0

Sánchez - Esther García Llovet

Sánchez
GARCÍA LlOVET, Esther

Barcelona: Anagrama, 2019

ebiblio
 

Nikki, Sánchez i Bertrán són els tres personatges principals d’aquesta hipnòtica novel·la curta. Malgrat pertànyer a classes socials diferents els tres són criatures estranyes i marginals. Viuen de nit, es mouen per impulsos i ensopeguen moltes, moltíssimes vegades. Són ells els que apareixen als quadres d’Edward Hopper i als relats de John Fante o Raymond Carver. Fan el que bonament poden amb les cartes que els han tocat, una cosa amb la qual el 99% de la població ens podrem identificar sense problemes.

La història de “Sánchez” transcorre durant la nit de Sant Llorenç, la de la pluja d’estels i meteorits. Un estel fugaç té una qualitat misteriosa, gairebé màgica, que recull perfectament l’ambient general del llibre. La novel·la avança una mica com els seus personatges: sense tenir una direcció aparentment definida. Si sou fans incodicionals de les novel·les de John Grisham -on tot està al servei d’un gran crescendo que culmina en un desenllaç sorprenent- diguem que potser Sánchez no serà el vostre llibre favorit.

L’estructura narrativa del llibre és relativament senzilla: tot passa en un marge d’unes cinc hores i durant aquest lapse temporal la narradora -Nikki- ens explica com es van conèixer els tres protagonistes. No hi ha gaire espai per a la superficialitat. La narració té un aire bastant cinematogràfic (atenció als diàlegs) si no fos per un ús del llenguatge aspre i directe que treballa molt bé la creació d’imatges i els jocs de paraules. La particular veu de García Llovet queda perfectament reflectida en el meravellós desenllaç de la història, misteriós i obert a la interpretació.

Sánchez també inclou una subtil reflexió sociològica i fins i tot política:
 

Mira toda esa gente, los anuncios para tenernos despiertos, con los ojos como platos, dormidos no compramos cosas. Nos quieren despiertos a todas horas, que me lo digan a mí. Internet las veinticuatro horas, McDonald’s y Amazon y Netflix la noche entera, así consumimos. Aunque solo sean somníferos.

 
En un altre moment Nikki diu:
 

La gente con pasta siempre parece que está por encima de las cosas, pero lo cierto es que está detrás de todas las cosas.

 

García Llovet va començar a escriure una mica tard i sense moltes pretensions, tal com comenta ella mateixa en aquesta entrevista: “Empecé a escribir de manera un poco rara, con cuarenta años. Podría no haber escrito nunca y estaría tan contenta. No fue una decisión consciente.”

A més d’algunes novel·les prèvies publicades a diferents editorials (tenim la sort de poder-les trobar totes al catàleg de la Xarxa de Biblioteques), podeu llegir els seus articles periodístics a la revista Jotdown. També ha fet un grapat de traduccions. Sánchez és la segona novel·la de l’anomenada Trilogía Instantánea de Madrid, la primera part de la qual és Cómo dejar de escribir. El títol d’aquest darrer llibre expressa la seva frustració amb el món de la indústria editorial, ja que li ha costat molt trobar una plataforma en què publicar de manera regular.

Això ha canviat amb la seva arribada a Anagrama, l’editorial de Jorge Herralde. “Precisamente, a mí me empieza a ir bien ahora porque tengo una editorial donde puedo entregar algo y saber que me lo van a publicar, que me van a contestar. Lo chungo era lo de antes: ir a una editorial y no saber nada.”

Esperem amb candeletes el tercer lliurament de la trilogia, que es titularà Gordo de feria i que veurà la llum aquest mes de maig.
 

Esther García Llovet

 


 

Si tens qualsevol dubte amb l’eBiblio pots contactar amb el Servei d’atenció a l’usuari a través d’aquesta bústia de correu electrònic:

e-biblio.cultura@gencat.cat
 

Escrit per | Repo Man

He agafat el meu àlies del títol d’una pel.lícula de culte de 1984, “Repo Man”. Aquestes són algunes de les coses que vaig aprendre a estimar gràcies a la xarxa de biblioteques: les pelis de Stanley Kubrick, el llibre de còmics “Peanuts”, els discos de Miles Davis o Camarón de la Isla, l’actriu Jessica Chastain, les novel.les de Robertson Davies i els quadres de la Frida Kahlo. Em podeu trobar a la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada