Mujeres como Ma Rainey, Bessie Smith, Memphis Minnie, Alberta Hunter, Victoria Spivey, Helen Humes, Etta James, Edith Wilson, Ruth Brown o Big Mama Thornton fueron algunas de las pioneras y luchadoras para que, a partir de los años sesenta, se produjera la explosión de las cantantes femeninas de blues como Sister Rosetta Tharpe, Jessie Mae Hemphill, Janis Joplin, Koko Taylor, Bonnie Raitt, Valerie Wellington, Kattie Webster o incluso Tina Turner. Todas ellas han contribuido a popularizar y engrandecer el blues consiguiendo que hoy dia el blues deje de ser un mundo de hombres y que las cantantes femeninas se hayan convertido en un poderoso punto de interés en la demanda musical y discográfica de una buena parte del público consumidor de este género musical.

En la actualidad mujeres como Debbie Davies, Sue Foley, Shemekia Copeland, Rory Block, Deborah Coleman, Susan Tedeschi, Ana Popovic, Ruthie Foster y muchísimas otras lideran sus bandas, escriben sus canciones, producen sus discos, dirigen sellos discográficos y llevan las riendas de sus propias carreras musicales.

Todas ellas han hecho un largo camino musical, personal, político y social desde aquellos lejanos años en que Mamie Smith grabó el tema Crazy Blues del que llegó a vender más de un millón de copias durante la mitad de los años veinte, iniciando de este modo la singular aventura de la mujer en el “negocio” del blues. Encontraron su camino y su lugar, y desarrollaron su personal forma de sentir, comprender y asimilar el blues, ya fuera desde la ingenuidad o la sencillez, hasta la profunda riqueza musical, la emotividad o la visceral pasión que el género posee. A lo largo de los años la música y la sociedad han evolucionado y todas aquellas mujeres que tuvieron que trabajar duro y dejarse la piel para que su voz fuera escuchada, llegaron a influir poderosamente en las posteriores generaciones de ‘blueswomen’ que siguieron su estela.

Durante décadas las mujeres han llevado a cabo una lucha constante para vencer las enormes dificultades impuestas por la sociedad como el machismo, el racismo, la intolerancia y el menosprecio. Afortunadamente hoy día las cantantes de blues pueden mostrar sin trabas todo su gran potencial, su enorme creatividad y la innegable fuerza que poseen en el escenario.

Desde estas breves líneas quisiera expresar mi reconocimiento más sincero y mi profunda admiración a aquellas maravillosas pioneras, también a todas las mujeres que actualmente siguen manteniendo viva la llama del blues.

Roser Blues
www.lahoradelblues.com
Miembro de la junta directiva de la EBU
www.europeanbluesunion.com

 

Blues guitar WomenThe women of blues

 

MEMPHIS MINNIE DE‘KID’ DOUGLAS A GRAN DAMA DEL BLUES

Lizzie Douglas neix l’any 1897 a Louisiana. El nom artístic de Memphis Minnie prové de la ciutat on va ser descoberta musicalment i del famós personatge de Walt Disney, i amb ell es va convertir en una de les estrelles més influents del blues.

De família pobre, és la gran de tretze germans. Fuig de casa molt molt jove, per anar amb una companyia ambulant d’espectacles, tocant la guitarra i el banjo. Quan torna a la dura ciutat de Memphis, dels anys 20, el seu fort caràcter li permet sobreviure i triomfar en un món d’homes. Va ser pionera en cantar i tocar la guitarra colze a colze amb els bluesmen del moment, als quals superava sovint.

Grava al voltant de 200 cançons, de les quals destaquen Bumble Bee, Hoodoo Lady i When The Levee Breaks, aquesta última versionada per Led Zepelin. Mor l’any 1973 i és una de les primeres dames de música negra a tenir un lloc al ‘Hall of Fame’.

Més informació: Manuel López Poy. Entre el cielo y el infierno. 100 efemèrides de Blues clásico

MEMPHIS MINNIE
 

BIG MAMA THORTON – UNA CHICA SIN SUERTE

Willie Mae Thorntonva néixer l’hivern de 1926 a Alabama, en una família molt religiosa. Es va formar, com tants altres músics, al cor de l’església. Se’n va anar de casa als 14 anys. La potència física i vocal la van convertir en la cantant de la Hot Harlem Revue, va madurar la veu recorrent tot el sud del país. A més de cantar, va aprendre a tocar la bateria i l’harmònica. L’any 48 s’instal·la a Houston, on començarà a gravar. El seu primer èxit, del que va treure poc profit, va ser Hound Dog. A finals dels 50, el blues deixa d’estar de moda i Big Mama comença un declivi que durarà fins que el públic blanc descobreix el gènere a mitjans dels anys 60. Torna als escenaris, viatja per Europa i grava amb els grans bluesmen. L’alcohol i els excessos li passaran factura però. Mor l’any 1984.
 

BIG MAMA THORTON
 

SISTER ROSETTA THARPE – L’AVIA DEL ROCK&ROLL

Adorada per Elvis Presley, Little Richard, Johnny Cash i Jerry Lee Lewis, Rosetta Tharpe comença a tenir fama després de la II Guerra Mundial. Nascuda a Arkansas l’any 1915, es converteix en una estrella del gòspel al anys 30. Barrejarà música sacra i laica. Influenciada pel blues i el jazz que se sentia als estats del sud, els acaba incorporant al seu repertori. Quan el rock&roll es popularitza, la seva fama, com la de tants músics negres, cau en desgràcia. Es produeix un ressorgiment a la dècada dels 60, quan l’interès per la música negra es desplaça a Europa. Rosetta participarà en diverses gires. En una d’elles, l’any 1970, al costat de Muddy Waters, cau malalta i li hauran d’amputar una cama, a causa de la diabetis. Encara va seguir actuant. Morí l’any 1973.

SISTER ROSETTA THARPE
 

KOKO TAYLOR – LA REINA DEL BLUES DE CHICAGO

Neix l’any 1935. Grava per la discogràfica Chess, de la mà de Willie Dixon. Canta acompanyada dels millors: Johnny Shines, Buddy Guy, Big Walter Horton.

Es converteix en una gran blueswoman gràcies a una veu potent, commovedora i entusiasta; i a un excel·lent sentit del swing i un gran domini de l’escenari. Als anys 60 fa gires per Europa, participa al American Folk Blues Festival i triomfa a Montreux, acompanyada de Muddy Waters i T-Bone Walker. A partir de 1975 grava una sèrie d’àlbums que la convertiran en la gran dama del blues de Chicago: I got what it takes, The Eartshaker o From the heart of the woman. Mor l’any 2009.

Koko Taylor a Biblioteques

KOKO TAYLO
 

KATIE WEBSTER – LA REINA DEL SWAMP BOOGIE

Magnífica pianista, reina del Swamp Boogie, excel·lent representant del blues de Lousiana. Va néixer a Houston, Texas, l’any 1936 i va morir l’any 1999. De família profundament religiosa (com tantes blueswomen), no ho va tenir fàcil per començar a tocar rhythm & blues, influenciada per Fats Domino i Little Richard. Grava l’any 1958 amb Ashton Savoy el senzill Baby baby i l’acaba fitxant el productor J.D. Miller. L’any 1964 fou convidada a obrir un concert d’Otis Redding a Lake Charles, Louisiana i el cantant, impressionat per la pianista, la va ’contractar’ per obrir els seus concerts. Retirada els anys 70 per cuidar els seus pares, torna als escenaris l’any 1982 fent una gira de concerts per Europa. Fitxa per Alligator Records l’any 1988.

Kattie Webster a Biblioteques

KATIE WEBSTE
 

ETTA JAMES – LA FIERA NUNCA DOMADA

Paradigma de les glòries i misèries de la música negra, segons el periodista musical Diego A. Manrique al seu obituari Etta James, la fiera nunca domada.

Jamesetta Hawkins va néixer a Los Ángeles l’any 1938 i mai no va conèixer el pare. Com altres cantants, es va educar musicalment a l’església, en el seu cas la baptista. El productor Johnny Otis la va promocionar amb la cançó –luxuriosa– Roll with me Henry però el gran moment arriba als anys 60 quan fitxa per Chess Records i grava àlbums memorables.

Mor l’any 2012 de leucèmia amb la recança que el 2009 Barak Obama va triar Beyoncé per cantar At last a la Casa Blanca, un dels grans èxits d’Etta James.
Etta J. a les Biblioteques

ETTA JAMES
 

BIG MAMA MONTSE

 

Big Mama sujeta al mástil de su Telecaster igual que un marino atado al mástil de su barco para no seguir otro canto que el de las viejas, negras sirenas del blues; Big Mama, que va a nacer la misma noche de 1963 en que muere Elmore James. (…) Big Mama lleva por los ateneos su guitarra y su puñado de folios grapados, por las asociaciones de mujeres y por todas partes de donde la llamen, y da conferencias sobre la lírica y la feminidad del bluesy así explica que, antes que los hombres, fueron las mujeres, Ida Cox, Ma Rainey, Mamie Smith…, quienes grabaron los primeros discos en los años veinte. Eran mujeres que en sus letras hablaban de los malos tratos, y que habían visto el doble sentido de cada cosa, y así cantaban, por ejemplo en My handy man, que su hombre era un manitas, que les arreglaba todo…

Javier Pérez Andújar (2008)

 

L’arribada, ara fa 25 anys, de Montse Pratdesaba a l’escena musical catalana va suposar fer blues des d’aquí mantenint intacta la seva essència d’estil gràcies a la força expressiva d’una veu que convencia a tothom per la seva autenticitat i habilitat per arribar al moll de l’os dels vells blues de sempre.

Tants anys de Big Mama han fet possible escoltar la seva veu potent en nombrosos contextos musicals, des de l’austeritat d’actuar en solitari, amb els seus dits lliscant el “mastil” d’una guitarra que acompanya blues imprescindibles de Bessie Smith o Robert Johnson a la grandesa de cantar amb una big band. L’hem escoltada elèctrica i acústica, en català i en anglès, cantant temes d’altres i algunes composicions pròpies d’artista inquieta i compromesa amb algunes de les realitats més crues que ens envolten.

Big Mama Montse és una dama del blues, estil que coneix fins a les seves arrels més fondes. D’aquí sorgeix un dels seus vessants més interessants i menys conegut: la Big Mama pedagoga, divulgadora del bo i millor del gran llegat de la música afroamericana. Penso en ella com a blueswoman amb perfil humanista, que ofereix nombroses opcions d’apropar-se al blues per estimar-lo.

Josep Ramon Jové (2013)

Big Mama a les Biblioteques

BIG MAMA MONTSEBIG MAMA MONTSE
 

Escrit per | Biblioteca Central Tecla Sala

La Biblioteca Tecla Sala es va inaugurar el desembre de l’any 2000 i és la Central de Biblioteques de L’Hospitalet. Coordina i dóna suport a la resta de biblioteques de la ciutat. L’antiga fàbrica tèxtil Tecla Sala (1872), és l’emblemàtic edifici on es troba ubicada la biblioteca, compartint espai amb el Centre Cultural Metropolità Tecla Sala.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada