Als Estats Units, pels volts dels anys seixanta, es va fer molt popular l’eslògan Turn on, tune in, drop out (una cosa així com “Connecta’t, sintonitza, allibera’t”) que instava la joventut americana a qüestionar-se els valors de la societat capitalista occidental i a buscar el seu propi camí allunyats d’aquesta jungla d’asfalt. El va popularitzar el gurú de la contracultura Timothy Leary després de pronunciar-lo davant d’una gernació de 30.000 hippies a San Francisco, fet que va donar el tret de sortida a “l’estiu de l’amor”, Haight-Ashbury i tota aquella ‘revolució’ la qual, al final, va acabar sent només una trista caricatura del que aquest mot implica o hauria d’implicar.

Tanmateix, els hippies no van inventar això de ‘dropping out’, de trencar amb l’establert i apartar-se voluntàriament de la societat, ja hi havia novel·listes que feia anys que en parlaven a través dels seus personatges de ficció, alguns abans i tot que els pares d’en Jack Kerouac comencessin a festejar.

En aquest humil article us vull proposar vuit exemples de dropouts, de personatges inconformistes de la literatura, marginats que no es resignen a l’atzar, la dissort o la desventura, i que prefereixen abandonar-ho tot abans que trair la seva pròpia idiosincràsia.

Farts de la vostra feina? De la vostra vida? Us poseu sorruts i sentiu que a la vostra ànima és novembre humit i rúfol? Això vol dir que és hora d’escampar la boira. O com a mínim de buscar una mica d’inspiració als següents llibres que, en la seva immensa majoria, podeu trobar a la vostra biblioteca de proximitat.

Nota: L’ordre és estrictament cronològic, per data de publicació.

 

BENNETT, Arnold Enterrado en vida

1. Priam Farll

BENNETT, Arnold
Enterrado en vida
(1908)

Sinopsi: Priam Farll és un dels pintors més cèlebres i estimats de tota Anglaterra (i del món) gràcies als seus quadres sobre policies i pingüins. Així i tot poca gent coneix el seu aspecte, ja que, a causa de la seva malaltissa timidesa, evita tot contacte social i depèn del barrut del seu majordom, Henry Leek, per a fer quasi totes les gestions de la seva vida diària. Quan el criat mor sobtadament d’una pulmonia, el doctor que certifica la mort confon Leek amb Priam Farll i aquest últim aprofitarà la confusió del metge per fer-se passar per Henry Leek i així començar una nova vida lluny de les pressions de la fama.

Per què l’hauríeu de llegir: Enterrado en vida és una gran novel·la humorística farcida d’embolics però també una àcida crítica a moltes de les convencions de l’Anglaterra de l’època eduardiana, sobretot del món de l’art, dels diners i la cultura de l’èxit. Però no només això: és alhora una exaltació de la vida bucòlica, contemplativa i tranquil·la enfront de la carrera de rates en què s’ha convertit la lluita diària per la supervivència a les societats capitalistes des de fa un parell de segles.

WELLS, H.G. La Historia del señor Polly

2. Sr. Polly

WELLS, H.G.
La Historia del señor Polly
(1910)

Sinopsi: Igual que a Enterrado en vida, a La Historia del señor Polly també ens trobem a un personatge de mitjana edat de l’època eduardiana, Alfred Polly, descontent amb la seva vida, encara que per raons ben diferents. És un home que porta una existència rutinària i que odia a tot déu: el seu poble, la seva feina, els seus veïns i la seva dona, i faria qualsevol cosa per escapar-se’n. En aquest cas calar foc a la seva botiga i cometre suïcidi, encara que cap de les dues coses li acabi de sortir bé del tot i, al seu pesar, es converteixi en un heroi accidental.

Per què l’hauríeu de llegir: Encara que H.G. Wells sigui famós principalment per les seves novel·les pioneres en el camp de la ciència-ficció, aquest llibre és una excel·lent comèdia sobre un home entestat a alliberar-se de les opressions de la societat anglesa de fa un segle, una societat profundament dividida en classes i on tothom tenia un destí predeterminat del qual era molt difícil apartar-se. Com ara, vaja.

 

ORWELL, George Que no muera la aspidistra

3. Gordon Comstock

ORWELL, George
Que no muera la aspidistra
(1936)

Sinopsi: Gordon Comstock ha declarat la guerra als diners i rebutja una feina molt ben pagada a una agència de publicitat per poder escriure poesia al seu aire mentre treballa a una llibreria de vell de mala mort. Ben aviat s’adonarà que és quasi impossible viure al marge de la societat capitalista i la seva visió d’una vida romàntica dedicada a l’art s’acaba convertint en una existència miserable en la qual els diners acaben sent no només un gran problema sinó una veritable obsessió.

Per què l’hauríeu de llegir: Encara que bastant desconeguda, aquesta és una de les obres de ficció (si més no molt autobiogràfica) més aconseguides d’Orwell. Advertència: Encara que en alguns llocs se la qualifica com a “comèdia” no hi ha res en aquesta història que faci riure el més mínim.

LEAF, Munro La història del Ferdinando

4. Ferdinando

LEAF, Munro
La història del Ferdinando
(1936)

Sinopsi: Aquest és l’únic llibre il·lustrat i el Ferdinando l’únic personatge no humà d’aquesta llista. Bàsicament la història va d’un toro de lídia, que no gens d’interès a fer la feina per a la qual ha estat criat, deixar-se torejar per un paio amb mitges cobert de lluentons. A ell el que li agrada és estar-se a l’ombra d’un arbre olorant el perfum de les flors. Un dia, però, apareixen uns homes per escollir un toro per a la propera corrida. Com sol dir-se avui en dia, el que passa després us sorpendrà.

Per què l’hauríeu de llegir: Els contes infantils moltes vegades amaguen sota la seva aparença innocent les crítiques més salvatges a la societat que ens ha tocat viure. Penso en Els tres bandits, del recentment finat Tomi Ungerer, o Però jo sóc un ós!, de Frank Tashlin. En el cas de Ferdinando, que ha sigut adaptada a la pantalla gran un parell de cops, la seva influència en diferents generacions d’inconformistes és innegable. Un d’ells, el cantautor Elliott Smith, fins i tot tenia un tatuatge del brau en qüestió a la part superior del braç dret, clarament visible a la portada del seu ultra-recomanable disc Either/Or. Us aconsello fer-li una escoltadeta mentre llegiu el llibre.

 

SALINGER, J.D. El Vigilant en el camp de sègol

5. Holden Caulfield

SALINGER, J.D.
El Vigilant en el camp de sègol
(1951)

Sinopsi: No crec que digui res de nou en afirmar que Holden Caulfield és segurament el marginat més famós de la història de la literatura. De fet, en anglès el substantiu ‘dropout’ normalment s’utilitza per a tots aquells que abandonen l’escola abans d’acabar els seus estudis i, bàsicament, d’això és del que tracta El Vigilant en el camp de sègol: de les peripècies del Holden després de la seva expulsió de l’exclusiu internat de Pencey.

Per què l’hauríeu de llegir: Aquest és un llibre on no passa gaire cosa fora del comú però on l’aconseguida i descarada veu del seu protagonista ho envaeix tot. A en Holden no li agrada tot allò que el rodeja i així ho expressa, amb vehemència i si cal insultant i faltant al respecte a qui faci falta. En Holden és una espècie de punk avant la lettre, vint-i-cinc abans que ningú sentís a parlar d’un tal Johnny Rotten. Segurament per això ha sigut un dels llibres més censurats als instituts americans i del qual inclús s’ha arribat a dir que incloure’l al temari de les escoles formava part d’un “complot comunista mundial”. No està malament per un llibre que parla d’un fictici noi d’escola privada que l’únic que vol és que el deixin tranquil.

WATERHOUSE, Keith Billy Liar

6. William “Billy” Fisher

WATERHOUSE, Keith
Billy Liar
(1959)

Sinopsi: En Billy també fuig, però no massa lluny: fuig a la seva ment, a les històries que s’imagina, a la realitat alternativa del també imaginari regne d’Ambrosia, per oblidar l’avorriment mortal del seu petit poble i la seva petita feina a una funerària. En realitat la idea d’escampar la boira sempre hi és: en Billy voldria anar a Londres a provar sort en el camp de l’escriptura de guions per a un famós humorista, malauradament mai troba el coratge per fer-ho.

Per què l’hauríeu de llegir: Billy Liar és una gran novel·la (i posteriorment pel·lícula) a l’estil dels angry young men anglesos dels anys cinquanta, que parla de tota aquella gent que fins llavors no tenia massa cabuda a la literatura: gent atrapada en feines rutinàries sense cap mena de perspectives, de vides ensopides i somnis mai realitzats, àtics humits, olor de verdura bullida i plats per rentar. Els ‘angries’ ens van ensenyar que de l’experiència de la joventut de classe obrera del segle XX també en podia sortir literatura de primer ordre. Justament com aquest llibre.

 

NOBBS, David Caída y auge de Reginald Perrin

7. Reginald Perrin

NOBBS, David
Caída y auge de Reginald Perrin
(1975)
El regreso de Reginald Perrin
(1977)

Sinopsi: Al Regne Unit el personatge de Reginald Perrin és tan popular que al fet de simular el propi suïcidi i desaparèixer sense deixar rastre en diuen “fer un Reggie Perrin”. Aquesta història segueix la tradició encetada pel Sr. Polly d’esfumar-se i canviar de vida després d’un intent de suïcidi, encara que en aquest cas la intenció mai hagi sigut matar-se de veritat. En Reginald Perrin és un avorrit executiu d’una empresa de postres que un dia, fart de l’alienant rutina, simplement deixa la seva roba en una platja perquè sembli que s’ha ofegat, i tururut pa amb oli. Els embolics que viurà després, al llarg de les dues novel·les, van des de canviar d’identitat i tornar-se a casar amb la seva pròpia dona, passant per treballar a una granja de porcs i fins i tot obrir una exitosa botiga anomenada «Escombraries», en la qual tot el que es ven és absolutament inútil.

Per què les hauríeu de llegir: La immensa popularitat del personatge de Reginald Perrin és deguda a la sèrie de novel·les de David Nobbs però sobretot de resultes de la popularíssima adaptació televisiva que se’n va fer posteriorment i que es va arribar a veure a la televisió espanyola durant els anys vuitanta. Si més no, les novel·les de Nobbs (recentment editades en castellà amb molt bon gust per Impedimenta) són boníssimes i s’aguanten per sí mateixes, conservant el mateix encant quasi mig segle després de ser escrites. Us les recomano fortament, especialment si us agrada l’humor anglès amb un puntet d’emotivitat i, com no, una ració de crítica social ben administrada.

PERNICE, Joe Esta canción me recuerda a mí

8. Personatge sense nom

PERNICE, Joe
Esta canción me recuerda a mí

(2009)

Sinopsi: En Joe Pernice ens demostra que als cantautors indie de vegades també se’ls inflen els pebrots (perdoneu el llenguatge) i els entren ganes d’enviar-ho tot a pastar fang. Això és el que fa exactament el protagonista de la seva primera novel·la, un personatge tan loser que no té ni nom, el qual fuig immediatament després de casar-se i es refugia a una casa buida que té la seva germana (també separada) a Cape Cod. Allà mirarà de refer la seva vida mentre cuida del seu nebodet de dos anys i va amunt i avall amb la seva mini-bicicleta de quan era petit.

Per què l’hauríeu de llegir: Esta canción me recuerda a mí és una posada al dia del personatge que ho abandona tot per a buscar el seu propi destí però portat a la societat hipercompetitiva i autodestructiva del segle XXI. Però també és una divertida i commovedora reflexió sobre el fet de fer-se gran avui en dia amb tota la precarietat i incerteses que això implica, i també sobre la recerca de l’amor i la necessitat d’estimar i ser estimat, tot això vist a través del típic adolescent perpetu de mitjana edat que encara viu la vida a través de les seves cançons favorites.

 

Escrit per | Sr. Polly

El Sr. Polly Comstock pensa que els tres millors invents de la humanitat són les bicicletes, les bodegues i les biblioteques, les tres "B" bàsiques de la ciutat utòpica fourierista en la qual ingènuament creu viure avui en dia mentre, al seu voltant, tot s'ensorra. Sóc l’Uri i treballo a Biblioteques de Barcelona.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada