2

MACHIAVELLI, Niccolò El Príncipe

MACHIAVELLI, Niccolò
El Príncipe

ebiblio

 
Maquiavel és l’autor d’El Príncipe, una de les obres de filosofia política més importants del Renaixement, que ha influït enormement en el pensament posterior.

A cavall entre els segles XV i XVI, Maquiavel viu en una Florència bressol del Renaixement que expandeix la seva influència cultural i política més enllà de les seves muralles i busca el seu lloc en una Itàlia efervescent d’idees i d’art, dividida en ciutats estat que rivalitzen entre si. Educat en la tradició humanista de Petrarca, gran amant de la Roma republicana, des de la joventut va defensar el govern del poble -la república- com el millor de tots. De seguida va destacar per la seva agudesa i enginy i, poc després que els Mèdici fossin expulsats del govern de la ciutat el 1494, Maquiavel va ser escollit diplomàtic per tractar els afers de política exterior amb els reis, prínceps i papes d’aquella Europa que envejava, temia i desitjava la riquesa de Florència.

El 1512, derrotada la República florentina i amb el retorn dels Mèdici al govern, Maquiavel és jutjat per col·laborar amb la República i castigat amb un exili en una vil·la de la Toscana pertanyent a la seva família. Ell, que havia participat tan activament durant els anys de joventut i maduresa en els afers polítics de la ciutat, es veu condemnat a l’ostracisme.

És llavors quan escriu la que ha estat la seva obra més coneguda, per directa, breu i concisa, però de gran rigor. Maquiavel hi exposa la seva teoria de la manera d’operar del poder polític i del govern dels pobles. Dos són els aspectes fonamentals que permeten comprendre per què aquesta obra va ser tan rellevant en el seu temps i en els segles posteriors (se’n diu que Napoleó guardava un exemplar sota la casaca).

En primer lloc, perquè posa el fonament del poder polític en els homes, en les seves obres i en les seves accions. Fins llavors el fonament i el garant del poder era Déu, és a dir, l’ordre diví. S’entenia que el món estava ordenat segons un pla preconcebut i que qualsevol acció política seguiria les línies directores d’aquest pla. Maquiavel estableix com a origen del poder l’acció i decisió humanes; en el cas d’El Príncipe, del governador que, gràcias al seu bon saber, és capaç de conservar el govern, derrotar els seus adversaris i guanyar-se el favor del poble. Maquiavel no rebutja que hi hagi un Déu, però entén que són les decisions concretes dels homes les que avaluen l’ús del poder.
 

MACHIAVELLI, Niccolò El Príncipe
 
D’altra banda, Maquiavel exposa la seva teoria filosòfica sobre el poder polític, en la qual el món és un equilibri entre Virtut i Fortuna. Per Fortuna entenem l’atzar, la sort, el caos; aquells aspectes de la vida que no són controlables per l’home. La Virtut és, llavors, la capacitat de sortir-se’n, de prendre les decisions correctes enmig d’aquest esdeveniment que la Fortuna ens ha portat. El bon príncep no és el que és capaç d’exercir un control total sobre tots els aspectes de la vida (que és impossible per definició) sinó el que és capaç d’actuar malgrat el caos, el que es prepara i sobreviu als moments d’adversitat i creix quan la Fortuna està al seu costat (com a metàfora, Maquiavel posa l’exemple del navegant, que arria les veles quan hi ha tempesta i que les desplega quan el vent bufa a favor).

Aquesta teoria de la Fortuna i la Virtut posa de costat Déu en els afers polítics. Si hi ha ordre diví, aquest no concerneix les decisions polítiques, que es juguen enmig d’un aparent caos que de vegades beneficia el príncep i de vegades el perjudica, ja que l’ordre polític és enterament humà. Maquiavel deixa Déu per als teòlegs i els astrònoms. Els afers polítics es juguen aquí a baix, entre homes, i són els sentiments i necessitats dels homes (d’aliats i enemics, del poble i dels príncips) l’única cosa que ha d’atendre el governant.

El bon governant, el que té Virtut (capacitat per seguir prenent decisions davant els contratemps de la Fortuna) és justament el que comprèn aquesta diferència entre Virtut i Fortuna, i sap que en política allò que és inesperat és un factor humà, no diví ni natural, i l’error o la victòria depenen de decisions humanes.

Si aquesta teoria sona radical en una obra que pretén explicar a un príncep com ha d’operar per a conservar el govern de la seva ciutat, tractem d’imaginar com més radical sonaria en la seva altra gran obra, Els Discursos, en els quals defensa la república com la millor forma de govern.

 


 

Si tens qualsevol dubte amb l’eBiblio pots contactar amb el Servei d’atenció a l’usuari a través d’aquesta bústia de correu electrònic:

e-biblio.cultura@gencat.cat
 

Escrit per | Cerebus

No, no has llegit malament el meu nom, aquell és un altre. Encara que no sóc el guàrdia de l'inframón, protegeixo un altre secret ocult a la meva torre de pedra. Ai si t'aventures a revelar-ho sense venir amb l'ànima disposada, el cor a la mà i la ment desperta. Les portes de Fort Pienc només s'obren per als pocs triats...

2 Comentaris

  1. Sílvia Romero

    16 Maig 2020 at 16:51

    Vaig llegir “El príncep” de Maquiavel fa cosa de cinc o sis anys, com a documentació per a un treball que havia de redactar. I més enllà de les matèries que s’exposen en aquest article, em va cridar l’atenció el rigor a l’hora de tractar diversos aspectes psicològics.

    Una obra molt interessant.

    • Cerebus

      22 Maig 2020 at 18:39

      Efectivament Maquiavel tenia una profunda observança de la naturalesa humana, en part degut a la seva formació humanista i al seu coneixement dels clàssics grecs i llatins, però també com a conseqüència de la seva activitat política, que li va fer relacionar-se amb gent de tota mena i en situacions molt diverses. Aquesta observança queda reflectida en la seva proposta sobre el fonament del poder, que té a veure amb la relació entre l’aparença i la veritat. Maquiavel és un veritable humanista; si t’interessa la seva visió de l’home, et recomano que li donis una ullada a la seva poesia i teatre, encara que no va passar a la posteritat com a gran poeta ni dramaturg.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.