Sàhara Occidental

Territori del NW d’Àfrica, corresponent a la part occidental del Sàhara, amb façana atlàntica.

El territori és format per un peneplà de materials cristal·lins i paleozoics, recobert al N per sediments mesozoics (calcàries) i cap al litoral per sediments terciaris i quaternaris. El clima és càlid i molt sec. No hi ha rius, sinó solament uadis i la vegetació és molt escassa (estepa). La població és nòmada, en general. L’economia es basa en la ramaderia de cabres, ovelles i camells. També la pesca té importància, a causa de la riquesa piscícola de les aigües litorals. Els recursos minerals són extraordinaris, en particular els fosfats (Bu Craa) i el ferro. Entre els pocs nuclis urbans cal citar Al-A’yun, Smara i Dahla (antiga Villa Cisneros).

Sembla que els primers habitants foren pobles de raça negra, els quals foren foragitats cap al S (golf de Guinea i Àfrica central) a causa de l’avenç dels amazics nord-africans als segles VIII i IX. Entre les nombroses tribus en què aquests s’organitzaren, la que assolí un poder polític més considerable fou la dels lamtunes, del grup sanhaja, que a la primera meitat del segle XI inicià un procés d’expansió que donà lloc a l’imperi almoràvit.

Després de caure aquest imperi sota l’impuls dels masmudes, que constituïen el nucli dels almohades, la zona fou controlada (bé que només teòricament, atesos els escassos nuclis de població i el nomadisme imperant) pels sadites del Marroc en llur penetració cap al domini de les rutes comercials centreafricanes. Al mateix temps, coincidint amb la política colonial europea, la monarquia portuguesa, pel tractat de Sintra (1509), reconegué a Castella el dret a establir una base a les costes saharianes davant les illes Canàries, però la colonització no cristal·litzà. A mitjan segle XIX l’interès espanyol per la zona es renovà i diversos comissaris visitaren el Sàhara Occidental sense resultats pràctics. El temor a una colonització anglesa féu que en el període 1884-85 una expedició espanyola organitzada per la Societat Espanyola d’Africanistes i Colonistes prengués possessió del territori i fundés dues bases pesqueres, una de les quals fou Villa Cisneros. Atacada pels tuaregs, una expedició de càstig manada per José Chacón reconstruí la població i restablí la Compañía Mercantil Hispano-Africana. El 1886 fou explorat l’interior del país. (Enciclopèdia Catalana)

Població:
523.000 h [est. 2012]

Extensió:
252.120 km2
 

Sàhara Occidental
 

Llibres

 

	La Maestra que me enseñó en una tabla de madera / Bahia Mahmud Awah

La Maestra que me enseñó en una tabla de madera

Mahmud Awah, Bahia
Màlaga: Sepha, cop. 2011

 

Ritos de jaima Boisha, Limam

Ritos de jaima

Boisha, Limam
Madrid: Bubisher, cop. 2012

Añoranzas: imágenes del pueblo saharaui Iselmu, Alí Salem

Añoranzas: imágenes del pueblo saharaui

Iselmu, Alí Salem
Menorca: Associació d’Amics i Amigues del Poble Saharauí de les Illes Balears, 2002

 

Bubisher: poesia saharaui contemporánea

Bubisher: poesia saharaui contemporánea

Las Palmas de Gran Canaria: Puentepalo, 2003

Cuentos saharauis

Cuentos saharauis

Madrid: Anaya, 1991

 

Proverbios saharauis

Proverbios saharauis

Madrid: Miraguano, cop. 1997

 

Adivinanzas saharauis

Adivinanzas saharauis

Madrid: Miraguano, cop. 2004

Gulili: mujeres del desierto saharaui Perregaux, Christiane

Gulili: mujeres del desierto saharaui

Perregaux, Christiane
Tafalla: Txalaparta, 1999

 

Geografía del Sahara Occidental Haidar, Buchar Ahmed

Geografía del Sahara Occidental

Haidar, Buchar Ahmed
Madrid: Última Línea, 2016

El Sahara, vínculos sociales y retos geoestratégicos herkaoui, Mohamed

El Sahara, vínculos sociales y retos geoestratégicos

herkaoui, Mohamed
Oxford; The Bardwell Press, cop. 2008

 

Sàhara Occidental
 

Cinema

 

Lalia Munt, Sílvia

Lalia

Munt, Sílvia
Santa Coloma de Gramenet: Grup 0,7 i més de Treballadors/es de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet [etc., 1999?]

Hijos de las nubes: la última colonia Longoria, Álvaro

Hijos de las nubes: la última colonia

Longoria, Álvaro
Barcelona: Cameo, cop. 2012

 

Wilaya: la historia del reencuentro en los campamentos saharauis Pérez-Rosado, Pedro

Wilaya: la historia del reencuentro en los campamentos saharauis

Pérez-Rosado, Pedro
Barcelona: Cameo, DL 2012

 

Sàhara Occidental
 

Les guies temàtiques de l’Àfrica han estat elaborades per:

Paz Romero, Oriol Masclans, Anna Martínez-Reina, Silvia de la Vega (Edmund de kingsbridge), Patricia Muñiz (Claire Voyant), Iliana Loukopoulou, Cesc Llaveries (Tyler Durden), Rosa Morales (Olímpia), Eva Cutura, Evelio Martínez (Little Fish), Silvia Alvarez (Daphne Moon), Rubén Solé (Neville Longbottom), Cristina Monros, Juli Cervera (Block Sur Mer), Eva Járboles (Ada), Maria José Neguerela (Harley Quinn), Pilar Jiménez, Pedro A. Sánchez (Jay Gatsby), François, Ma. de los Llanos González, Eva Cuixart (Pandora), Joan Puchades (Joan Rosebud), Manel Peña (Repo Man), Lucia i Pau Frechiné (Ignatius J. Really). La Biblioteca Vila de Gràcia està especialitzada des de començaments de 2013 en cultures africanes.

 

Escrit per | Biblioteca Vila de Gràcia

La Biblioteca Vila de Gràcia es troba al bell mig de la vila de Gràcia, al centre de la ciutat. L'equipament es va inaugurar el maig del 2002 i ocupa un edifici de l'arquitecte Josep Llinàs, i es va dissenyar per ser la biblioteca de proximitat del barri de la vila de Gràcia i del Camp d'en Grassot. Disposa de 1.029 metres quadrats distribuïts en cinc plantes.

3 Comentaris

  1. Àlex

    9 Desembre 2019 at 9:03

    Bona iniciativa la de donar a conèixer bibliografia variada sobre aquest territori

  2. Andrés Castells

    13 Desembre 2019 at 17:50

    Quasit trobo una heroicitat mostrar llibres i pel·lis d´aquest territori. Felicitats!!!!

    • Ignatius J. Really

      16 Desembre 2019 at 22:40

      És la nostra feina Andrés, gràcies pel teu comentari!!

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.