Tyler Durden

Tyler Durden
La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.
Dies estranys, molt estranys, però si la literatura serveix per a alguna cosa és per viure altres vides i, poc o molt, situacions semblants a aquesta, ja que són matèria de literatura, tant la més pulp com la més seriosa.
En aquest bloc ja s’ha parlat del “noruec boig aquest” (una manera afectuosa de dir-li), en aquesta entrada o aquesta altra. Abans d’aquest llibre la sèrie La meva lluita ja duia 5 volums, 5 volums al voltant de les 500 pàgines cadascun.
És possible que el nom de David Simon no us digui res, però si explico que es tracta d’un dels responsables de The Wire és molt possible que la cosa canviï. La sèrie The Wire apareix a pràcticament qualsevol llista de les millors sèries,
El nom de Joaquim Aubert Puigarnau possiblement no us diu res, però si dic que estic parlant de l’artista també conegut com a Kim la cosa ja canvia una mica. Nascut a Barcelona el 1941,
Un apunt abans de començar: si us plau, a partir de certa edat els autors haurien d’evitar títols com Testament pels seus llibres, per no temptar al destí i el seu macabre sentit de l’humor
Hi ha llibres que si sou lectors una mica ràpids es poden liquidar en una tarda, potser no és el més recomanable però sí és possible i aquí teniu dues idees per si voleu passar una tarda amb aquesta senyora francesa
Reconec que tinc un gust especial, i moltes de les coses que recomano no són per a tothom. Si mai heu seguit una recomanació meva i no us ha agradat, podeu deixar aquesta entrada ara mateix, ho entendré.
Vaig descobrir l’existència d’aquest llibre per l’enrabiada que va provocar a molta gent: en aquesta columna de Núria Cadenes podeu llegir una mica el perquè de tot plegat.
És com haver vist jugar a Xavi amb 14 anys i dir-te a tu mateix: “aquest nano arribarà lluny”; i que després el temps et doni la raó. Una sensació així tinc de tant amb un autor que m’enlluerna amb un llibre i estic segur que ho tornarà a fer amb el següent, és el que m’ha passat amb Toni Sala.
Per on començar no és una pregunta qualsevol, és una pregunta molt interessant que es mereix una resposta a l’alçada.
Costa definir aquesta sèrie així que explicarem què hi podem trobar: humor, humor tirat i una mica gruixut, amb uns elements que semblen un despropòsit i un aparent amateurisme.
Per fer una presentació ràpida, Peter Bagge és el principal autor del còmic underground americà, als 90 la seva sèrie Odio (de la que ja en vaig parlar en aquesta entrada) el va catapultar a la fama, merescudament.