El haiku és una forma poètica de gran síntesi on el significat encapsulat transcendeix més enllà de les paraules i ens fa copsar les sensacions. Sigui primavera, tardor o hivern els haikus ens acompanyaran per fer-nos present el moment i la transcendència inherent de l’existència del món. En presentem una selecció des dels orígens japonesos, els Mestres del haiku, màxims exponents d’aquest art poètic; seguit del llegat d’altres grans haijins que no podem menystenir, destacant-ne dues figures femenines molt valuoses, no només per la seva absència en el gremi, sinó també per la seva gran inspiració. Al final d’aquesta secció incloem un recull d’antologies del gènere i altres referències vinculades al haiku com el haiga i l’aware, entre d’altres. Per últim, hem donat cabuda a una petita mostra del contagi literari de la pràctica del haiku entre la literatura catalana i la literatura castellana.
 

pdf
 
El hanami és la tradició japonesa de visitar els parcs de cirerers florits a la primavera, l’època que tot reneix. El haiku és una flor que ens permet renéixer des del punt on ens trobem. T’animem a visitar les flors de la biblioteca.

 

(1716-1784)

Buson personifica la natura des de la seva observació sensible i detallista. Deixa enrere la mística i integra aspectes de la pintura com la perspectiva i el color en les línies de significació de les seves composicions.

 


Flores del Buda

BUSON, Yosa
Gijón: Satori, 2017


En un sueño pintado

BUSON, Yosa
Gijón: Satori, 2016

 

(1763-1827)

Els seus haikus es caracteritzen per un estil empàtic i humanista. Els deslliura de convencions i esquemes per recuperar l’esperit més proper.

 


Cincuenta haikus

KOBAYASHI, Issa
Madrid: Hiperión, 1997


Mi nueva primavera

KOBAYASHI, Issa
Gijón: Satori, 2015

 

(1867-1916)

És conegut per les seves novel·les Soy un gato i Botxan. Va iniciar-se en el gènere del haiku a través del seu contemporani i amic Shiki. La natura, la renúncia de l’ego i la quotidianitat envaeixen la seva lírica.


Sueño de la libélula

NATSUME, Soseki
Gijón: Satori, 2016

 

(1867-1902)

Shiki va transformar el haiku. Mai va referir-se a aquest exercici líric pels seus predecessors el haikai i el hokku, sinó que el va dotar d’entitat pròpia. Va alliberarlo d’estructura i artifici introduint el concepte shasei (esbossar), que significa literalment «transposar i reproduir la vida».

 

Cien jaikus 

MASAOKA, Shiki
Madrid: Hiperión, 1996

 

(1644-1694)

En el període Edo el haiku era un instrument pel divertiment de la cort i Basho el va catapultar a art literari sense trencar amb les tendències inserides en el seu procés d’evolució. És considerat el pare del haiku. Basho va conferir a aquesta lírica espiritualitat, transcendència, humanitat i estima a la natura. El seu treball va ser rigorosament escrutat per Shiki que el va criticar durament.

 


De camino a Oku y otros diarios de viaje

MATSUO, Basho
Palma: Olañeta, 2014


L’estret camí de l’interior

MATSUO, Basho
Barcelona: Edicions de 1984, 2012

 


Poesía completa

MATSUO, Basho
Errentería: El Gallo de Oro, 2019


Sendas de Oku

MATSUO, Basho
Girona: Atalanta, 2014

 


Senda hacia tierras hondas = Oku no hosomichi

MATSUO, Basho
Madrid: Hiperión, 1998

 

 


Violeta agreste

CHIYO-NI
Gijón: Satori, 2016


Zen hilo rojo: iluminación, amor y muerte

IKKYÛ
Madrid: Miraguano, 2001

 


70 haikus y senryûs de mujer

MASAJO, Suzuki
Madrid: Hiperión, cop. 2011


Gato sin dueño

TAIGI
Gijón: Satori, 2017

 

 


Aware: iniciación al haiku japonés

AYA, Abdelmumin
Barcelona: Kairós, 2013

 


Haiga: haikus ilustrados

YAURA, Yukki
Madrid: Hiperión, cop. 2005


21 claves japonesas de la felicidad

YOSHIMURA, Miyuki
Madrid: Titilante Ediciones, 2019

 

 


Haikús del Parc Güell

FONOLL, Celdoni
Valls: Cossetània, 2015

 


Haikús en temps de guerra

MARTÍ I POL, Miquel
Barcelona: Edicions 62 [etc.], 2002

ebiblio


En el límit de l’ombra, pols de cinabri

MIRÓ I VINAIXA, Mònica / MOHINO I BALET, Abraham
Palma de Mallorca: Moll, 2011

 

pdfGuia completa

 

Jaume Fuster - Fons Japó

Centre d’interès del Japó de la Biblioteca Jaume Fuster

 

Escrit per | Biblioteca Jaume Fuster

La Biblioteca Jaume Fuster, obra de l'arquitecte Josep Llinàs, va obrir les portes el 13 de novembre de 2005. Porta el nom de l'escriptor Jaume Fuster (Barcelona, 1945-1998). Escriptor i guionista, traductor i membre actiu de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Fuster va estar estretament vinculat a la realitat social i cultural de Barcelona, i va donar la categoria de clàssic a la novel·la de gènere en català.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.