabilitat i adequat a les necessitats d'una biblioteca moderna. Estem especialitzats en òpera

1 Comentari

  1. Andrés Castells

    2 Maig 2019 at 12:06

    No estic al cas dels dies intermacionals de res…Però aquesta vegada m´ho apunto. És una proposta interessant que sumada a la participació de Jonas Kauffman paga la pena tenir-la en compte.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada