Tot recordant el gran Kirk Douglas

Kirk Douglas

Cautivos del Mal

MINNELLI, Vincente
Cautivos del Mal

(The bad and the beautiful) 1952

ebiblio

 

No t’amoïnis: algunes de les millors pel·lícules les van fer juntes persones que s’odiaven fins al fons de l’ànima.

JONATHAN, personatge de Kirk Douglas

 

Quin regal de vida per a tots els terraqüis els 103 anys que Issur Danielovitx Demsky ha passejat per aquest planeta nostre! Ara que aquest personatge de segle i escaig ja ha tancat els ulls per a l’eternitat, permeteu-me que m’endinsi a una de les grans joies que immortalitzen la força de la natura que era Kirk Douglas.

Aquell llunyà 1952, Kirk només portava set anys deixant empremta i personalitat desbordada a la pantalla daurada, però, amb ritme d’sprinter, quinze títols ja portaven la seva rúbrica. Ja havia recorregut molts platós i conegut moltes dives, en cossos d’actriu, actor, director i productor: de tots tipus! Dos anys abans, una de les obres capitals de la història del setè art, ja havia gratat i revelat les profundes passions i traïcions que s’amagaven darrere el teló, al món del teatre: All about Eve (Eva al desnudo 1950).

Afortunadament, al guionista Charles Schnee i al brillant director Vincente Minnelli no els va atemorir tenir un referent tan proper i tan extraordinari, amb el qual sens dubte serien comparats (i destrossats sense pietat si no estaven a l’alçada). Van decidir que volien atacar el mateix tema amb una mirada paral·lela, però pròpia.

Tota una aposta d’altíssim risc.
 


 
Tres telèfons sonen. Un darrere l’altre. El primer a un plató de cinema on un director prova una càmera, sobre una grua gegantina, que vola cap a un llit on focus enlluernadors apunten una dona. El segon, a la distingida mansió d’una actriu de cabells daurats (Lana Turner). Tots dos fan mentir qui ha despenjat els telèfons: han de dir que no hi són. I la raó per a mentir és que qui els truca és Jonathan Shields. El tercer despenja: és un guionista, a una llar menys opulenta, que sí que conversa amb el en-ja-només-dos-minuts misteriós Shields, i li diu “Hello Jonathan!” (amb to alegre) “Drop dead! (More’t!) ”.

En les següents dues hores descobrirem què va fer el productor de cinema Jonathan Shields, a qui donà pell i rostre Kirk Douglas, perquè aquells tres íntims companys i còmplices el vulguin ara esborrar de les seves vides. I a través d’ells quatre coneixerem com el Hollywood mític dels anys 40 i 50 es movia a cops d’enveges ofegades i ganivetades sense preavís.

L’aposta de Minnelli & Schnee fou més que guanyadora: una immortal escala de color (en gloriós blanc-i-negre). Gairebé setanta anys després d’estrenar-se la seva despietada i humanista visió dels artistes que creen la màgia del cinema segueix emocionant. I de quina manera!
 


 

Si tens qualsevol dubte amb l’eBiblio pots contactar amb el Servei d’atenció a l’usuari a través d’aquesta bústia de correu electrònic:

e-biblio.cultura@gencat.cat
 

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

1 comentari a “Tot recordant el gran Kirk Douglas”

  1. Andrés Castells

    Cinema amb majúscules,inspirat homenatge a una època de Hollywood i per si hi ha algún despistat aquesta pel·li es va dir als cinemes : Cautivos del mal

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.