1

Murata, Sayaka
La Dependienta

Barcelona : Duomo Ediciones, enero de 2019

Murata, Sayaka
La Noia de la botiga 24 hores

Barcelona: Editorial Empúries, gener del 2019

 

A primera vista, la història d’aquesta novel·la és ben senzilla: La Keiko Furukura té trenta-sis anys i treballa per hores en un konbini, un tipus de supermercat japonès obert les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. En aquest tipus de feina, acostumen a treballar estudiants o persones que necessiten un treball extra per guanyar diners. En cap cas, està ben vist que una persona vulgui dedicar la seva vida en un treball com aquest. Però la Keiko no opina el mateix i a ella, treballar en aquest tipus de supermercat, ja li va bé. Potser el que no entén és el perquè la resta de gent no ho veu així.

 

Entonces sentí por primera vez que formaba parte del mundo, como si acabara de nacer. Aquel día había surgido una nueva pieza que encajaba con total normalidad entre las demás: yo.

 

Tampoc els seus pares, la seva germana ni les seves amigues, entenen el seu comportament tot i que, ja des de ben petita, la Keiko era considerada una nena “una mica estranya”. Potser per això, una de les coses que contínuament vol fer és comportar-se com “una persona normal”… però, Què es pot considerar una persona normal?
 

L’autora Sayaka Murata

La Sayaka Murata, autora d’aquesta novel·la, porta temps en això que anomenem literatura, i “La Dependienta” és la seva desena novel·la però la primera obra publicada internacionalment. Ha rebut molts premis, entre els quals cal destacar el premi més prestigiós de literatura del seu Japó natal: el Premi Akutagawa.

Tot i que aquesta novel·la té moments còmics, surrealistes i absurds, la història que hi ha darrere té un rerefons molt crític sobre la societat i el paper de les dones i els homes. És més, en alguna entrevista ha declarat que la societat japonesa en temes d’igualtat de gènere està molt endarrerida. La pressió que hi ha per complir les expectatives per seguir el camí establert per la societat, és una constant a tot el llibre: trobar un treball estable, trobar parella, tenir fills… Aquesta pressió social no deixa de ser una denúncia que fa l’autora i que, tot i tractar-se d’una obra de ficció, té molts paral·lelismes amb la realitat. I si no, pensa si alguna vegada has tingut un pensament sobre aquest tipus o t’han fet algun comentari semblant. La protagonista d’aquesta novel·la també ha de fer front a aquests tipus de comentaris. Però no només ella, què és una dona, es troba en aquesta situació. En Shiraha, un company de feina, encarna el paper que ha de representar l’home en aquesta societat perfecta i equilibrada. Homes i dones han de complir amb el rol assignat i no sortir-se d’ell si no es vol ser considerat un element estrany.

 

¿Y hasta cuándo piensas seguir así? Es verdad que ahora te costaria encontrar un trabajo, pero a lo mejor te convendria casarte. Actualmente hay muchas páginas web destinadas a encontrar pareja.

¿Por qué no buscas pareja? Las mujeres lo tenéis fácil. Si fueras un hombre, no lo vería tan claro.

 

En resum, aquesta novel·la és un relat molt amè que es llegeix molt de pressa i la història acaba com ha d’acabar. I és molt interessant posar sobre la taula tots els temes que apareixen a la novel·la per començar a pensar quina és la societat que volem crear. Totes les persones tenim un paper, ens agradi o no, perquè formen part d’aquesta gran comunitat. Acceptar allò què és diferent també significa tenir més empatia, responsabilitat i solidaritat envers l’altre.

 

Esto es lo que descubrí: que el mundo no ha cambiado desde la Edad de Piedra. Las personas que no aportan nada a la comunidad son marginadas, como los hombres que no cazan o las mujeres que no tienen hijos. Aunque digan que la sociedad actual es individualista, quienes no se esfuerzan por establecer algún vínculo con la comunidad reciben toda clase de presiones y coacciones hasta que, al final, se les expulsa.

 

Escrit per | Mr Hyde

Sóc la part oculta del Dr. Jekyll... o era a l'inrevés? Es comenta que vaig ser creat per un tal Stevenson, quan més aviat va ser al contrari, encara que això és un secret. Vaig estudiar amb el gran Doctor Tenma, m'agrada la música de Hyde i tinc un gat anomenat Schrödinger. Per cert, dintre meu hi ha la Marian, una devorallibres de la Biblioteca Horta - Can Mariner.

1 Comentari

  1. Rosa

    5 Març 2020 at 22:12

    Un post molt fresc.
    Venen ganes de llegir el llibre, de veritat, ara mateix.
    L’únic problema és que no sé quin idioma triar…
    Ha, ha, haaa…
    Moltes gràcies per la recomanació.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.