Camerun

El riu Sanaga fou poblat originàriament per tribus pigmees i per grups anomenats antics bantús (basso, bassa, bakoko, etc), i la costa era ocupada pels duales. La costa del Camerun fou descoberta el 1472 per Fernão do Pó, el qual anomenà el riu Wouri Rio dos Camarões a causa de la quantitat de gambes que hi havia al seu estuari. Al comerç portuguès amb el Camerun (esclaus i vori, principalment) se sumaren els alemanys i els britànics, que establiren bases a la costa a partir del segle XIX i firmaren pactes amb caps locals; el comerç era fet amb les tribus de l’interior mitjançant els nadius de la costa (duales); alhora s’inicià l’establiment de missions angleses (1845), que lluitaren contra el comerç dels esclaus. La pugna entre Alemanya i la Gran Bretanya per un protectorat al Camerun acabà amb la signatura d’un tractat (1884) entre l’alemany Gustav Nachtigal i els duales. El 1911, Alemanya obtingué de França, per negociació, el reconeixement d’uns territoris de l’Àfrica equatorial. Alemanya hi inicià aleshores el règim de grans plantacions i començà el ferrocarril i el port de Douala. Durant la Primera Guerra Mundial, el Camerun fou ocupat pels aliats (l’exèrcit francès fou comandat pel general català Josep Aymerich). Les forces alemanyes es refugiaren, a la fi del 1915, en el terreny neutral de la Guinea Espanyola, i poc temps després el Camerun era dividit entre França i la Gran Bretanya. El tractat de Versalles (1919) ratificà i posà sota un règim de mandat la divisió del Camerun: la zona nord-oest (Camerun Occidental) passà a la Gran Bretanya, i la resta (Camerun Oriental), a França, ambdues sota el control supervisor de la Societat de Nacions. Hom hi inicià una política escolar, i hi fou introduït el conreu del cacau i del cafè, i intensificada l’explotació minera. Després del 1945, el règim en mandat fou substituït pel de territori en fideïcomís sota l’administració per França i la Gran Bretanya en nom de l’ONU. (Enciclopèdia Catalana)

Població:
20.650.000 h [est. 2012]

Extensió:
476.350 km2
 

Camerun
 

Llibres

 

El Lleó Kandinga OFOGO NKAMA, Boniface

El Lleó Kandinga

OFOGO NKAMA, Boniface
Barcelona: Hipòtesi, cop. 2009

 

Danga y el tambor Inongo-vi-Makomé

Danga y el tambor

Inongo-vi-Makomé
Les Gunyoles d’Avinyonet: Vilatana, 2002

 

Contes africans AKONO, Susan

Contes africans

AKONO, Susan
Madrid: Laberinto, 2007

 

Children collecting bananas. Photo by Terry Sunderland/CIFOR   <a href="http://cifor.org" rel="nofollow">cifor.org</a>  <a href="http://blog.cifor.org" rel="nofollow">blog.cifor.org</a> If you use one of our photos, please credit it accordingly and let us know. You can reach us through our Flickr account or at: cifor-mediainfo@cgiar.org and m.edliadi@cgiar.org

 

El Cuentro tradicional, o la persistencia de un ritual ancestral OFOGO NKAMA, Boniface

El Cuentro tradicional, o la persistencia de un ritual ancestral

OFOGO NKAMA, Boniface
Peonza Santander: Asociación Cultural Quima, 1986- 1130-8370 N. 111 (des. 2014)

Cameroun

Cameroun

Paris: Arion, cop. 2004

 
 

CAMERUN INFANTIL I JUVENIL

 
Les guies temàtiques de l’Àfrica han estat elaborades per:

Paz Romero, Oriol Masclans, Anna Martínez-Reina, Silvia de la Vega (Edmund de kingsbridge), Patricia Muñiz (Claire Voyant), Iliana Loukopoulou, Cesc Llaveries (Tyler Durden), Rosa Morales (Olímpia), Eva Cutura, Evelio Martínez (Little Fish), Silvia Alvarez (Daphne Moon), Rubén Solé (Neville Longbottom), Cristina Monros, Juli Cervera (Block Sur Mer), Eva Járboles (Ada), Maria José Neguerela (Harley Quinn), Pilar Jiménez, Pedro A. Sánchez (Jay Gatsby), François, Ma. de los Llanos González, Eva Cuixart (Pandora), Joan Puchades (Joan Rosebud), Manel Peña (Repo Man), Lucia i Pau Frechiné (Ignatius J. Really). La Biblioteca Vila de Gràcia està especialitzada des de començaments de 2013 en cultures africanes.

 

Escrit per | Biblioteca Vila de Gràcia

La Biblioteca Vila de Gràcia es troba al bell mig de la vila de Gràcia, al centre de la ciutat. L'equipament es va inaugurar el maig del 2002 i ocupa un edifici de l'arquitecte Josep Llinàs, i es va dissenyar per ser la biblioteca de proximitat del barri de la vila de Gràcia i del Camp d'en Grassot. Disposa de 1.029 metres quadrats distribuïts en cinc plantes.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada