0

David Sainz
Malviviendo. La serie

Barcelona: Cameo, cop. 2014

 
Costa definir aquesta sèrie així que explicarem què hi podem trobar: humor, humor tirat i una mica gruixut, amb uns elements que semblen un despropòsit i un aparent amateurisme. Aquesta sèrie és una proposta d’allò més interessant, però sobretot és una sèrie per riure.

Som al fictici barri de Los Banderilleros a Sevilla, un barri que sembla sortit dels primers Callejeros, i un protagonista i veu en off: el Negro (a qui tothom pren per sud-americà tot i ser canari). El Negro va arribar a Sevilla per estudiar la carrera però ha acabat vivint en una caravana i fent petits “trapis” de droga i, sobretot, en una feina amb possibilitats que necessita “do de gent” com “arrumbador” o “gorrilla” (sí, els que t’assenyalen un lloc per aparcar i et demanen una propina a canvi de no ratllar-te el cotxe). Aquest és el protagonista però els seus amics són també peculiars: el Zurdo (el malnom ve del fet que no és excessivament hàbil) que sempre porta samarretes d’equips de futbol i es dedica al tràfic de drogues a petita escala; i el Kaki, una mena de Rambo en cadira de rodes (però un Rambo menys simpàtic que l’original); i el Postilla que combina la cleptomania amb la narcolèpsia, una mala combinació. Aquests serien els protagonistes però molts altres personatges aniran entrant i sortint presentats per la veu en off del Negro i amb continus flashbacks.
 


 
Són les vivències i les aventures vitals d’un grup de perdedors inadaptats. Evidentment amb aquest despropòsit de plantejament el resultat és tremendament divertit. Els seus viatges per aconseguir droga, els seus intents de trobar feina, o pis, o lligar, baralles il·legals, ionquis ballarins, programes de televisió… Tot pot passar a Los Banderilleros. Una de les primeres webseries que va triomfar, i sense que es notés que anaven justos de medis, tant l’actuació com la producció és completament professional. Hi ha força “cameos” com el de Josema Yuste o Juan y Medio fent de si mateix. Una sèrie plena de detalls i referències i sobretot una desmitificació de com el cinema ens presenta els perdedors o… potser millor no buscar-hi gaires significats, una sèrie original, divertida, sorprenentment ben feta i que us farà passar una bona estona al perillós barri de Los Banderilleros, no patiu, teniu uns guies de tota confiança.
 


 
I un detall fantàstic, al principi de cada capítol copien l’entradeta d’alguna sèrie famosa com ara Dexter, Los Soprano, IT Crowd, Como conocí a vuestra madre, Sexo en Nueva York, Juego de Tronos, Entourage, Boardwalk Empire
 

 

Escrit per | Tyler Durden

La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada