La creació de la Biblioteca Francesca Bonnemaison es remunta al 1909-1910, quan Francesca Bonnemaison va crear l’Institut de Cultura i la Biblioteca Popular de la Dona, la primera biblioteca per a dones de tot Europa. La seva primera ubicació va ser la parròquia de Santa Anna, i el 1910 es va traslladar al carrer d’Elisabets.

La missió d’aquestes dues institucions era oferir accés a la cultura, a la formació i a la informació a les dones treballadores. Les seves sòcies podien participar en classes de patronatge, cuina, càlcul mercantil, dactilografia, gramàtica en diverses llengües, taquigrafia i educació física, entre altres matèries.

Web

 

La Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles amb una superfície total de 3.200 m2, està formada per quatre plantes, cadascuna amb una singularitat remarcable. Les quatre plantes estan relacionades per escales i per balcons oberts. Aquests balcons deixen passar la llum al centre de la planta. Una lluerna allargada que corona l’edifici en tota l’amplada il·lumina, de manera natural, la part central de la biblioteca.

La biblioteca està especialitzada en fotografia i té una àmplia col·lecció de documents sobre aquest tema, que trobareu a la cinquena planta.

Web

 

La Biblioteca Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte és la biblioteca central del districte de l’Eixample. Però després de patir un atac turístic-juràssic, ens hem convertit en velocilectors, perdudament malalts dels reptes literaris.

Web

 

La Biblioteca Jaume Fuster, obra de l’arquitecte Josep Llinàs, va obrir les portes el 13 de novembre de 2005.

Porta el nom de l’escriptor Jaume Fuster (Barcelona, 1945-1998). Escriptor i guionista, traductor i membre actiu de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Fuster va estar estretament vinculat a la realitat social i cultural de Barcelona, i va donar la categoria de clàssic a la novel·la de gènere en català.

Web

 

La Biblioteca Vila de Gràcia es troba al bell mig de la vila de Gràcia, al centre de la ciutat. L’equipament es va inaugurar el maig del 2002 i ocupa un edifici de l’arquitecte Josep Llinàs, i es va dissenyar per ser la biblioteca de proximitat del barri de la vila de Gràcia i del Camp d’en Grassot. Disposa de 1.029 metres quadrats distribuïts en cinc plantes.

Web

 

La Biblioteca Vallcarca i els Penitents – M. Antonieta Cot es va inaugurar el 10 d’octubre de 2011 i dóna servei als barris de Penitents, Vallcarca i el Coll, Sant Genís dels Agudells i la Teixonera. Rep el nom de M. Antonieta Cot, a iniciativa del Consell de Dones de Gràcia, en reconeixement a la tasca de difusió de la cultura catalana que va portar a terme aquesta bibliotecària veïna de Gràcia durant els anys del franquisme.

La Biblioteca té un fons especial en jazz i blues i programa activitats que tenen com a objectiu la difusió de la música afroamericana.

Web

 

El 2003 es va inaugurar la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, en un edifici de nova construcció dissenyat pels arquitectes Calbet – Elias – Gruartmoner, després d’anys de reivindicació veïnal. La biblioteca va pal·liar la manca d’espais de lectura pública, mancança que durant anys es va resoldre amb la Sala de Lectura José M. Valverde del Centre Cívic Carmel.

La nostra biblioteca rep el nom de Juan Marsé com a homenatge a l’autor que ha situat gran part de les seves novel·les al districte d’Horta-Guinardó i, en concret, al barri del Carmel.

Web

 

La Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda es va inaugurar l’11 d’abril de 1999 en un edifici de nova construcció, dissenyat per l’arquitecte Màrius Quintana, que és al recinte del parc de les Aigües, al districte d’Horta-Guinardó.

Rep el nom de Mercè Rodoreda per la iniciativa del Districte de posar als nous equipaments públics noms de dones significatives del món cultural, social i polític.

Web

 

Biblioteca Popular de Montbau – Albert Pérez Baró. L’origen d’aquest equipament es remunta a l’any 1980, en què un grup de voluntaris de l’Associació de Veïns de Montbau, amb el suport de diverses entitats culturals, va obrir la Biblioteca Popular de Montbau, una petita sala de lectura que tenia per objectiu millorar l’oferta cultural del barri.

L’any 1991 el Districte la va traslladar a l’espai de l’antiga Escola Enric Borràs i va passar a denominar-se Biblioteca Popular de Montbau – Albert Pérez Baró, en memòria de qui fou insigne estudiós de temes socials, divulgador de la doctrina cooperativista, gran amic de la biblioteca i veí del barri.

El juliol de 2015 torna a obrir les portes després d’haver-se tancat l’any 2014 per rehabilitació i ampliació. El projecte de rehabilitació i ampliació és obra d’Oliveras Boix Arquitectes. L’objectiu ha estat millorar la biblioteca existent i ampliar-la mitjançant l’annexió del mòdul antigament ocupat per la Creu Roja.

Web

 

La Biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero és fruit d’una llarga reivindicació dels veïns de Trinitat Vella. Aquest és un dels motius que porti el nom de José Barbero, membre de l’Associació de Veïns de Trinitat Vella, que va morir de manera sobtada l’any 2009. La seva lluita pel barri i pels drets dels veïns de Trinitat Vella van marcar el seu dia a dia, de manera que posar el seu nom a la biblioteca és una manera de retre-li homenatge a ell i a la resta de veïns que han fet de la lluita per la millora del barri una tasca diària.

Web

 

La Biblioteca Xavier Benguerel es va inaugurar el 25 de gener de 1995. És obra dels arquitectes Moisés Gallego i Fran Fernández, que també van construir el poliesportiu situat a l’altra banda de la biblioteca i que completa tota l’illa. Comparteix edifici amb l’Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí.

La biblioteca té una sala d’actes d’ús polivalent per fer-hi conferències, exposicions, presentacions, recitals, xerrades, cursos… Aquest espai es troba a disposició de les entitats i dels veïns del barri que el sol·licitin segons les condicions d’ús que es poden consultar als documents adjunts.

Web