La música del Marroc es caracteritza per la seva gran diversitat musical. El Marroc està habitat principalment per àrabs, juntament amb els berbers i altres minories. La seva música és predominantment àrab, però les influències andaluses i d’altres importacions van tenir un efecte important en el caràcter musical del país. Les bandes chaabi influenciades pel rock són dominants, com la música trance amb orígens històrics en la música musulmana. La música tradicional marroquina és una part important de la vida quotidiana present en els naixements, casaments, funerals, reunions religioses i festivals. Wikipedia
 

Marroc
 
Volem compartir amb vosaltres aquesta llista, amb tots els documents que tenim a les nostres biblioteques d’autors i autores nascuts al Marroc. Esperem que us agradin!
 

 

Arrakb al Aïssaoui al Ismaïli Musique des Aïssaoua de Meknès

Arrakb al Aïssaoui al Ismaïli

Musique des Aïssaoua de Meknès

 

 

 

 

 

 

El Berkani, Nouredine A Lawah

El Berkani, Nouredine

A Lawah

 

Rituel de transe Les Aïssawa de Fès

Rituel de transe

Les Aïssawa de Fès

 

 

 

 

 

 

 

 

Les guies temàtiques de l’Àfrica han estat elaborades per:

Paz Romero, Oriol Masclans, Anna Martínez-Reina, Silvia de la Vega (Edmund de kingsbridge), Patricia Muñiz (Claire Voyant), Iliana Loukopoulou, Cesc Llaveries (Tyler Durden), Rosa Morales (Olímpia), Eva Cutura, Evelio Martínez (Little Fish), Silvia Alvarez (Daphne Moon), Rubén Solé (Neville Longbottom), Cristina Monros, Juli Cervera (Block Sur Mer), Eva Járboles (Ada), Maria José Neguerela (Harley Quinn), Pilar Jiménez, Pedro A. Sánchez (Jay Gatsby), François, Ma. de los Llanos González, Eva Cuixart (Pandora), Joan Puchades (Joan Rosebud), Manel Peña (Repo Man) i Pau Frechiné (Ignatius J. Really). La Biblioteca Vila de Gràcia està especialitzada des de començaments de 2013 en cultures africanes.
 

Escrit per | Biblioteca Vila de Gràcia

La Biblioteca Vila de Gràcia es troba al bell mig de la vila de Gràcia, al centre de la ciutat. L'equipament es va inaugurar el maig del 2002 i ocupa un edifici de l'arquitecte Josep Llinàs, i es va dissenyar per ser la biblioteca de proximitat del barri de la vila de Gràcia i del Camp d'en Grassot. Disposa de 1.029 metres quadrats distribuïts en cinc plantes.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada