Contar ovejas – Axel Lindén i marxar a viure al camp

Contar ovejas - Axel Lindén

LINDÉN, Axel
Contar ovejas

Barcelona: Vergara, 2018

ebiblio
 

(Aquest llibre va ser recomanat per un usuari de la Bib. La Sagrera-Marina Clotet. Espero poder donar-li les gràcies en persona ben aviat.)
 
Aquells que hem crescut a la ciutat i hem passat més temps envoltats de semàfors que no pas d’arbres, sovint ens sorprenem fantasiejant amb la idea d’anar-nos-en a viure al camp. Escapar del ritme frenètic de la ciutat, tenir un estil de vida més sostenible, recuperar el nostre vincle amb la naturalesa… L’any 2010 l’autor d’aquest llibre va rebre en herència una granja amb ovelles i va decidir aparcar els seus estudis de doctorat i fer-se càrrec de la seva gestió.

Contar ovejas és el diari d’aquella experiència, una compilació de pensaments difícil de catalogar: Filosofia? Ecologisme? Biologia? Quadern de bitàcola? El suec Axel Lindén exposa les seves observacions de manera meditada, perspicaç, continguda però no exempta d’emoció ni d’humor. Fixeu-vos com defineix els següents tres grups d’animals:
 

“Llegan más animales a la granja. Cerdos: divertidos, sociables, simples, bastante parecidos a nosotros los humanos (excepto porque la leche agria es su comida preferida); caballos: fuertes, leales, útiles, nada que ver con nosotros los humanos (excepto porque son portadores de una locura latente). Sin embargo, conservo un sentimiento especial para con las ovejas. Hay en ellas algo calmado, poco pretencioso y estoico que me atrae.”

 

Contar ovejas - Axel Lindén / Copyright The Guardian
 
En el següent fragment, Lindén fa una reflexió molt interessant sobre la rutina i les experiències mundanes que marquen la nostra existència:
 

“Para que algo resulte genuino, genuino de verdad, hay que evitar la rutina, la experiencia e incluso el conocimiento. Cuando sabes hacer algo demasiado bien, deja de resultar divertido. Es difícil soltar las mismas bromas dos veces seguidas. Espero que las ovejas sigan siempre igual igual de inescrutables.”

 
El llibre inclou també reflexions sobre les contradiccions en què es troba l’autor i la seva família: aspirar a la sostenibilitat a nivell micro quan a nivell macro s’explota la naturalesa sense cap mirament. Potser algú troba que l’acostament de l’autor respecte a aquestes qüestions són massa pessimistes; a mi m’han semblat lògiques i punyents. Un exemple:

 

“Las ovejas no pastan toda la hierba que encuentran en los cercados, eligen algunas briznas y otras las dejan. No engullen sin criterio. De esta manera favorecen el rebrote. A la larga, quizás al cabo de varios años, mejora el pasto y, por ende, la vida de las ovejas. Gracias a su moderación. Supongo que una especie animal que se dedica a satisfacer de forma ininterrumpida sus necesidades a corto plazo sin pensar en ello, acaba sucumbiendo.”

 

Si teniu curiositat per conèixer més a fons l’autor, us recomanem aquesta entrevista (en anglès) a The Guardian.
 

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.