Malgrat que el compositor italià Francesco Cilea (Palmi 1866 – Varezze 1950 va escriure almenys quatre òperes més i altres peces musicals, la seva obra més coneguda i celebrada és l’òpera Adriana Lecouvreur. Va ser estrenada amb molt èxit al Teatro Lírico de Milà el 26 de novembre 1902 cantada per Enrico Caruso i Angelica Pandolfini.
El llibret, en quatre actes, es basa en una comèdia dramàtica representada 50 anys abans a la Comédie Française. Adriana Lecouvreur, la protagonista, és un personatge històric que va viure entre 1692 i 1730 i va ser considerada en el seu temps com la millor intèrpret de Racine i Corneille, per la seva declamació clara, natural i gens artificiosa. Se li atribueixen nombrosos afers amorosos que, afegits a la seva mort sobtada, van contribuir a la creació d’un mite força vegades representat. El fet que l’Església catòlica li negués l’enterrament cristià, va provocar la resposta del seu amic Voltaire, l’oda titulada La mort de Mademoiselle Lecovreur: “Dieux! Pourquoi mon pays n’est-il plus la patrie/Et de la gloire et des talents?”
Cilea, es situa proper al verisme, encara que la seva música és més lírica i melancòlica que apassionada i excessiva. En aquesta òpera introdueix els leitmotiv per a personatges i situacions, presenta peces molt conegudes de gran lluïment pels intèrprets, com l’ària “Io son l’umile ancella” (Sóc una humil servidora), en què Adriana exalta el paper dels actors com a mers instruments dels creadors.
A banda de l’òpera, la comèdia dramàtica en la que es basa, es va seguir representant per les grans dives del teatre dels segles XIX i XX. La manera més espectacular de representar aquest paper era la de Sara Bernhart que potser fou la primera veritable vedet mundial del teatre. La Bernhart va exercir una influència decisiva en l’estil interpretatiu de l’òpera italiana del final dels vuit-cents.
Diuen que Magda Olivero va ser “l’Adriana”preferida del mateix Cilèa. He de confessar que no la coneixia, l’he descoberta fent aquest post. És impressionant, quina veu! Una veu que interpreta el dramatisme de la situació i et transmet l’emoció sense que calgui veure les imatges ni entendre el text. Magda Olivero va néixer a Saluzzo (Itàlia) i va fer el seu debut operístic el 1932. Acaba de complir els 102 anys!
Avui, quan els nens siguin al llit, cliqueu el play d’aquest vídeo de youtube. És l’estremidor monòleg de Fedra que Adriana (amb la veu de la Olivero) recita a l’òpera.
Aquesta òpera va ser representada al Gran Teatre del Liceu el passat mes de maig.
1 Comment
Efectivament, aquest mes de maig vam tenir la grandíssima oportunitat de poder escoltar i veure “Adriana Lecouvreur” al Gran Teatre del Liceu amb la maravellosa Barbara Frittoli donant veu a la protagonista i el virtuós Roberto Alagna com a Maurizio, Joan Pons com a Michonnet i Dolora Zajick com a la maligna princesa de Bouillon, un “póker de ases” guanyador. Batuta, interpretació musical, escenografia, vestuari i coreografia, tots ingredients de primer ordre per aconseguir un resultat brillant, cautivador, preciosista i d’altíssima qualitat. Sempre gaurdarè a la memòria aquesta gran ópera. I tan de bó tinguem oportunitat de tornar-la a gaudir en un futur pròxim!