Repo Man

Repo Man
He agafat el meu àlies del títol d’una pel.lícula de culte de 1984, “Repo Man”. Aquestes són algunes de les coses que vaig aprendre a estimar gràcies a la xarxa de biblioteques: les pelis de Stanley Kubrick, el llibre de còmics “Peanuts”, els discos de Miles Davis o Camarón de la Isla, l’actriu Jessica Chastain, les novel.les de Robertson Davies i els quadres de la Frida Kahlo. Em podeu trobar a la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet.
Els discos i les cançons s’escriuen, s’enregistren i es publiquen en un moment determinat. Són el reflex més o menys espontani d’un estat d’ànim, d’una emoció i també d’un moment sociocultural concret, però el seu impacte de vegades va molt més enllà. Molts anys després algú s’apropa de nou a aquesta música amb una altra mirada i el disc torna a agafar aire. És el que ha passat amb aquests tres discos que es van gravar a València a finals dels anys setanta, en plena transició.
Aquells que hem crescut a la ciutat i hem passat més temps envoltats de semàfors que no pas d’arbres, sovint ens sorprenem fantasiejant amb la idea d’anar-nos-en a viure al camp. Escapar del ritme frenètic de la ciutat, tenir un estil de vida més sostenible, recuperar el nostre vincle amb la naturalesa. L’autor d’aquest llibre va rebre en herència una granja amb ovelles...
Donem una volta pel bosc amb l’Eduard Vila, membre destacat de l’escena independent d’Osona i component de Furguson i Regalim. Parlem amb ell de les cançons que ens agraden i també de la seva pròpia faceta com a compositor.
Al bosc s’hi està bé. En aquest cinquè episodi us proposem una selecció heterogènia amb artistes que no encaixen als cànons convencionals, mestres de l’eclecticisme, renovadors de la tradició, pop psicodèlic, clàssics, inclassificables, pop contemporani...
Tornem a treure el cap pel bosc! En aquest quart episodi podem escoltar cançons que venen del nord d’Àfrica (Asmaa Hamzaoui, Lebrijano amb l’Orquesta Andalusí de Tànger), artistes de casa nostra que venen del món independent...
Ens tornem a endinsar al bosc! En aquest tercer episodi podem escoltar una variada selecció de cançons d’artistes clàssics amb d’altres més contemporanis. Alguns d’ells són molt coneguts, d’altres menys, però tots ells ens fan flotar per l’aire.
Ens tornem a endinsar al bosc! En aquest segon episodi podem escoltar una variada selecció de cançons d’artistes britànics, americans, africans, jamaicans, andalusos o mallorquins. Algunes es van fer als anys 60, d’altres als 70 o 80 i acabem amb dues cançons que s’han publicat als darrers dos anys.
El Bosc és un espai en el qual el temps s’atura i els sentits funcionen de manera diferent. És allà on podem descobrir coses sobre nosaltres mateixos i l’espai que ens envolta. És un lloc ideal per a respirar i meditar, mirar cap endins i cap enfora.
Nikki, Sánchez i Bertrán són els tres personatges principals d’aquesta hipnòtica novel·la curta. Malgrat pertànyer a classes socials diferents els tres són criatures estranyes i marginals.
Vaig conèixer la música de SFV Acid fa ja uns quants anys, arran d’aquest fantàstic curt documental que retratava el dia a dia de Zane Reynolds -el personatge que hi ha darrere d’aquest curiós projecte musical-.
Amb seu a la ciutat de Londres, Whities va començar la seva activitat fa uns cinc anys com a filial del segell Young Turks / XL Recordings, i en poc temps s’ha guanyat un lloc referent en l’escena electrònica de l’actualitat.
Us presentem una selecció de grups i artistes que operen als marges del sistema, lluny dels focus de la premsa especialitzada i dels escenaris dels grans festivals. No tenen companyies de management darrera. Ni patrocinadors.