Tyler Durden

Pollock, Donald Ray. Knockemstiff. Barcelona: Libros del Silencio, 2011 Pot passar que si veiem sèries de televisió, o pel·lícules, acabem pensant que la delinqüència a Estats Units és sempre cosa de gent de pell fosca, afroamericans i hispans majorment. Els guettos són innegables, i els índexs de pobresa per grups ètnics també, i també les proporcions de races a les presons d’Estats Units (a la presó s’hi arriba des de la delinqüència i a aquesta s’hi sol arribar des de la pobresa que s’acarnissa en aquests grups racials), no estem descobrint res. Però també hi ha marginals entre els blancs,...

Bryce Echenique, Alfredo La vida exagerada de Martín Romaña Barcelona : Anagrama, 1995 “Mi nombre es Martín Romaña y ésta es la historia de mi crisis positiva. Y la historia también de mi cuaderno azul. Y la historia además de cómo un día necesité de un cuaderno rojo para continuar la historia del cuaderno azul. Todo, en un sillón Voltaire.” I així, en un quadern blau i assegut en un sillón Voltaire, Bryce Echenique va escrivint el quadern de navegació de la seva vida, i també del seu naufragi. Una referència a Hemingway ens pot donar una idea molt clara...

Welsh, irvine. Cola Barcelona: Anagrama, 1998 No us ha passat mai que us heu fet tan amics dels personatges d’una novel·la que us agradaria saber que se n’ha fet d’ells al cap del temps? A mi sí, poques vegades, però hi ha autors que aconsegueixen aquest grau d’empatia amb els seus personatges que m’agradaria quedar amb ells i que m’expliquessin què van fer després de girar la pàgina del llibre. Em passa poc, però un dels autors amb qui sempre em passa és Irvine Welsh. Responsable d’algunes de les obres més trash que podem trobar a les llibreries Irvine Welsh...

Candel, Francesc Dónde la ciudad cambia de nombre Barcelona: Janés, 1965 Això deien els llibreters quan venien sota-taulell els llibres de Candel que la censura havia decidit retirar de circulació, com si fos droga o estraperlo… i la gent els comprava! Francesc Candel, o Paco, és un dels grans noms de la literatura d’aquest país. Perquè feia literatura en un moment molt difícil i perquè retratava la gent que no sortia mai retratada. Encara havia d’arribar Juan Marsé a donar una veu narrativa a l’extrarradi i les barraques plenes d’inmigrants. Però si les barraques de Marsé s’enfilaven pels costeruts carrers...

Tusset, Pablo. Sakamura, Corrales y los muertos rientes. Barcelona: Destino. És aquest un llibre injustament poc considerat d’un autor a tenir molt en compte. Pablo Tusset va saltar a la fama amb Lo mejor que le puede pasar a un cruasán, una desternillant comèdia que va ser tot un èxit i fins i tot va comptar amb adaptació a la gran pantalla a càrrec de Paco Mir (Tricicle) a la direcció i Pablo Carbonell en el paper protagonista. Després va arribar En el nombre del cerdo, una novel·la més que notable però que va decebre molt gràcies a la tàctica...

Loisel & Tripp. Magasin Général. Barcelona: Norma/Casterman, 2007 Magasín no és una manera original de dir magazín, de fet és una versió de la nostra paraula “magatzem”, un d’aquests magatzems rurals on poc o molt hi ha de tot, sovint perquè és l’única botiga del poble. Com en la serie Doctor en Alaska, en aquell petit poble hi havia una ràdio, un bar, una botiga… una. Estem al Quebec rural, als anys vint del passat segle, al petit poble de Notre-Dame des Lacs, l’enterrament de l’amo del Magasin marcarà l’inici de la sèrie, i aquest fantasma serà el narrador de...

Moore, Terry. Echo Barcelona : Norma, 2010 El més normal, posats a recomanar un còmic de Terry Moore, seria parlar d’Strangers in Paradise. Strangers in Paradise és una obra mestra del còmic, va guanyar quasi tots els premis possibles i una legió de seguidors, quasi tot el que es podia dir de la sèrie crec que ja està dit, no seré jo qui no us la recomani però no parlarem d’aquest còmic avui. Després d’una sèrie com aquesta Terry Moore es podria haver dedicat a viure de rentes sense enfrontar-se al repte no ja de superar-se sinó de les comparacions....

Núñez, Raúl. Sinatra : novela urbana. Barcelona : Anagrama, 1984 Raúl Núñez és un autor bastant oblidat a dia d’avui, i trobo que força injustament. Va ser un dels primers a escriure en castellà el que després s’ha definit com “realisme brut”, en l’estela de Bukowski i l’underground americà. Tot i que aquestes coses sempre “sonin millor” en anglès, Barcelona també tenia el seu ambient marginal, i Raúl Núñez el va retratar molt bé. Cal que retrocedim en el temps, abans dels jocs olímpics, quan Barcelona no estava ocupada per legions de turistes i el centre de la ciutat encara...

Lapham, David. Balas perdidas. Barcelona : La Cúpula, 2005 David Lapham era un autor jove amb poca experiència professional quan va començar a publicar la sèrie Balas perdidas, i costava de creure. Balas perdidas és una de les millors obres que s’han vist en el món del còmic en molt de temps. La qualitat del dibuix i la seva facilitat per narrar és insultant, sobretot comparat amb altres autors que amb molts més anys d’experiència són molt més limitats. Les comparacions sempre són odioses, en aquest cas també, però qui en surt malparat no és pas Lapham. Temàticament no presenta una...

Davies, Robertson. Angeles rebeldes. Barcelona : Libros del Asteroide, 2008 Sabem força coses dels Estats Units d’Amèrica, sobretot gràcies al cinema i la televisió, i molta gent sense dubtar podria donar alguns noms d’escriptors, artistes, o famosos d’Estats Units. Però la cosa canvia quan ens referim al seu veí del nord, Canadà. Eclipsat pels Estats Units el Canadà viu a l’ombra, tranquil·lament, un país força més gran que Estats Units però amb moltíssims menys habitants. Possiblement el millor escriptor canadenc sigui Robertson Davies,

Bukowski, Charles. Cartero Barcelona : Anagrama, 2005 Charles Bukowski és una mena de clàssic maleït. Lectura obligada d’adolescents rebels que han volgut veure en el californià nascut a Alemanya (com els bascos, neixen on volen) un referent del realisme brut. Aparegut poc després dels darrers beatniks (amb qui sempre l’emparentaven, cosa que el mortificava) va ser una alenada de realisme, de tocar de peus a terra i de donar veu als perdedors, tot de manera aparentment planera.

Fante, Dan. Chump Change Barcelona : Sajalín, 2011 Tenim el protagonista, un alcohòlic internat en un desesperat intent d’evitar que acabi mort en una de les seves farres. Les seves farres inclouen molt alcohol i sexe, anònim, esbojarrat i de risc, en sales X o amb prostitutes o… amb el o qui pugui, sense importar ni sexe ni res en general, si es deixa serveix. Però estem parlant del protagonista o de l’autor? Abans de respondre convé fer una ampliació i fer notar que l’autor Dan Fante és el fill de John Fante, escriptor i guionista que deu part de...