Mazzucchelli, D. i Miller, F. Born Again, Barcelona: Panini, 2010
Un dels tòpics més estesos pel que fa al còmic és que els superherois són lectura per a infants i joves, sense cap profunditat argumental i sense més interès que la pura evasió. Segurament l’autor del guió d’aquesta història, Frank Miller junt a un altre monstre del gènere, Alan Moore, és el responsable de haver desmuntat per sempre aquesta visió tant reduccionista que històricament ha afectat al còmic.
Born Again no deixa de narrar un clàssic de la ficció: com un home, Matt Murdock, i en aquest cas quasi secundàriament un superheroi, Daredevil, en un moment vital absolutament normal, cau al més profund infern existencial i reneix com una persona nova, més forta que mai. Tot això amb una trama molt propera a la novel·la negra (recurs del tot innovador al còmic en l’època a la qual va ser dibuixada i escrita), en un escenari urbà desolador (revelador el nom del barri on viu Matt Murdock, la Cuina de l’Infern), un magnífic perfil psicològic dels personatges, per sobre dels quals destaca el de Kinpin, el senyor del crim, per mi el dolent més cruel i maquiavèl·lic de totes les històries de superherois. I no falta la crítica política, en aquest cas al paper de l’exercit usamericà a Vietnam i Nicaragua que encara que pot semblar anecdòtica, no ho és.
Miller que es va convertir a partir d’aquí en referència ineludible del còmic (Batman: El regreso del señor de la noche, Batman:Año uno, Sin City, 300…) va estar acompanyat pel dibuixant David Mazzuccheli que ja començava una carrera que l’ha portat a dibuixar La ciudad de cristal de Paul Auster o l’aclamada Asterios Polyp.
Tot un clàssic.
3 Comments
Una molt bona entrada… l’article del mundo genial!
I pels que ens agraden els còmics i no l’hem llegit després del que expliques s’haurà de llegir! Amb superheroi inclòs!!!!!! A veure què tal!!!!!
Gràcies per la recomanació!
Gràcies Núria. Aquest àlbum és mereix una aproximació, deixar de banda el prejudicis sobre el superherois i gaudir de la lectura d’una obra mestra del còmic nord-americà. Miller utilitza a Daredevil per tractar tot un seguit de temes recurrents de la ficció literària.
L’ambientació de la ciutat es molt propera a películes dels anys 70 com “Serpico” o “Harry el sucio”. Hi ha poderoses imatges amb referències bíbliques. El més destacat és el dibuix de Mazzucchelli, molt cinematogràfic però amb solucions molt originals mai vistes en paper.