Ens veurem allà dalt

Ru Bèn Bi El Fa 1 setmana Adults, Cinema
1

 

Morir l’últim era molt més estúpid que morir el primer

ALBERT MAILLARD

 

ebiblio
 
Fer la guerra enriqueix a molts. I quan la guerra acaba, hi ha qui se les empesca per a seguir facturant…És un dels principals motius d’aquest suïcidi humà de caire bèl·lic: ho segueix sent avui en dia, i també era així si viatges un segle enrere. El 9 de novembre de 1918 es va posar fi a la major carnisseria de la nostra espècie fins aquella data: la Primera Guerra Mundial. Un novembre aquell on molts dels que havien pogut sobreviure, els havien destrossat la vida: cònjuges, fills i pares desapareguts per sempre, carreres professionals enfonsades i cossos vius però terriblement mutilats.

Començava allà el que dècades després es conegué com el “període d’Entreguerres”, els vint anys que trigà a coure’s la següent atrocitat el 1939. Uns anys i temps que van inspirar la trilogia de novel·les de l’autor francès Pierre Lamaitre. La primera d’elles fou AU REVOIR LA-HAUT publicada el 2013, i convertida en la peli que et proposo avui només quatre anys més tard. Lamaitre va assolir amb ella un dels majors premis de la Literatura veïna nostra del nord, a través de la història d’un gran engany. És la epopeia d’una persona, un extravagant i únic artista que ha lluitat i esquivat la mort a la gran guerra, però que un cop acabada ha perdut quelcom essencial. Si aconsegueix sobreposar-se,haurà de renéixer de les cendres:la vida tal i com la coneixia abans ja serà impossible per a ell… Però l’artista segueix viu dins seu, i amb un torrent de talent i ganes d’expressar-se: només cal trobar la manera d’ultilitzar el seu do en el nou tauler de joc….

 

 
Quan algú o quelcom, com per exemple una guerra, t’ha destrossat i partit per la meitat, pot sorgir dins teu una sensació de carta blanca, d’autorització ètica i moral a fer allò que desitgis, o allò que et roti. I les conseqüències per als demés passen a ser secundàries, perquè mira el que t’han fet a tu: Qui t’ho paga? Qui t’ho refà? Qui et torna el que t’han robat? Això sent dins seu l’ Edouard Pericourt, el protagonista de ENS VEUREM ALLÀ DALT. La tempesta emocional que esclata al seu cap es convertirà en un elaborat i creatiu pla, però en les seves condicions necessitarà un soci: no pot duur-lo a terme tot sol.

És per això que el film comença al Marroc el 1920, on una càmera voladora cau des del cel per a endinsar-se en un edifici amb bandera francesa i rètol de Gendarmerie. Un home encorbatat, amb americana blava i poblat bigoti és interrogat: es diu Albert Maillard. Un cop li obren les manilles, el personatge que interpreta el propi director de la peli comença a revelar el seu periple. La fi de la guerra el va sorprendre a la cota 113, amb els nois, i allà fou on Albert i Edouard creuen els seus camins. En una seqüència que recorda sense timidesa als CAMINS DE GLÒRIA (1957) de Kubrick, veiem com dins d’una fangosa trinxera tot de soldats francesos esperen que s’anunciï el fi de la guerra, el dia què així succeí (9 novembre 1918). Hi reconeixem a Maillard, l’interrogat, i descobrim a un petit soldat que dibuixa davant d’ell. Retrata al seu general, amb uns ullals que regalimen sang, amb l’eslogan “VISCA LA MORT”. Aquí comença tot, i encertaràs si descobreixes tot el que ve després. Espectacular i mereixedor de 5 premis César.

 
Si tens qualsevol dubte amb l’eBiblio pots contactar amb el Servei d’atenció a l’usuari a través d’aquesta bústia de correu electrònic:

e-biblio.cultura@gencat.cat
 

Escrit per | Ru Bèn Bi El

Addicte a la Música. Embriagat de Cinema. Dealer a Can Fabra

1 Comentari

  1. Andrés Castells

    29 juliol 2020 at 13:25

    Una història hipnòtica que fa cercar més obres de Pierre LeMaître.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.