Montedidio d’Erri de Luca

Montedidio Erri de Luca

Montedidio

 
Montedidio Erri de LucaTé com a nom un barri de Nàpols, i la mar sempre hi està present amb els seus esculls, el vent i l’espuma. És una troballa iniciàtica on un nen de 13 anys transita entre la infància i la vida adulta. En aquest món on viu ell no hi ha temps per a l’adolescència, ha de créixer ràpid. Teballa com a aprenent de fuster amb el mestre Errico i té com a amic un sabater jueu a qui anomenen Rafaniello i a qui creixen unes ales.

De Luca ens té acostumats a la fantasia i a les referències bíbliques. I també a reivindicar el napolità, aquest dialecte de l’italià que a l’any 1945, moment en què arrenca aquesta història, era quasi l’únic que se sentia. El pare del protagonista diu amb certa resignació aquestes paraules: “mai parlarem en italià i morirem en napolità”. Es creia que si els nens aprenien a escriure l’itàlia tindrien un futur millor.

En un terrat d’una superpoblada ciutat on la roba s’estén en uns minúsculs balcons o en terrats compartits, com és el cas del protagonista, i s’eixuga amb la rapidesa que el protagonista descobreix l’amor i el sexe amb la Maria, que viu a l’edifici del davant, juga amb un bumerang de fusta que li ha tallat el seu pare a mà, objecte que descobrirem al final de la novel·la que és més que una joguina.

Els amics, els abusos, les relacions humanes impregnen tot el conjunt, amb la vida en el centre, una de dura i de sacrificada però que és acceptada des d’un principi, no hi ha camí alternatiu. La bellesa i l’horror, la vida i la mort estan unides per un fil invisible, una cosa no pot existir sense l’altra. Us animo a llegir-la i a gaudir-la, i espero que ho feu tant com jo cada vegada que llegeixo aquest autor.

 

 

L’autor

 
Erri de Luca (Nàpols, 1950) va marxar a Roma als 18 anys per participar a Lotta Continua fins que l’any 1976 deixa el seu compromís polític. Al llarg de tota la seva vida ha fet molts oficis com, per exemple, treballador de pista a l’aeroport de Catània, conductor de camions, i paleta a la seva ciutat natal i també a Romà i a Milà fins a l’any 1997.

La seva primera novel·la, Non ora, non qui, es va publicar a l’any 1989. Coneix moltes llengües, i les ha après de manera autodidàctica, com el rus, el suahili, l’ídix i l’hebreu antic, del qual és traductor d’alguns textos de la Bíblia.

Sempre està al costat de les causes socials, reivindica la figura de l’escriptor com aquell qui té el deure de donar la seva opinió i ho fa. I també que la mar Mediterrània no pot ser una mar de morts, sempre es posiciona a favor dels immigrants que han de deixar els seus països d’origen.

Per això us recomano escoltar aquesta pregària laica sobre els immigrants morts, recitada per ell mateix.
 

 

Una visita a Nàpols amb ell:
 

 

Entrevistem Erri de Luca

 

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

1 comentari a “Montedidio d’Erri de Luca”

  1. Ho confesso: encara no he entrat en l’obra d’Erri de Luca. I cada vegada que trobo algun article sobre ell i la seva literatura m’adono que no me’l puc deixar perdre. A veure si em poso a la feina!

    Gràcies per l’article.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.