Els conceptes, com a representacions lingüístiques de les idees, no surten del no-res. Fins aquí tothom bastant d’acord, espero. Comença el problema a l’hora d’introduir conceptes ideològics que han sorgit d’àmbits filosòfics o sociològics (Ciències Socials i Humanitats mai han estat massa separades tot i els esforços acadèmics) sense sonar massa avorrit, massa complex o massa pedant.

Acostumats a llegir o sentir expressions que representen de forma abstracte aspectes de la nostra forma de viure, em pregunto què en sé realment del seu recorregut. Procuraré suggeriments de lectura que poden explicar alguns conceptes heretats de finals del segle passat. Possiblement estem habituats a sentir el terme globalització (hi ha qui prefereix mundialització), del que no podríem dir que sigui una noció nova, però sí hi ha bastant consens en afirmar que l’extensió del capitalisme i dels mitjans de comunicació actuals són crucials per definir-la. Com a conseqüència, s’han creat també conceptes com el de veïnatge universal (en castellà aldea global), que intenten explicar les noves relacions que estableixen aquests mitjans de comunicació. Aquesta idea va començar a desenvolupar-la el sociòleg Marshall MacLuhan als anys 60 i ha estat emprada per altres autors posteriors.
 


La Galaxia Gutenberg: génesis del homo typographicus

MACLUHAN, Marshall (1911-1980)
Barcelona: Galaxia Gutenberg [etc.], 1998

 

Relacionada indirectament amb la noció anterior, apareix més tard la de ciutat global. A diferència de les megaciutats, enormes extensions urbanes on poden viure més de deu milions de persones, les ciutats globals es caracteritzen per la seva projecció i influència internacional en aspectes no només econòmics sinó també socials, culturals, turístics… Popularitzat per Saskia Sassen els anys 90, aquest concepte encara és més controvertit que l’anterior.
 


Una Sociología de la globalizacion

SASSEN, Saskia
Buenos Aires: Katz, 2007


Globalització i interculturalitat: reptes i escenaris

MAYOS, Gonçal / SERRA, Ignasi (editors) ; ALCOBERRO, Ramon… [et al.]
Barcelona: La Busca, 2011

 

Un altre aspecte que definia la globalització era l’extensió del capitalisme, amb la qual el mercat es fa internacional. Sense voler entrar en aspectes valoratius, tot i que la idea del liberalisme no era pas nova (per part econòmica o política), alguns assaigs van començar a parlar de neoliberalisme per a diferenciar les noves formes de relació econòmica. El lliure comerç, la no ingerència estatal i la privatització són algunes de les seves característiques. És un terme popularitzat a finals dels anys 70 i, sobretot, als 80 arran de les polítiques de Ronald Reagan als Estats Units d’Amèrica i de Margaret Tatcher al Regne Unit. Encara que no són els pares del concepte, s’assenyala a Milton Friedman i Friedrich Hayek com els economistes que més van desenvolupar aquesta idea.
 


Breve historia del neoliberalismo

HARVEY, David
Madrid: Akal, cop. 2007


Camí de servitud

HAYEK, Friedrich A. von (1899-1992)
Barcelona: Proa, 2003

 

Intentar copsar en un parell de nocions la nostra realitat actual ha estat desig, i intent, de molts autors. Ens agrada etiquetar les coses i sovint ens arrisquem massa a caure en el reduccionisme o en plantejaments etnocèntrics, un concepte antropològic que assenyala la tendència a interpretar tot afer segons els propis paràmetres culturals. Així tenim assajos en el límit qualificatiu del xovinisme, si més no, per intentar explicar l’època actual com la fi de la història, un concepte filosòfic que volia donar compte del model polític definitiu, per Francis Fukuyama; on el model és la democràcia liberal, com no. O el de xoc de civilitzacions per Samuel Huntington, naturalment la civilització de referència d’aquesta idea reduccionista és l’occidental.

En contra d’aquestes nocions, tenim conceptes com el de postcolonialisme, que intenta posar de relleu aquesta perspectiva d’arrel europea, imperialista i colonialista desenvolupada als segles XVIII i XIX, que molts estudis tenen per interpretar la societat o el món. Un dels primers a fer-ho amb ressò fou Edward Said, qui als anys 60 va eixamplar el significat d’orientalisme com la manera occidental d’estereotipar les característiques de cultures del Pròxim Orient i d’Àsia.
 


¿El Fin de la historia? y otros ensayos

FUKUYAMA, Francis
Madrid: Alianza, 2015


El Xoc de civilitzacions i el nou ordre mundial

HUNTINGTON, Samuel P. (1927-2008)
Barcelona: Proa, 2006

 


Líneas de frontera: filosofía y postcolonialismo

FORNARI, Emanuela
Barcelona: Gedisa, 2017


Orientalismo

Said, Edward W. (1935-2003)
Barcelona: Debolsillo, 2003

ebiblio

 

 
Com s’ha dit al principi, els conceptes no surten del no-res, sempre hi ha un recorregut acumulatiu de processos que fa germinar una idea nova o modificada. És obvi quan trobem referents en el propi mot; com amb l’anterior, en filosofia es va popularitzar el de postmodernitat com a contraposició a la idea de Modernitat representada per la Il·lustració. És aquí una oposició, una forma de diferenciar-la d’una etapa anterior sense un rupturisme radical. No hi consens però referent a què representa exactament el concepte des que Jean-François Lyotard va popularitzar el terme als anys 70.

Aquesta falta de consens fa que sorgeixin altres conceptes paral·lels a l’anterior com el de modernitat líquida de Zygmunt Bauman, que vol posar de relleu la volubilitat de valors i el caràcter dinàmic de l’època contemporània. O, una mica posterior, la de pensament dèbil de Gianni Vattimo, sempre en línies similars als anteriors conceptes, una revisió de nocions anteriors de caràcter relativista i de crisi de les ideologies.

Par acabar, no deixaré de mencionar el concepte de transmodernitat per embolicar-ho tot una mica més. Una altra perspectiva de Rosa María Rodríguez Magda que pretén explicar l’època actual de forma eclèctica com la d’un canvi de model existencial.
 


La Condición postmoderna: informe sobre el saber

LYOTARD, Jean-François (1924-1998)
Madrid: Cátedra, 2016


Modernidad líquida

BAUMAN, Zygmunt (1925-2017)
México: Fondo de Cultura Económica, 2007

 


El Pensamiento débil

AMOROSO, Leonardo… [et al.] ; VATTIMO, Gianni / ALDO ROVATTI, Pier (eds.)
Madrid: Cátedra, cop. 1988


De playas y espectros: ensayo sobre pensamiento contemporáneo

RODRÍGUEZ MAGDA, Rosa María
València: Ajuntament de València : Pre-Textos, 2017

 

Veurem quina fortuna viuen aquests conceptes. N’hi ha més (de conceptes i de llibres), aquests no són més que algunes possibilitats, i la intenció és fer una picada d’ullet a la curiositat i la reflexió crítica. Si bé podria afegir-ne d’altres, no cal enredar la troca.
 

Escrit per Roger Gellida
 

Escrit per | Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat

La Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat, inaugurada el 2001, és un servei públic gratuït i universal. La seva missió és garantir la igualtat d'oportunitats i el lliure accés a la informació, a la formació, al lleure i a la cultura dels ciutadans, per afavorir el diàleg, la cohesió social i el desenvolupament de la ciutadania.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.