0

La lectora Núria Parra ha estat la guanyadora del concurs de Bibarnabloc sobre Petros Màrkaris, en el qual se sortejaven dos exemplars del seu darrer llibre, Universidad para asesinos (Tusquets, 2019), signats pel mateix autor. Hem pogut conversar amb ella i ha estat un plaer. La Núria desprèn intel·ligència i molta curiositat, qualitats que l’ajuden a tenir una visió holística d’un món canviant i difícil. Aquesta lectora apassionada considera la literatura com una farmàcia capaç de canviar l’estat d’ànim de les persones i una eina indispensable per aprendre i entendre passat, present i futur. Comparteix aquesta afició amb tota la seva família, tots ells usuaris assidus de les biblioteques de Barcelona.
 

Com et vas assabentar del concurs?

Era el primer cop que participava en aquests concursos, i me’n vaig assabentar a través d’un cartell de la Biblioteca Agustí Centelles, de la qual soc usuària, com també de les biblioteques Vapor Vell i Montserrat Abelló. A més, vaig assistir a la presentació del llibre de Màrkaris que es va fer a la Biblioteca Jaume Fuster el passat 31 de maig. Coneixia la seva literatura, arran d’una estada en un congrés mèdic d’internistes a Istanbul en què participava, i per ambientar-me i conèixer la personalitat del país que estava a punt de visitar, vaig triar l’obra Mort a Istanbul d’en Màrkaris. M’estimo més la literatura de viatges que les guies de viatge, i la narrativa, en aquest cas de novel·la negra, tot i que no és el meu gènere favorit, perquè és a través de les novel·les on es pot respirar una ciutat, o un país, i pots arribar a entendre coses que amb una guia serien insuficients. Així és com vaig conèixer l’univers tan particular, tan proper, d’aquest prolífic escriptor mediterrani.
 
I vas a arribar a sentir Istanbul gràcies a aquestes lectures?

Sí, a través de la narrativa de Màrkaris, el que menys importa són els crims i com es resolen. En canvi, el que enganxa és la divertida relació del detectiu Kostas Jaritos amb la dona, la filla, el gendre… El savoir faire de Kostas davant de les corrupcions internes del departament policial per al qual treballa… Hi ha una proximitat en aquestes relacions humanes que ens resulten familiars, properes, segurament pel seu caràcter mediterrani. A mi m’agrada molt la part gastronòmica que sempre és present en els seus llibres. I també hi ha una part molt interessant, que és aquest punt de trobada entre els mons oriental i occidental, i Istanbul representa aquesta porta d’entrada a Europa i cruïlla de cultures tan ben expressada per Màrkaris. En tots els seus llibres, es veuen en els detalls la trobada entre les cultures grega i turca que ha condicionat la manera de mirar de l’autor i t’ajuda a fer una immersió molt profunda, més enllà de la trama de la novel·la.
 
Com recomanes llegir Màrkaris?

Amb mesura, perquè és un escriptor amb un estil molt definit, molt fidel, i de tan propers que fa els escenaris i les situacions recreades es podria arribar a un cert “empatx”. És un escriptor al qual és bo tornar sempre, espaiant en el temps. Té una ironia i una lucidesa úniques. Una de les coses més màgiques d’aquest escriptor és que es poden arribar a identificar els personatges sense necessitat d’haver-ne de recordar el nom: per les coses que fan o diuen, ja pots saber qui són. I una altra de les característiques més atractives és que explica coses reals, com la crisi social a Grècia, els conflictes actuals, com si no fossin reals. Això és difícil de crear i ell ho aconsegueix amb aparent facilitat. Una ficció que serveix per entendre millor tot el que estem vivint a Europa. Màrkaris és un gran sociòleg, com ho és també Mankell per a la societat sueca.
 

Nuria_Parra
 
Algun altre escriptor que ens poguessis recomanar per entendre aquesta trobada de cultures?

Amin Maalouf, per exemple.
 
Es nota que ets una gran lectora…

Des de petita. Encara recordo una de les meves primeres lectures, jo devia tenir uns cinc anys: era Miguel y el dragón de la sèrie blanca de Vaixell de Vapor… No podia deixar de llegir. Ara procuro llegir entre dos o tres llibres per setmana, i si puc, procuro llegir-los en versió original per captar millors els matisos que els escriptors volen transmetre. Darrerament he llegit En defensa de la conversación de Sherry Turkle (Barcelona : Ático de los Libros, 2017), Planificación familiar de Karan Mahajan (Barcelona : Destino, 2010); Estupor y temblores d’Amélie Nothomb (Barcelona : Círculo de Lectores, 2001); Carga mental femenina de Samanta Villar (Barcelona : Planeta, 2019), i Notre-Dame de París de Victor Hugo (Barcelona : Mondadori, 2010).
 
T’estimes més llegir en paper, o en e-book?

No sóc detractora de l’e-book, de fet en soc usuària, però m’estimo més llegir en paper. La màgia del llibre és única, i en una pantalla per alguna raó és més fàcil sortir. En canvi, en un llibre, sortir de la història es fa més complicat. Per la meva àrea d’estudi, hem vist que les persones que treballen simultàniament amb diverses pantalles estimulen determinades àrees cerebrals. La capacitat de concentració que exigeix un llibre és diferent de quan es mira el mateix document en una pantalla. En definitiva, jo reivindico el plaer de la lectura en paper.
 
Com fomentes la lectura a casa?

Venim amb els nens cada setmana i ells mateixos fan la tria. Ens quedem els contes per a una o dues setmanes, i si no els agrada un llibre, no els forço a seguir, que agafin un altre conte. Agafem contes i també pel·lícules. Tenim la casa plena de llibres, tant jo com el meu marit som grans lectors, i els prestatges més baixos són perquè els nens triïn els seus contes i coneguin el plaer de la lectura. Aquesta és una tasca que encara que es faci a l’escola, cal continuar-la a casa i posar-hi molt esforç i dedicació.
 

Escrit per | Bibarnabloc

El blog de Biblioteques de Barcelona

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada