“L’ESTRANY” (L’étranger) d’Albert Camus

Albert Camus

Al senyor Meursault se li mor la mare inesperadament a la residència. Assisteix al funeral de la seva mare, però sense mostrar cap tristesa ni sentiment de dol. Meursault té una vida molt calmada i conformista a Argèlia; té la seva feina, una noia jove enamorada d’ell -de nom, Marie- i coneix a un amic anomenat Raymond, amb qui es fica en assumptes conflictius i que acabarà en un assassinat de mans del propi Meursault.

Meursault, per aquest crim, és detingut, jutjat, empresonat i condemnat a mort. Però lo més inquietant de tot és que ell és incapaç de mostrar els seus sentiments i li dóna igual tot, davant d’un món molt hostil i cruel.

Albert Camus

La novel·la El extranjero / L’estrany està dividida en dues parts. La primera comença amb l’enterrament de la seva mare i ens endinsa després a la vida quotidiana del protagonista: el seu pis, el seu treball, la seva jove amant Marie, els veïns com el vell Salamano, el seu carrer, el seu nou amic Raymond amb maneres una mica sospitoses, etc; fins arribar al fatal crim comés a una platja. La segona és el seu empresonament, el judici, els interrogatoris, la seva estància a la cel·la, la cruel sentència o la condemna a mort i la fatal execució al patíbul. 

Albert Camus va pertànyer al moviment intel·lectual i filosòfic de l’existencialisme, nascut a França i iniciat per Jean Paul Sartre. 

L’estrany narra la història d’un individu sense sentiments. Un individu completament apàtic i sense personalitat. En altres paraules, al personatge principal d’aquesta molt breu novel·la -de nom, Meursault- li sembla tot absolutament indiferent: no experimenta cap tristesa, ni cap alegria, ni cap dolor, ni cap plaer, ni cap patiment…

La novel·la és narrada en primera persona, és a dir, el narrador és el mateix personatge protagonista d’aquesta intensa i dura història. També és una obra descriptiva en alguns dels seus ambients humils i, de vegades, una mica sòrdids: els apartaments de Meursault i del seu amic Raymond, o la cel·la a la presò, per posar dos exemples.

L’obra comença amb el funeral i l’enterrament de la seva mare que la tenia a una residència de gent gran: des d’un principi, aquest fill no mostra cap senyal de dol davant del cadàver, ni d’angoixa, ni plora tampoc. Indiferència total !!!!! Després, té una relació una mica especial i estranya amb la seva noia Marie; ella li demana matrimoni, però a ell li sembla igualment el mateix el fet de casar-se o no. No mostra cap il·lusió ni cap emoció intensa quan la seva núvia li demana la proposició de matrimoni. Meursault mostra aquesta estranya i apàtica actitud amb els seus companys de feina, amb els veïns de la seva escala, amb el nou amic Raymond de vida sospitosa o de relacions amb prostitutes, delinqüents i gent de poc fiar… El personatge mostra sempre aquest actitud indiferent a la vida, amb el món que li rodeja.

Meursault és un home massa alienat en el seu pensament i en el seu caràcter, ni és capaç de mostrar cap empatia amb ningú. És com un ninot. Per això, resulta massa antipàtic per a molta gent que el tracta. Massa fred per a les relacions amistoses i socials.

Quan és detingut per l’assassinat que ha comés a la platja -la víctima era un àrab-, tancat a presó i en el moment del judici li segueix semblant tot igual o del mateix color; no pateix cap dolor ni cap remordiment pel repugnant crim que ha comés. Fins i tot, als cruels i violents interrogants a que el sotmeten en la comissaria, mostra de nou i com sempre la mateixa actitud indolent, apàtica i impersonal. I quan fatalment és sentenciat pel jurat i condemnat a mort, després del fracàs amb el seu advocat defensor per a provar la seva suposada innocència, Meursault ho accepta tot amb un absolut conformisme i passivitat, amb una resignació molt inquietant i desconcertant. 

Aquest home sembla com una mena de psicòpata, però és un home impotent i sense esperances! Un desgraciat! Albert Camus ens vól mostrar a un home sense valors, com una mena de producte o resultat de la societat absurda i injusta en la que viu. Una societat contradictòria. Aquest és un tret molt característic de l’existencialisme. I lo més curiós de tot és que el personatge d’aquesta breu novel·la és un home que sembla sempre molt tranquil i feliç, a simple vista. Té una vida molt suposadament pacífica, però també molt buïda -ja sigui al seu pis o apartament en la primera part, com a la cel·la de la presó en la segona-. Insistint sempre en aquesta mateixa actitud molt impassible a tot. Destaco aquest tret psicològic del personatge, sempre remarcat i accentuat per l’autor Albert Camus en boca o veu del propi Meursault. Amb una contradicció i una ironia absolutes. Felicitat i avorriment, a la vegada.

Meursault és el buit i el no res en persona. Meursault és un home sense ànima. Com he assenyalat abans, un ésser completament alienat i que no pot rebel·lar-se. Un estrany en el complex món en que viu; un veritable estranger, tal com indica el mateix títol d’aquest breu llibre. I amb això, Albert Camus vól fer la seva crítica i denúncia social. Crítica d’una societat sense valors. El extranjero / L’estrany L’étranger, en el francès original- és una breu història en dues parts, però molt intensa en el seu to dramàtic i amb moments molt durs i emotius, que et deixen una mica d’amargor a la boca, sobre tot a les parts del judici i de l’angoixant espera de l’execució dins la cel·la, que descriuen ambdues unes atmosferes molt tràgiques. El personatge no sent res, però el lector pateix !!!!!!!

I tot això, en conjunt, fa que aquest important i innovador llibre de Camus sigui la seva veritable obra mestra, no només de la seva carrera literària com a escriptor, sinò també de la història de la literatura francesa -i també universal-, en general.

(Text: Alfredo Bernal López)

L'estrany - Albert Camus
CAMUS, Albert
L’estrany
(català)
EL extranjero - Albert Camus
CAMUS, Albert
El extranjero
(castellà)
L'Étranger - Albert Camus
CAMUS, Albert
L’Étranger
(francès)

BIOGRAFIA D'ALBERT CAMUS

Albert Camus

Albert Camus neix a Mondovi (Argèlia) el 7 de novembre del 1913. Va ser un escriptor, dramaturg i assaigista nacionalitzat francès, d’origen argelí. 

Pertanyent al moviment de l’existencialisme “ateu”, del qual va ser el seu més important representant. Va quedar orfe de pare abans de complir els 3 anys. La seva infantesa la va passar a un dels barris més pobres d’Argel. 

Va cursar els seus estudis a la mateixa Argel, va desempenyar diversos oficis i no va poder fer la seva carrera universitària de Filosofia i Lletres a causa de patir tuberculòsi; fet que tornarà a succeïr el 1939 quan va voler ingressar a l’exèrcit i no el volen agafar pels mateixos problemes de salut. 

A canvi d’això, es va dedicar al periodisme com a corresponsal de l’Alter Republicain. L’ estrany / El extranjero (L’ étranger) és la seva obra més cèlebre i la que li va fer dónar a conèixer com a escriptor, amb aquesta dura descripció del món absurd en que vivim. 

La va terminar el 1940 i va ser publicada dos anys després, el 1942. Gràcies a aquesta novel·la, va crear el seu estil narratiu basat en una denúncia i descripció d’un ambient desencantat i alienat, de pur nihilisme. 

Altres novel·les molt conegudes d’aquest escriptor van ser La pesta / La peste (La peste), publicada el 1947; com també ho van ser La caiguda / La caída (La chute) el 1956,  El primer home / El primer hombre (Le premier homme) -que seria publicada pòstumament- o La mort feliç / La muerte feliz (La mort heureuse), que seria la seva primera història i que la va escriure entre els anys 1936 i 1938, però després no la va voler editar -serà publicada el 1971, ja mort l’autor-. També va ser un escriptor d’assaigos, dels quals els primers van aparèixer l’any 1937 amb el títol de L’envers i el dret / El revés y el derecho (L’envers et l’endroit), que a més contenia molts dels seus records. L’any següent, el 1938, publicaria Noces

D’entre els seus assaigos, el més destacable és El mite de Sísif / El mito de Sísifo (Le mythe de Sisyphe), publicat el 1942. Altres llibres d’assaig van ser L’home rebel / El hombre rebelde (L’homme révolté) que va ser publicat l’any 1951 i que va provocar una gran polèmica amb Jean Paul Sartre, que va ser el fet definitiu per a que Camus i Sartre tinguessin una ruptura. Pel que també respecta als seus assaigos, Camus va publicar tres recopilacions de cròniques i articles: Actuelles I (1950), Actuelles II (1953) i Actuelles III (1958). També es va dedicar al gènere epistolar amb l’obra Cartes a un amic alemany / Cartas a un amigo alemán (Lettres à un ami allemand), publicat l’any 1944. 

També va ser un dramaturg molt prestigiòs i reputat, ja que a Camus li agradava molt el teatre, gènere del qual va ser molt aficionat i en va fundar una companyia teatral anomenada “L’équipe”, amb la qual van representar obres de creació col·lectiva com Révolte dans les Asturies. Obres teatrals seves molt importants van ser El malentés / El malentendido (Le malentendu) que va ser publicat l’any 1944, Calígula l’any 1945, L’estat de setge / El estado de sitio (L’état de siege) el 1948, Els justos / Los justos (Les justes) el 1950 o Els possessos / Los posesos (Les possédés) el 1959. 

Guanya el Premi Nobel de Literatura l’any 1957. Mor en un accident d’automóbil el 4 de gener del 1960 a Villeblerin (França). Llavors, es trobava escrivint la seva darrera novel·la El primer home / El primer hombre (Le premier homme), que seria publicada molts anys després de la seva mort.

Altres articles

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.