LAIA-ESPRIU

Salvador Espriu

Existeix un paral·lelisme entre l’epidèmia de COVID-19 del moment actual i la de còlera portada per un vagabund a un poble mariner de la novel·la Laia ambientada a finals del segle XIX. Salvador Espriu la va escriure el 1932 quan només tenia divuit anys. El punt de vista del narrador és omniscient i esdevé un moment de trànsit entre una configuració psicologista d’uns personatges torturats d’arrel dostoievskiana, la d’El doctor Rip (1931), a una altra de grotesca i poetitzant influïda per l’afició a la caricatura del seu pare, Francesc Espriu i pels esperpentos de Valle Inclán de la Generació del 98.
 
Salvador Espriu - Laia

ebiblio

 
En les expressions lligades al món mariner s’inspira en escriptors modernistes com Joaquim Ruyra i en el tema de la Setmana Santa, en l’ús de determinats adjectius i algunes referències corporals, com els “ulls” en Gabriel Miró. Per exemple, a la novel·la d’Espriu, Anton, “esguardat pels ulls de Laia, els ulls i el malefici de la mort, mai no es recordava de la pobra Anneta, que altrament no el podia salvar(1).

La serp és un altre símbol que apareix atribuït a la protagonista i amb anterioritat el va atribuir a la figura de Jezabel a Israel (1929) i que al seu torn s’inspirava en el Gènesi amb el pecat original d’Adam i Eva convençuts per una serp de menjar el fruit prohibit del Paradís. El tipus de dona inductora de la mort és propi dels drames del Simbolisme com Axel (1890) de Villiers de l’Isle-Adam i La intrusa (1890), en referència a la mort, de Maurice Maeterlinck, la representació de la qual a Sitges al 1892 va inaugurar el Modernisme català. A la novel·la Laia la protagonista indueix Anton al suïcidi i destrossa la vida dels homes que l’envolten. A més a més, la seva presència malèfica afecta també les dones com la mare d’en Quelot que li té por, i l’Anneta (2).

El conflicte central de la novel·la s’estructura al voltant de cinc personatges. En primer lloc, el triangle protagonista: Laia, Esteve i Quelot; en un segon terme, Anton i Anneta; i encara s’hi podria afegir la geperuda Paulina. Tots aquests personatges giren al voltant d’un conflicte amorós que té com a centre Laia. Però el tema de Laia no és tant el de l’amor com el de la fatalitat i la desgràcia.
 

Espriu concentra en la figura de Laia tot el simbolisme d’un determinisme còsmic que fa de la dona l’objecte misteriós del mal, del qual és alhora receptora i propagadora. Laia s’inspira en la nissaga de les heroïnes de la novel·la modernista catalana i, molt especialment, en les que apareixen a les narracions de Joaquim Ruyra: La Fineta, pel que fa a la imatge del despertar sexual simbolitzat en les aigües del mar, i Jacobé, la qual també planteja, com Laia, el salt del determinisme físic, representat en la malaltia hereditària, cap al fatalisme còsmic simbolitzat en el càstig final infligit per la natura (3).

 
Salvador Espriu
 

1– Salvador Espriu. Laia. Barcelona: Edicions 62, 2010. Lectura Plus. P. 85
2– Antoni Prats. Salvador Espriu o la fidelitat als orígens. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013. Pp. 28-33.
3Salvador Espriu: algunes cartes i estudis sobre la seva obra. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995. P. 75.

 

 

Si tens qualsevol dubte amb l’eBiblio pots contactar amb el Servei d’atenció a l’usuari a través d’aquesta bústia de correu electrònic:

e-biblio.cultura@gencat.cat
 

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

1 comentari a “LAIA-ESPRIU”

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.