Claire Voyant

Claire Voyant
El vaixell on viatjava va ser bombardejat. Em van trobar inconscient dins un bot salvavides enmig de l'oceà. No recordo res. No sé qui sóc, ni com em dic en realitat. Podria ser ballarina. Podria ser Claire Voyant. Sóc la Patrícia de la Biblioteca Collserola-Josep Miracle.
Claire Voyant
El vaixell on viatjava va ser bombardejat. Em van trobar inconscient dins un bot salvavides enmig de l'oceà. No recordo res. No sé qui sóc, ni com em dic en realitat. Podria ser ballarina. Podria ser Claire Voyant. Sóc la Patrícia de la Biblioteca Collserola-Josep Miracle.
+ Vistos
del mes

YouTube

L’autora conversa amb Anna Guitart sobre la seva darrera novel·la, 'La meitat evanescent' (Edicions del Periscopi) / 'La mitad evanescente' (Literatura Random House). Brit Bennett (Oceanside, Califòrnia, 1990) ha publicat a revistes com The Paris Review, The New York Times, The NYT Magazine i The New Yorker. La seva primera novel·la, 'The mothers' (2016), li va valdre un èxit considerable de crítica i públic, i va guanyar el premi de la revista francesa Lire a la millor novel·la estrangera del 2016. El mateix any, va rebre el premi 5 under 35 de la National Book Foundation, que reconeix els cinc millors escriptors de menys de trenta-cinc anys. L'a meitat evanescent,' que és la novel·la que ha aparegut a més llistes de millors llibres de l’any 2020 als EUA, ja porta més d’un milió d’exemplars venuts al seu país. Al New York Times consideren que és «una reflexió ambiciosa sobre la raça i la identitat, de prosa brillant” i que “Bennett aconsegueix equilibrar una caracterització fluida de personatges que demana l’estil literari amb la realitat social i històrica del tema central de la trama.» Amb La meitat evanescent Bennett ha aconseguit ser portada de l’especial NEXT 100 de la revista Time, que reuneix cent joves promeses de tots els àmbits. Hi col·labora: Edicions del Periscopi i Literatura Random House
Parlem amb Brit Bennett
YouTube Video UCB6clUEY--ZwxeF4nztRTew_oZHYe59cd0U
L’autor conversarà amb Xavi Ayén sobre la seva darrera novel·la, 'Revancha' (Anagrama). Kiko Amat (1971) va néixer a Sant Boi de Llobregat, a la perifèria barcelonesa. Ha publicat les novel·les 'El día que me vaya no se lo diré a nadie' (2003), 'Cosas que hacen BUM' (2007), 'Rompepistas' (2009), 'Eres el mejor, Cienfuegos' (2012) i 'Antes del huracán' (2018), totes publicades a Anagrama. També és autor de dos llibres de no ficció, 'Mil violines' (2011) i Chap chap' (2015). 'Revancha' (Anagrama, 2021), la seva darrera novel·la, és una obra violenta i vertiginosa, absolutament addictiva que parla de venir del lloc equivocat, de delinqüència, de ràbia i de reparació, d’amor i de venjança. Un llibre indòcil, ple de vulgaritat i de bellesa, dolor i humor, escrit amb la màxima adrenalina. Hi col·labora: Anagrama
Parlem amb Kiko Amat
YouTube Video UCB6clUEY--ZwxeF4nztRTew_B9ulAeP5OkY
L’autora conversarà amb Valèria Gaillard sobre la seva darrera novel·la, 'Les coses humanes' (Amsterdam). Karine Tuil (París, 1972) es va llicenciar per la Universitat de París Panthéon-Assas en dret de la comunicació i ciències de la informació. Ha publicat deu novel·les i ha rebut nombrosos guardons, com el premi Wizo, el Landernau, el de l’Acadèmia Francesa o, per aquesta novel·la, el Goncourt des Lycéens i l’Interallié. Les seves obres han estat traduïdes a l’anglès, l’alemany, l’holandès, el xinès, el grec i l’italià; a partir d’ara, també al català. 'Les coses humanes' (Amsterdam, 2021) ens enfronta amb habilitat amb les nostres pròpies creences i certeses, i irromp sense complexos en debats de candent actualitat: el consentiment sexual, el linxament a les xarxes socials, els judicis paral·lels, el funcionament de la Justícia, l'abús de poder. Karine Tuil exposa els fets. Cadascun de nosaltres emetrà el veredicte. Hi col·labora: Amsterdam
Parlem amb Karine Tuil
YouTube Video UCB6clUEY--ZwxeF4nztRTew_B9i-gnh4r5s
Les biblioteques al llarg de la història de la humanitat han desenvolupat un paper cabdal per la custòdia i preservació del coneixement i, alhora, per al seu foment. La democratització de la societat i en conseqüència del coneixement, tot assumint que el coneixement és quelcom que com més comparteixes més en tens, ha comportat que de forma progressiva les biblioteques incrementin la seva importància i ampliïn el seus rols. Avui és necessari que el coneixement estigui obert, accessible en tot moment i aflori arreu on esdevé necessari. Les biblioteques en el tercer mil·lenni han d’esdevenir agents actius perquè la informació, contrastada i rigorosa, i el coneixement estiguin disponibles en tot lloc i en tot moment, sense exclusions. Antoni Garrell, enginyer industrial És Director General de la Fundació per l’Esdi (Fundit), dedicada al foment del Disseny, Innovació i tecnologia, és la fundació titular de l’Escola Superior de Disseny ESDI ubicada a Sabadell. És enginyer industrial per la UPC (1975), Master en Gestió i Administració, i va fer estudis de doctorat en Sistemas de Soporte en la Toma de Decisiones. Especialitzat en gestió complexa i innovació.
La gestió del coneixement i l’accés a la informació, a càrrec d'Antoni Garrell
YouTube Video UCB6clUEY--ZwxeF4nztRTew_UWdlC9uE9cA
L’autor conversa amb l’escriptor David Castillo sobre el poemari 'Viento'. E. J. Malinowski va néixer a Buenos Aires el 1950, i actualment resideix a Barcelona. Amant de la natura i de la llibertat, des de l’adolescència va trobar en el món de les lletres alegria per a la seva ànima i un camí d’expressió. Amb la seva carismàtica presencia poètica i en constant contacte amb els seus lectors, Malinowski s’ha guanyat el cor de totes les persones que han descobert la qualitat, la senzillesa i l’honestedat de la seva poesia. Entre els anys 1988 i 1989 va protagonitzar diverses vagues de fam davant d’alguns ajuntaments per la llibertat d’expressió. Sempre ha defensat una forma de viure i de fer innegociable: la de poeta. Hi col·labora: Trampa Ediciones
Parlem amb E. J. Malinowski
YouTube Video UCB6clUEY--ZwxeF4nztRTew_PWoq2Dpyd2Q
SDLIJ. Panoràmica sobre l'edició de llibres infantils en català, amb Teresa Mañà i Estrella Borrego. Activitat virtual a través del Canal de Youtube de Biblioteques de Barcelona. Teresa Mañà, bibliotecària i doctora en Documentació, ens parlarà de l’edició entre 1931 i 1936, així com de les accions de difusió cultural durant la Segona República. Estrella Borrego, editora de Libros del Zorro Rojo, ens mostrarà alguns llibres il·lustrats que aborden aspectes com la democràcia, les dictadures, la República o l’exili. També ens donarà algunes claus per acompanyar aquestes lectures i diverses eines dirigides als mediadors. A càrrec de Teresa Mañà i Estrella Borrego Participa: Llibreria la Memòria Teresa Mañà és bibliotecària i doctora en Documentació. Ha estat professora de l’actual Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona entre 1993 i 2020 de les matèries de biblioteques escolars, llibre infantil i història de les biblioteques públiques a Catalunya als segles XIX i XX sobre les quals ha publicat nombrosos llibres i investigacions. Des de l’any 1998 col·labora a la revista Serra d’Or amb articles sobre el panorama de llibres en català per a infants i adolescents per un dels quals va rebre el VIII Premi Aurora Diaz Plaja el 2009. Estrella Borrego és llicenciada en Comunicació i màster en Gestión Emprendedora en Lectura y Escritura. Fou directora de revistes culturals i educatives de l’editorial Scholastic, a Londres. Des de 1998 ha treballat com a traductora i ha publicat diversos llibres relacionat amb la LIJ. Actualment és editora de Libros del Zorro Rojo i dirigeix el projecte “escribirparaniñasyniños.com” , dedicat a la promoció cultural en el medi rural.
L’ideal social: l’edició de llibres infantils en català durant la Segona república (1931-1936)
YouTube Video UCB6clUEY--ZwxeF4nztRTew_viOVVdWeQsM
L’autora conversa amb l’escriptor Pablo Martín Sánchez sobre 'Las gratitudes'. Escrita amb un estil contingut, gairebé auster, aquesta narració a dues veus ens parla de la memòria, el passat, l'envelliment, les paraules, la bondat i la gratitud cap a aquells que van ser importants en les nostres vides. Són les respectives gratituds les que uneixen als tres inoblidables personatges les històries dels quals s'entrellacen en aquesta commovedora i brillant novel·la. Delphine de Vigan (Boulogne-Billancourt, 1966) ha publicat a Anagrama 'Días sin hambre', 'No y yo', 'Nada se opone a la noche' (Premi de Novel·la Fnac, Premi de Novel·la de les Televisions Franceses, Premo Renaudot dels Instituts de França, Gran Premi de l’Heroïna Madame Figaro i Gran Premi de les Lectores d’Elle), 'Basada en hechos reales' (Premi Renaudot i Premi Goncourt dels Estudiants, i portada al cinema per Roman Polanski) i 'Las lealtades'. Hi col·labora: Editorial Anagrama i Edicions 62
Parlem amb Delphine de Vigan en VERSIÓ ORIGINAL
YouTube Video UCB6clUEY--ZwxeF4nztRTew_Gl2Y8i2AAks
L’autor conversa amb el periodista Xavi Ayén sobre "Salvatierra". Pedro Mairal (Buenos Aires, 1970) és un dels escriptors argentins més reconeguts de l'actualitat. Amb la seva primera novel·la, "Una noche con Sabrina Love" (1998), va assolir un gran èxit que es va consolidar amb "La uruguaya" (2017), guanyadora del Premio Tigre Juan i tot un fenomen internacional. A més de ficció, ha escrit poesia, memòries i cròniques. Destaca el volum autobiogràfic "Maniobras de evasión" (2015). "Salvatierra" (2008) és, juntament amb "La uruguaya", una de les seves novel·les més llegides i traduïdes. A partir de la història d'un pintor mut i autodidacta, Mairal aconsegueix una evocadora reflexió sobre la relació entre pares i fills i els inevitables secrets que amaguen les persones que millor creiem conèixer. Hi col·labora: Libros del Asteroide i Casa Amèrica Catalunya
Parlem amb Pedro Mairal
YouTube Video UCB6clUEY--ZwxeF4nztRTew_o35JXME1pDM
Què suposaria per a la nostra Xarxa de Biblioteques pensar des d'un enfocament de protecció i promoció dels drets culturals i pensar-nos a nosaltres, els seus treballadores, usuàries, col·laboradores, com a defensores dels drets humans? Les biblioteques, com a espais privilegiats d'aprofundiment democràtic i espai públic encara resistent al pes de l'enfocament productivista, són institucions clau per a la construcció de cohesió social i democràcia cultural. Al costat dels principis que regeixen la funció social de les biblioteques i la consolidació internacional de la biblioteca multicultural en aquesta conversa, al costat de la pròpia definició dels drets culturals i els seus marcs legals, ens plantejarem algunes qüestions per al debat: quin pes juguen les polítiques culturals emocionals en l'accés democràtic al llibre i la lectura? Estefanía Rodero, sociòloga de la cultura Experta en gènere, teòrica i comparatista literària i especialista en relacions culturals internacionals per la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació. Ha concentrat el seu treball en les possibilitats que la creació literària i l'impuls d'espais culturals autogestionats vinculats al món del llibre i la lectura poden exercir en l'empoderament comunitari, la inclusió social i el desenvolupament territorial.
Equitat i cohesió social des d'una perspectiva de drets culturals, a càrrec d’Estefanía Rodero
YouTube Video UCB6clUEY--ZwxeF4nztRTew_jJrWHpo1aWg
# 6 El virus del sentit: joves i recerca vital. Xavier Mas Cravioto, escriptor i Xavier Melloni, antropòleg i teòleg i fenomenòleg de la religió. Mestres grans i petits, mestres vius i morts, mestres del cor i de la ment, acadèmics i espirituals. Quin valor tenen? Quina responsabilitat té l’aprenent?
El sentit dels mestres
YouTube Video UCB6clUEY--ZwxeF4nztRTew_AH-aBC82hHM
Més Subscriu-te

Instagram

Twitter

Facebook

Biblioteques de Barcelona  2021 / Avís legal

Instagram
Twitter
Facebook
Youtube
Spotify