Mr Hyde

Mr Hyde
Sóc la part oculta del Dr. Jekyll... o era a l'inrevés? Es comenta que vaig ser creat per un tal Stevenson, quan més aviat va ser al contrari, encara que això és un secret. Vaig estudiar amb el gran Doctor Tenma, m'agrada la música de Hyde i tinc un gat anomenat Schrödinger. Per cert, dintre meu hi ha la Marian, una devorallibres de la Biblioteca Horta - Can Mariner.
La frase “Som una part de la terra” és una frase senzilla però que, per a molts habitants d’aquest món, és una cosa impossible i difícil d’entendre. Com? Que sóc una part de la terra? No, la terra que trepitjo em pertany. Com l’aigua, el cel i tot el que hi ha. Tot està a la venda perquè tot té un preu. Però potser arriba un dia que aquestes paraules s'obren pas al teu cap i, de sobte, tot comença a encaixar. T'agradi o no, formes part d'un ecosistema perfecte.
Prem Rawat va néixer a un petit poble al nord de l’Índia l’any 1957. Des de ben petit i, gràcies al seu pare, amb vuit anys va començar a viatjar per parlar de la plenitud i la pau interior per seguir amb el llegat del seu pare, el mestre Hans Ji Maharaj. Des de llavors, no ha deixat de viatjar per tot el món per parlar i portar el seu missatge de pau i benestar.
La periodista Camille Preaker torna al seu poble natal per cobrir la notícia de l’assassinat d’una jove i la desaparició d’una altra. El que comença com un viatge al seu passat, poc a poc, es va convertint en un viatge a la foscor.
“Mens sana in corpore sano”. Aquesta és una coneguda frase llatina de les Sàtires de Juvenal que associem a la necessitat de no només tenir un cos sa sinó també una ment sana i equilibrada.
Aquesta és la música de Snatam Kaur. No cal dir res més. Només cal escoltar. Només cal sentir.
Ens quedem a casa, sí, però podem escollir la manera de com fer-ho. La música sempre ha acompanyat a la humanitat, d’una manera o d’una altra, en totes les èpoques de la història.
Podria semblar que el feminisme està tenint en els darrers anys un nou ressorgiment. Però això no és del tot cert, ja que la igualtat real entre homes i dones és una lluita que mai s’ha deixat de fer.
A primera vista, la història d’aquesta novel·la és ben senzilla: La Keiko Furukura té trenta-sis anys i treballa per hores en un konbini, un tipus de supermercat japonès obert les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.
La Luciana viu a Nova York i sobreviu a base de petits treballs pels quals no li paguen quasi res. Dona, immigrant, sense papers: Aquesta és la combinació perdedora per excel·lència. Sense res a perdre i, fruit de la desesperació, accepta l’oferta d’una coneguda que li ofereix anar en el seu lloc
El poblat de Salem ha passat a la història pel “conegut i lamentable” judici que es va fer l’any 1692 contra moltes persones acusades de bruixeria. Els Judicis de les bruixes de Salem va treure el pitjor de les persones que habitaven aquesta colònia dels Estats Units...