FUNNY GIRL O LA SERIOSITAT SOBREVALORADA

Biblioteca Camp de l'Arpa–Caterina Albert Fa 2 setmanes Adults, Llibres
2

En uns temps més “serielitzats” que mai (produïm en sèrie, consumim en sèrie i som pràcticament consumits per les sèries), Funny Girl ens acosta a les comèdies televisives que es feien al Regne Unit als anys 60 a través del somni d’una noia de províncies de voler ser actriu còmica. Aquesta novel·la, la darrera de Nick Hornby que podem llegir en castellà i/o català, és un homenatge a les primeres sitcoms gravades en directe davant d’un públic inclement al plató i vistes en família per audiències estratosfèriques, que serien l’enveja d’HBO. Tot això amb el teló de fons de l’etern debat entre donar el clàssic “pa i circ” (el nostre “pa i futbol”) a les masses o caure, de la mà del paternalisme intel·lectual, en el parany de la democratització cultural.
 

HORNBY, Nick
Funny Girl

Barcelona: Anagrama, 2016

ebiblio

HORNBY, Nick
Funny Girl

Barcelona: Anagrama, 2016

HORNBY, Nick
Funny Girl

London: Penguin, 2015

 

Una de les grans virtuts de Hornby és que fins hi tot els temes més espinosos aterren a les seves novel·les sense retòriques supèrflues, de manera que tothom entén el perquè de tot plegat per obra i gràcia d’uns personatges que podríem ser nosaltres mateixos si fóssim capaços d’expressar-nos amb la seva intel·ligent mordacitat. I això serveix tant per a la voluptuosa Bàrbara Parker, que vol invertir el seu talent en fer riure a la gent, com per a la parella de guionistes de la sèrie d’èxit, que la Bàrbara acabarà protagonitzant, en el seu dilema per crear alguna cosa que els faci sentir prou satisfets o fer el què la BBC creu que demana l’audiència… I enmig de tot i de tothom, aquella línia tan fina entre realitat i ficció: on acaba la tele i comença la vida o a la inversa, si ho preferiu. Disjuntiva que té els seus punts àlgids en les discussions entre els guionistes de Barbara (and Jim), com aquesta desencadenada quan la BBC estrena una nova sèrie:
 

-Per què no vam situar l’acció en una casa normal de classe obrera? Nosaltres vivíem en cases de de classe obrera ordinària.

-Sí, i eren horribles -va dir en Tony-. No m’agradaria haver-les de veure un cop per setmana, ja no diguem escriure-hi cada dia.

 
L’autor de Funny Girl, que també ha escrit els guions per a les adaptacions d’algunes de les seves novel·les al cinema, ens enreda a través d’una astuta teranyina de diàlegs dins la trama vital de la Bàrbara, destinada a ser carn de canó dels concursos de bellesa si no fos per la seva irrenunciable vocació de comedianta. Lluny de l’estereotip de rossa pneumàtica, la Bàrbara demostra que de beneita no en té ni un pèl, no només pel que fa sinó també pel que diu en aquest ping-pong dialogat desplegat per Hornby sobre el que la gent és capaç de fer per ser qui vol ser, assumint que per aconseguir-ho no sempre actuarem de la forma més lloable.

El fet que el mateix Hornby sigui guionista i un entusiasta de dues de les expressions més genuïnes de la cultura popular, la música i els esports (ha exercit com a crític i periodista en ambdós camps), fa que el debat de fons sobre l’antagonisme entre les presumptes alta i baixa cultura actuï com un fil musical omnipresent. El clímax d’aquesta polèmica arriba durant el debat televisiu entre el productor de Barbara (and Jim) i un crític de televisió escandalitzat davant la baixesa dels seus guionistes per situar un dels episodis al lavabo del domicili conjugal.
 

(…) Però… on anem amb tot això? La BBC és plena de curses de cavalls, espectacles de varietats i grups pop que tenen l’aspecte dels homes de les cavernes. Com serà d’aquí a deu anys? Cinquanta? Ja heu començat a fer acudits sobre lavabos i Déu sap què. Quant de temps passarà abans que decidiu que està bé que surti algú cagant sempre que hi hagi alguna hiena entre el públic que ho trobi graciosíssim?

 

Com deia el mateix Hornby en alguna entrevista coincidint amb la publicació del llibre, “avui dia la gent està veient com altra gent va al lavabo, i té sexe allà mateix, en els reality shows. Però en realitat aquests programes s’acabaran i ningú els recordarà. No obstant això, el que s’està fent des d’Amazon o des de Netflix es recordarà” (El Cultural, 06/07/2016).

 

A l’eBiblio trobareu, a més de Funny Girl, altres novel·les d’aquest autor com Un gran chico o Alta fidelidad.

Encara haurem d’esperar per llegir en català i/o castellà State of the union (Frederick Warne, 2019), una novel·la dialogada que va començar sent el guió per a una mini-sèrie escrita per Hornby i dirigida per Stephen Frears (amb el que també va fer tàndem a Alta fidelitat), disponible a HBO España.
 

 

Escrit per | Biblioteca Camp de l'Arpa–Caterina Albert

Situada al nord del Districte de Sant Martí, és un nou equipament cultural i de proximitat per als veins dels barris del Camp de l'Arpa del Clot, Navas i el sud del Guinardó. La biblioteca, ubicada en l'antiga fàbrica tèxtil Bonaventura Costa i Font que després va acollir la fàbrica de plàstics Alchemika, és obra d'Oliveras Boix Arquitectes. Ocupa 2.489 m2 repartits en tres plantes, organitzades de forma flexible i funcional.

2 Comentaris

  1. Andrés Castells

    23 juliol 2020 at 19:03

    Aprofito per afegir un altra joieta de Nick Hornby: la novel·la Juliet desnuda (en Compactos de Anagrama) i la pel·li, Juliet naked / Juliet desnuda una comèdia reeixida que es va estrenar entre nosaltres al gener de 2019.

    • Ignatius J. Really

      31 juliol 2020 at 0:50

      Moltes gràcies Andrés, apuntem les propostes 😉

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.