Ser locamente entusiasta, o mortalmente serio, ambas cosas están erradas. Ambas pasan. Siempre hay que tener presente el sentido del humor. Depende enteramente de uno mismo cuánto pueda ver, oír o comprender. Pero el sentido del humor es algo que yo he encontrado útil en todas las ocasiones de mi vida.
Katherine Mansfield
No es fàcil fer una selecció d’obres literàries que provoquin el riure al lector. Nosaltres hem intentat fer una selecció dels llibres que més ens han fet riure, esperem que les nostres recomanacions també us facin riure a vosaltres. N’hem trobat tantes que hem hagut de partir-ho en dues entregues. La primera la dediquem als autors que ja no estan entre nosaltres, però que ens han deixat un llegat d’obres hilarants. La segona als autors que estan vius i que segur que encara ens poden fer riure molt més en el futur.
Mendoza, Eduardo
Sin noticias de Gurb
La Aventura del tocador de señoras
El Misterio de la cripta embrujada
El Laberinto de las aceitunas
El asombroso viaje de Pomponio Flato
El secreto de la modelo extraviada
8 comentaris a “Voleu riure una estona? Narrativa segona part”
“Sin noticias de Gurb” es dels llibres que he rigut a carcajadas al metro… totalment recomanable (si saps qui es el Conde Duc d’olivares i la Marta Sanchez, aixo si.
Un segon recull també molt inspirat i saludable. Enhorabona per la iniciativa
Riure sempre és sa i necessari. Gràcies per aquesta tria!
Mendoza i Monzó, sempre amb el llegís molt afilat. Uns clàssics des de ja. No us els perdeu!
`El antropòlogo inocente’! Quins records! Realment el recomano molt. Era un llibre obligatori a l’assignatura d’antropologia i va ser una gran troballa, una sorpresa agradable i molt entretingut! Molt interessant el recull!
Riure, amb Pantaleón y las visitadoras??? Al·lucino…
De lectura simpàtica el llibre Less d’en Andrew Sean Greer.
Gràcies per aquesta meravellós llista plena d’humor! Els llibres de l’Eduardo Mendoza són clàssics inoblidables. Adoro “Sin noticias de Gurb”. Me’l podria llegir i rellegir i no em cansaria mai! D’altra banda, m’apunto el llibre “Less” i quan me l’hagi llegit us compartiré l’experiència! 😉