3

Asensio, Ana. Most Beautiful island

Asensio, Ana
Most Beautiful island

Madrid: Karma, DL 2018

 
La Luciana viu a Nova York i sobreviu a base de petits treballs pels quals no li paguen quasi res. Dona, immigrant, sense papers: Aquesta és la combinació perdedora per excel·lència. Sense res a perdre i, fruit de la desesperació, accepta l’oferta d’una coneguda que li ofereix anar en el seu lloc i on, per una nit, pot guanyar uns 2.000 dòlars… 4.000 si torna una altra nit. Només és anar a una festa privada. Només és passejar-se i que la mirin. No és res dolent. És una oportunitat per guanyar diners fàcils.

Jo no puc anar però pots anar tu per mi. Aquesta és l’adreça.

El que comença sent un drama social a poc a poc es transforma en una altra cosa. Segons paraules de la mateixa directora, el drama social dona pas a un thriller o a una pel·lícula de terror: Això només depèn de la interpretació de cada persona. El que està clar és que és una pel·lícula magnètica que t’atrapa fins a l’últim tram final de la pel·lícula. I és precisament aquest moment, quan la protagonista està a punt de travessar la porta on té lloc aquesta misteriosa festa,  quan la veritat queda descoberta davant dels nostres ulls. I nosaltres, com a espectadors i espectadores, assistim també a la mateixa angoixa que té la Luciana. I la solució del misteri també apareix al mateix temps: ni un minut abans ni un minut després.
 

L’Ana Asensio a un fotograma de la pel·lícula


 
Most beatiful island és l’òpera prima de la seva directora Ana Asensio. Ella també s’encarrega de signar un guió que està basat en les seves pròpies vivències personals. A més a més, també assumeix el paper de l’actriu protagonista de la història i sap transmetre aquesta desesperació per sobreviure en una ciutat que té justament aquesta etiqueta de “La ciutat més bella del món” però que, en cap cas, es correspon amb la realitat. Nova York, com tots els llocs del món, té clarobscurs i les ombres, també s’amaguen als racons de la ciutat.

Aquesta pel·lícula ha estat premiada i nominada a molts premis. Entre ells està el Gran Premi del jurat en el Festival SXSW (Austin, EE.UU.). A més, ha tingut molt bones crítiques que estan totalment justificades. El que sembla una història senzilla d’explicar amaga moltes històries secundàries que mereixen un punt a part. El debat està servit en qualsevol punt de la història i convida, en acabar de veure-la, a seguir dels diferents fils que s’han reflectit a la història. Quan es parla del somni americà, moltes vegades s’obliden de dir que un somni, a vegades, també es pot acabar convertint en un malson.

Si voleu una pel·lícula original que sorprèn a totes bandes, no perdeu l’ocasió de mirar-la… no podreu parar.

A continuació podeu veure el seu tràiler:
 

 

Escrit per | Mr Hyde

Sóc la part oculta del Dr. Jekyll... o era a l'inrevés? Es comenta que vaig ser creat per un tal Stevenson, quan més aviat va ser al contrari, encara que això és un secret. Vaig estudiar amb el gran Doctor Tenma, m'agrada la música de Hyde i tinc un gat anomenat Schrödinger. Per cert, dintre meu hi ha la Marian, una devorallibres de la Biblioteca Horta - Can Mariner.

3 Comentaris

  1. pili

    1 Desembre 2019 at 23:50

    Molt interessant recomenació!
    Gràcies

  2. Rosa

    3 Desembre 2019 at 13:49

    És una pel·lícula, opera prima de la cineasta, amb un tractament magnètic. Basada en fets reals i realitzada d’una forma molt i molt personal i força original.
    Un dels seus forts és que manté l’interès i la tensió tota l’estona.
    Què fem o hem de fer, per sobreviure a l’asfalt, lluny dels nostres i sense gaires possibilitats ni diners?
    …Ahí queda eso…

  3. Pep Pla

    9 Desembre 2019 at 11:05

    El cert és que vaig arribar a veure la pel·lícula per la recomanació d’una amiga, ja que per sí sola no m’atreia gens: una actriu que treballa sempre sola, que s’autodirigeix, s’escriu guions a mida, etc. Aquest tipus d’actrius i actors no em solen caure bé.
    Doncs bé, he de dir que em va encantar. Em va enganxar des de l’inici. La vaig trobar molt original i sorprenent, però a la vegada real.
    Després vaig veure una entrevista que li van fer a la Ana Asensio, on explicava el com i el perquè de la pel·lícula. Tinc la impressió que tot ha vingut sortint bé com per casualitat.
    A veure la propera…

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada