nomina nuda

nomina nuda
"Stat rosa pristina nomine, nomina nuda tenemus" (De la rosa primitiva només ens resta el nom, res tenim més enllà dels noms nus). El meu alter ego és una rosa crescuda a una abadia on es matava per un llibre misteriós. Avui, és una rosa de paper que viu cosida a un poema de Vicent Andrés Estellés. Sóc la Neus, de la Biblioteca Xavier Benguerel.
La dècada de 1920 ha estat recordada com una dècada feliç, però realment va ser així? Hi havia una voluntat d’oblidar els estralls de la Gran Guerra per part d’una part de la població, altres els hi era impossible per les lesions, inadaptació i nostàlgia del camp de batalla, tot marcat per la presència de la revolució soviètica, l’ascens del feixisme i finalment la crisi del capitalisme. En aquest cicle de xerrades ens aproximem a aquesta dècada i la reivindiquem en la seva creativitat cultural, artística i democràtica...
El passat 16 de maig ens va visitar Jean-Claude Carrière (Colombières-sur-Orb, 1931), un dels guionistes més importants de la història del cinema. Durant una hora, Carrière va conversar amb Carlos Losilla, professor i crític de cinema, a la biblioteca Xavier Benguerel, en un acte que formava part del programa “Literatura i pantalla” d’aquesta biblioteca i del Festival Loop.