4

El 15 de setembre de 2017 va morir l’actor Harry Dean Stanton als 91 anys.

El recordem pel seu paper protagonista a Paris, Texas, de Wim Wenders, i per les seves interpretacions com a secundari a moltes altres pel·lícules, com ara, La leyenda del indomable, Alien, el octavo pasajero, El padrino II, La última tentación de Cristo o Miedo y ascó en Las Vegas.

Els seguidors de David Lynch el recordaran per la seva participació a Inland Empire, Corazón salvaje, The straight story o la versió més recent de la sèrie de televisió Twin Peaks, rodada el 2017.

També el 2017 es va realitzar Lucky, l’últim treball de l’actor, una pel·lícula sobre l’envelliment i la mort, amb un munt de capes que envolten la trama de temes secundaris.
 

Lucky -  Harry Dean Stanton

Carroll Lynch, John
Lucky

Madrid : Avalon, cop. 2018

 
Els paisatges evoquen algun lloc dels Estats Units que podria ser Nuevo México, Texas o Arizona, però la història es desenvolupa en el marc d’una comunitat on el “trumpisme” sembla no haver arribat. Es respira un ambient de respecte i tolerància que defineix el tarannà dels veïns i la relació que mantenen amb el seu entorn. De fet, la cinta no sols és un homenatge a l’actor que interpreta el paper principal, també esdevé un cant d’amor al poble mexicà, la qual cosa queda ben evidenciada quan Stanton canta el “Volver, volver” de José Alfredo Jiménez en un castellà més que acceptable.
 

Lucky -  Harry Dean Stanton
 
Tothom coneix al protagonista pel seu sobrenom, Lucky (afortunat), i així és com ell es veu, com un home amb sort. Du a terme les seves rutines amb la seguretat que el costum atorga, exercici físic i llet als matins i copes i tabac a les nits, mentre departeix sobre qualsevol tema amb els companys i companyes de taverna. Tots plegats dibuixen un microcosmos amable i acollidor, gairebé protector, que esdevé una mena de nucli familiar per al protagonista. “Estar sol no significa solitud”, li etziba Lucky al seu metge durant una visita en la qual el doctor li farà prendre consciència de la seva longevitat: “Molta gent no arriba on has arribat tu, Lucky”. Aquest fet serà clau en l’esdevenir dels seus dies, la presa de consciència de la seva avançada edat, de les circumstàncies que llastren els somnis, de la dolorosa assumpció de l’inexorable.

És fàcil autoenganyar-se i girar l’esquena a la realitat, perquè quan no pensem en alguna cosa és com si aquesta deixés d’existir, però Lucky ha reparat de cop en la finitud i la seva mirada es torba de sobte sota el cel de l’Amèrica profunda.

La vulnerabilitat del personatge queda meravellosament plasmada en una seqüència inoblidable, quan Lucky estira el seu cos esquelètic al llit mentre el I see a darkness de Will Oldham (també conegut com a Bonnie ‘Prince’ Billy) sona en la veu de Johny Cash al mateix temps que la càmera s’allunya lentament i gradualment, exaltant la tristesa i la por que en aquell moment envaeixen al protagonista.
 

Lucky - Harry Dean Stanton
 
David Lynch va formar part de l’elenc per donar vida al personatge de Howard, i així acompanyar al seu actor fetitxe predilecte durant la seva última aventura cinematogràfica. Howard i Lucky formen una parella entranyable, són amics que es coneixen, es comprenen i s’estimen sense jutjar-se. Howard es troba força amoïnat per la pèrdua de la seva tortuga gegant, a la que anomena Presidente Roosevelt. El rèptil ha marxat, com si volgués viure en solitud un final paral·lel al de Lucky.

John Carroll Lynch, actor prolífic que ha interpretat nombrosos papers secundaris, debuta darrere de la càmera per dirigir aquest vestit fet a la mida de Harry Dean Stanton. Un gran home, un actor sublim.
 


 

Escrit per | Joan Rosebud

Mai no he sortit de Nova York. De nit condueixo un taxi i durant el dia venc bagels a la cantonada de Bleecker amb la 11a. Vivia a Williamsburg fins que la irrupció hipster em va fer fora del barri. Ara pernocto a Queens, però moltes nits somio que visc a Barcelona i treballo en una biblioteca al costat de la platja, llavors sento que retrobo el trineu de la meva infantesa.

4 Comentaris

  1. Neville

    20 Maig 2019 at 11:24

    Gràcies per la recomanació!! Una petita gran joia. He de confessar que sóc fan de la tortuga

    • Joan Rosebud

      22 Maig 2019 at 11:02

      Completament d’acord, Neville. Una petita gran joia.

  2. Andrés Castells

    20 Maig 2019 at 12:52

    Fa unes setmanes dins de la Gal·la dels Premis Cinematografics Sant Jordi, la critica catalana va tenir el bon gust de destacar la seva actuació a “Lucky” distingint aquest emotiu i fronterer testament entre lo millor estrenat al 2018. Per la seva part, a la mateixa vetllada, Jeremy Irons al va recordar canturreant quan varen coincidir a lnland Empire de David Lynch i aixó em fa pensar en el moment màgic que ens va regalar a la pel·li que recomaneu cantant Volver….

    • Joan Rosebud

      22 Maig 2019 at 11:00

      Moltíssimes gràcies per aportar aquesta informació, Andrés. Imperdonable que se’ns passés per alt. A la xarxa hem pogut recuperar i gaudir alguns moments de la gal·la.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada