Tyler Durden

Tyler Durden
La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.
Aquestes quatre novel·les demostren (si és que cal demostrar-ho) que parlar de les dones com a sexe dèbil no és només ofensiu, és directament mentida. Les noies, quan s’hi posen, poden tant o més que qualsevol home i aquests quatre exemples no deixen cap dubte. Aquesta selecció seria més rodona si els llibres a més a més fossin escrits per dones, només ho són en el 50%, tampoc està malament. Les protagonistes són noies dures, no tenen una vida fàcil...
La veritat primer: Àfrica és enorme, immensa, variada, font de mitologies, de misteris, un lloc fascinant i meravellós del qual no en sabem pràcticament res. Així que no cal que em digueu que no tinc ni idea de què parlo (no la tinc) o que això no és literatura africana...
Dies estranys, molt estranys, però si la literatura serveix per a alguna cosa és per viure altres vides i, poc o molt, situacions semblants a aquesta, ja que són matèria de literatura, tant la més pulp com la més seriosa.
En aquest bloc ja s’ha parlat del “noruec boig aquest” (una manera afectuosa de dir-li), en aquesta entrada o aquesta altra. Abans d’aquest llibre la sèrie La meva lluita ja duia 5 volums, 5 volums al voltant de les 500 pàgines cadascun.
És possible que el nom de David Simon no us digui res, però si explico que es tracta d’un dels responsables de The Wire és molt possible que la cosa canviï. La sèrie The Wire apareix a pràcticament qualsevol llista de les millors sèries,
El nom de Joaquim Aubert Puigarnau possiblement no us diu res, però si dic que estic parlant de l’artista també conegut com a Kim la cosa ja canvia una mica. Nascut a Barcelona el 1941,
Un apunt abans de començar: si us plau, a partir de certa edat els autors haurien d’evitar títols com Testament pels seus llibres, per no temptar al destí i el seu macabre sentit de l’humor
Hi ha llibres que si sou lectors una mica ràpids es poden liquidar en una tarda, potser no és el més recomanable però sí és possible i aquí teniu dues idees per si voleu passar una tarda amb aquesta senyora francesa
Reconec que tinc un gust especial, i moltes de les coses que recomano no són per a tothom. Si mai heu seguit una recomanació meva i no us ha agradat, podeu deixar aquesta entrada ara mateix, ho entendré.
Vaig descobrir l’existència d’aquest llibre per l’enrabiada que va provocar a molta gent: en aquesta columna de Núria Cadenes podeu llegir una mica el perquè de tot plegat.
És com haver vist jugar a Xavi amb 14 anys i dir-te a tu mateix: “aquest nano arribarà lluny”; i que després el temps et doni la raó. Una sensació així tinc de tant amb un autor que m’enlluerna amb un llibre i estic segur que ho tornarà a fer amb el següent, és el que m’ha passat amb Toni Sala.
Per on començar no és una pregunta qualsevol, és una pregunta molt interessant que es mereix una resposta a l’alçada.