Actualment podem trobar gran varietat de contes infantils sobre monstres, però no sempre va ser així. Va haver-hi una època en la que el model tradicional d’àlbum il·lustrat era molt més ensucrat i plàcid. L’aparició de Allà on viuen els monstres, pels volts dels anys seixanta, va ser motiu de debat i controvèrsia.

Alguns llibreters van negar-se a vendre l’àlbum. Molts pares i pedagogs creien que la seguretat i benestar dels seus infants podien veure’s alterats per aquests personatges. Per aquest motiu, els monstres havien de romandre ocults, o simplement no existir.

Qui havia de dir que amb els anys aquest llibre acabaria convertint-se en un dels llibres preferits d’alguns dels presidents dels Estats Units, com ara Bill Clinton, o Barack Obama? Aquest últim va triar-lo per fer una lectura a la CasaBlanca, fet que va provocar que es tornés a disparar l’índex de vendes de l’àlbum fa un parell d’anys.

La història del conte que ens ocupa és senzilla, però complexa alhora. Un noi rebel que no deixa de fer el trapella: en Max. Un càstig: anar-se’n al llit sense sopar. Un escenari: la mateixa habitació d’en Max convertida en un bosc habitat per monstres. Però… què passa quan un mateix és més ferotge que els propis monstres? Doncs que es converteix en el rei dels monstres. I llavors? Llavors, és quan comença la festa i la disbauxa.

No obstant, tot té un límit, i fins i tot el nostre petit monstre pot arribar a afartar-se de ser el rei dels monstres. Així doncs acaba enviant als seus companys de malifetes –tal i com va fer la seva mare amb ell- a dormir sense sopar.

Segurament inclús un trapella com el nostre protagonista necessita una mica de calma i serenitat de tant en tant. I també algú que se l’estimi i en tingui cura. És així com trobem a en Max a les darreres pàgines del conte: a la seva habitació, amb un gran somriure…possiblement amb el bosc al cap…però amb el sopar a punt…encara calent, que li espera a taula.

L’equilibri entre text i il·lustracions és perfecte. Podem observar com, a mesura que la fantasia i imaginació d’en Max es desborda, creixen el bosc i els monstres, mentre que quan el protagonista es troba a l’habitació, és a dir, “al món real”  la grandària de les imatges torna a decréixer.

Maurice Sendak

Anècdotes:

L’escriptor va explicar que l’origen del conte va nèixer del seu propi entorn i de la por que sentia de nen per alguns parents:

“Venían de Europa y pasaban por casa para comer los fines de semana. Tres tíos y tres tías que apenas hablaban inglés. Te estrujaban la cara y pensaban que eso era un gesto cariñoso”.

El que va dir Maurice Sendak dels crítics més lluïts –els infants-:

“Ellos hacen las mejores críticas, son más sinceros y tienen cualidades de críticos profesionales; por supuesto, cualquiera las tiene, pero cuando a los niños les gusta tu libro, se convierte en: me encanta tu libro; gracias; quiero casarme contigo cuando sea mayor; o en: mi querido Sr. Sendak, odio su libro, espero que se muera pronto. Cordialmente.”

El que va dir Maurice Sendak respecte a la polèmica sobre els contes de monstres:

“Los niños, me consta, desgastan los ejemplares en las bibliotecas y los releen constantemente en sus casas. Algunos me han enviado dibujos de sus propios monstruos, que hacen de los míos ositos de peluche. Todavía no he tenido noticia de ningún niño al que le haya asustado el libro”.

Si voleu llegir una mica més sobre aquest àlbum, segur que us agradarà l’article d’Elvira Lindo, magnífic, com sempre.
 
 
Trailer de l’adaptació cinematogràfica de Spike Jonce.

No només de superherois viu el còmic. A l’editorial Marvel, creadora de personatges que han esdevingut icones de la cultura popular com ara Spider-man o els X-Men, ho saben, i per aquest motiu han adaptat un dels llibres infantils més estimats pels nens nord-americans, El Mag d’Oz de Frank L. Baum.

El resultat de traslladar les aventures de la Dorothy i el seu gosset Totó al meravellós país d’Oz és una delícia pels sentits, una cant a la fantasia ple de bon humor i un puntet de melanconia.

Per a aquells que no coneguin la història, aquesta tracta de la Dorothy Gale, una nena òrfena que viu amb els seus oncles a la granja que aquests tenen a Kansas, a l’Amèrica profunda. La Dorothy somia amb una existència diferent: i, com d’altres heroïnes de contes de fades, aconseguirà el que el seu cor desitja. El destí intervé en forma d’un huracà que s’enduu la seva casa volant fins a un país governat pel Mag d’Oz. Malgrat totes les meravelles que l’envolten, la Dorothy s’adona que “no hi ha res com la llar” i que vol tornar a la seva estimada granja. Sembla que el misteriós mag és l’únic que la podrà ajudar, i per aquest motiu la Dorothy empren un viatge on trobarà amics, com el Lleó covard, l’Espantaocells o l’Home de llautó, però també enemics com la Bruixa de L’Oest, que cobeja les sabates màgiques de la nena. Aconseguirà la nostra heroïna superar tots els perills i trobar al Mag d’Oz? S’avindrà a ajudar-la? Trobareu la resposta a la vostra biblioteca més propera!

Aquest conegut crit de guerra, era l’utilitzat pel Koji Kabuto, el pilot del més famós i conegut robot mecànic del món: el MAZINGER Z, cada vegada que entrava en acció i tenia que lluitar amb els diferents enemics; d’altres monstres mecànics; comandats pel malèfic Doctor Infern. Aquest personatge va néixer en un primer moment com a personatge de còmic (manga) i posteriorment va convertir-se en una sèrie animada (anime). El significat del nom “Mazinger Z” és el següent: “ma” significa dimoni i “jin” vol dir deu. El “gaa” és una terminació que suggereix la idea d’una construcció mecànica. Una màquina pilotada que pot esdevenir un deu o un dimoni. La Z és el nom del aliatge utilitzat per la construcció del robot. Estem parlant del primer robot tripulat de la historia del manga. Tenim el precedent de l’Astroboy, però en aquest cas es tracta d’un nen robot i no està tripulat. L’autor del manga Mazinger Z és Go Nagai, també és conegut per la creació del manga Devilman. Les seqüeles del Mazinger Z més conegudes són el Gran Mazinger i el Grendizer. També volia recordar-vos que el proper XXX Saló del Còmic es realitzarà entre el 3 i el 6 de maig a Barcelona i es celebrarà el 40 aniversari del conegut robot Mazinger Z. Aquest any els robots seran els protagonistes del Saló del Còmic i, també podrem gaudir de la presencia del seu autor, el Go Nagai al stand 96 de la productora Selecta Visión.

Aquesta és la cançó original amb la qual s’obria cada capítol de la sèrie:

Estrenada per primera vegada al 1978, TVE només va emetre 32 dels 92 episodis de la sèrie japonesa original i sense respectar l’ordre dels capítols. En general la sèrie va deixar un molt bon sabor de boca als seguidors (nens i joves de l’època) i va esdevenir un referent i un abans i un després dintre del món de les sèries d’animació manga i de les sèries amb robots i màquines. Posteriorment Tele 5 va emetre al 1993 la sèrie sencera però en horari de matí (per qüestions del pacte anti-violència a la televisió) i va passar molt desapercebuda. Després van programar la sèrie entre d’altres Canal Plus i TV3. A continuació podeu veure com era la sèrie als anys 70 i 90 quan la van fer a la televisió:

El Go Nagai va sentir-se des de ben petit lector dels primers mangas que van aparèixer: “Tetsuwan Atom” (Astroboy) de Osamu Tezuka i “Tetsujin 28-Go” (Ironman 28) de Misuteru Yokoyama. Aquests personatges li van servir d’inspiració en el futur per la creació del se famós robot: el Mazinger Z. Es tractaria d’un robot diferent, pilotat per una persona (Koji Kabuto).

A continuació poden veure com és la nova sèrie de Mazinger Z, a la seva edició IMPACTO:

L’argument d’aquesta sèrie de ciència ficció s’inspira en el món real i és molt bàsic): la lluita tecnològica i militar del món als anys 70 (però això encara continua): Dos científics els Doctors Juzo Kabuto (representa el bé) i Infern (representa el mal) van descobrir en el transcurs d’una expedició arqueològica a l‘illa de Bardos les restes de robots de l’Imperi Mikene, i amb ells una sofisticada tecnologia que ells van saber utilitzar en la construcció de robots mecànics amb un poder gairebé sense límits. L’enfrontament és qüestió de temps i esdevé una pugna per aconseguir la màquina de guerra més poderosa. El Dr. Infern elimina al seu competidor, el Dr. Juzo Kabuto per aconseguir els resultats de les seves investigacions. Aquest no és altre que el robot més poderós i sofisticat construït fins al moment: El Mazinger Z.

Afrodita A

Baró Ashura

Comentar-vos que la proposta del Mazinger: edición Z. Impacto! va tenir una molt bona acollida de crítica, però va deixar una mica freds al seus seguidors. La sèrie original japonesa era per tots els públics i aquesta anava dirigida als adults que van veure la sèrie quan eren petits. En aquesta nova versió surten tots els personatges anteriors i a més a més d’altres nous d’altres mangas com: Z Mazinger, Violence Jack, Abashiri Ikka o Mao Dante. Es tracta d’una sèrie que va deixar una influencia molt positiva a tots els seus seguidors i “fans”. Fer la revisió de la sèrie amb la edició Impacto serveix per tenir la necessitat de tornara a veure l’original. Sempre tenim que tornar a les fonts originals!

La australiana P.L. Travers va escriure Mary Poppins el 1934 i trenta anys després la factoria Disney la va portar al cinema amb el mateix títol. La versió cinematogràfica es va prendre algunes llicències respecte a la novel·la original, la qual cosa va provocar el disgust de l’autora, que no va donar el seu consentiment per les adaptacions cinematogràfiques de les cinc seqüeles de la història. Això va provocar que Mary Poppins es convertís en un títol únic i, amb el pas del temps, tot un clàssic del cinema musical.

Mary Poppins és una mainadera molt especial que arriba amb el canvi de vents a ajudar als nens que viuen en ambients on la fantasia i la imaginació no tenen cabuda. Aquest és l’argument d’una història que s’ha convertit en un dels musicals més creatius de la història del cinema i un dels primers films, més tard en van arribar d’altres, com La bruja novata (1971), que barrejava animació amb personatges reals.

Interminable nombre de nens han crescut amb Mary Poppins, un film més que perfecte per al públic infantil més innocent. Passada la barrera de la innocència es farà difícil convèncer a un nen que s’oblidi dels Gormiti o les Monster High per gaudir de la màgia i la fantasia d’una mainadera que es desplaça volant amb el seu paraigües. Però si encertem el moment adequat, estic segura que Mary Poppins els seduirà.

Font: taconline.net

És un bon remei contra l’avorriment.

De tots és conegut la dita és més llest que una guineu; ja en  Isop , la guineu acostuma a ser protagonista de les més variades faules, com a la del vell lleó malalt on la guineu és l’única que respon a la crida del lleó confessant-li “jo ja t’aniria a veure al teu cau, però només veig les petjades dels que han entrat però no pas dels que han sortit…”, o la del corb i el formatge, on la guineu l’afalaga de tal manera que aquest prova a cantar desprenent-se del tros de formatge que ràpidament cull la guineu; en un altre estil menys moralitzant, Dahl i el seu senyor Guillot, que és capaç de portar de bòlit a tres grangers més per diversió que per necessitat.

Però sabeu, deixant les faules i les històries, per què es diu que són llestes les guineus? doncs, entre d’altres coses perquè són dels pocs animals (incloent-hi els mamífers superiors bípedes anomenats humans) que se saben treure ells solets les puces de sobre; i sabeu com? doncs arreplegant borrissols de llana -que deixen les ovelles al passar entre matolls- i amb aquests en fan una bola que es posen al musell; després busquen un toll o rierol, on s’enfonsen deixant al descobert -ja us podeu imaginar- el borrissol de llana. Les puces, que no són gaire amigues de l’aigua, comencen la peregrinació, sempre més amunt, i al cap de pocs minuts estan totes reunides a la trampa enginyada per la guineu. Només queda obrir la boca i que la corrent s’endugui tan molesta tripulació.

Certament, cada vegada són menys els ramats que volten pels nostres camps avui en dia; no és d’estranyar doncs que les guineus se les hagin d’empescar per trobar altres maneres de treure’s les males puces… la guineu de la nostra historia d’avui s’ha buscat una companya. Amb tot, els seus amics l’ós bru, el conill blanc i el gall no s’ho acaben de creure i, enfurismats comencen una persecució a través del verd del bosc, la negre nit i les foscors dels caus, els cims de les muntanyes, el groc de la platja i el blau del mar: cada pàgina un color, un paisatge, una llum, i en totes elles una fugida cap endavant.

La història, completament visual, amb detalls de tira còmica, és una excel·lent invitació per als més petits a la lectura -sense necessitat de saber llegir, i per a tots plegats a fer-nos dubtar de les aparences. L’autora, Béatrice Rodriguez, aconsegueix captar la nostra atenció des de la primera il·lustració fins la darrera, en dotze escenes en diferents moments del dia; i inspirant-se en un conte de Janosh, esvaeix la tensió acumulada del llarg viatge en el caliu d’un entranyable final.

A més a més, la història té una no menys estimulant segona part “La revancha del gallo“, on els tres amics inicien el viatge de retorn, amb un gall abatut que no dubtarà a fer nous amics. I encara una tercera “Fox an Hen together”, traduïda com “Día de pesca” que està punt d’arribar a la nostres biblioteques. No serà casualitat que totes ells les trobem a “Libros del Zorro Rojo“, editorial que aposta per l’àlbum il·lustrat de qualitat.

Grans riallades de grans i petits. Això és el que sempre ha aconseguit amb les seves pel·lícules Charles Chaplin. Un personatge de principis del segle XX que es convertí en la primera estrella de cine de la història.

Potser ha estat l’èxit de l’oscaritzada The Artist que m’ha portat a revisar una obra que tracta l’inici de la indústria del cinema (tema sempre interessant, per altra banda) o potser és que el seu humor no passa mai de moda…

Charles Chaplin

Tan se val, la qüestió és que Chaplin ens explica la vida de l’artista d’una manera molt amena i visual, acompanyada de fotogrames, fotografies, cartells d’època i dibuixos.

De fet, l’edició té cura dels més petits detalls, especialment de la presentació. El llibre ve acompanyat d’un estoig amb la silueta retallada de Chaplin i el disseny de les seves pàgines fa que, tot i estar pensat per a un públic jove, la seva lectura sigui agradable a qualsevol edat.

L’obra està dividida en tres parts, més una filmografia final.

Disfressat de presoner

La primera part ens parla de la creació del personatge, Charlot. Des del naixement dels seus atributs més característics: el barret, el bigoti, els pantalons balders, les sabates extra grans i el pràctic bastó. Fins a la utilització de diverses disfresses: bomber, capellà, soldat, dona, home de les cavernes… que li permetran obrir un gran ventall de possibilitats.

Chaplin tocant el violoncel

A la segona hi podem trobar els anys de feina com a actor i director. Com, mica en mica, va involucrar-se més en les seves pel·lícules, fins a arribar a produir-les, dirigir-les, protagonitzar-les i composar-ne la música!

Chaplin darrera la càmera

Creació de la United Artists

I l’última tracta sobre el reconeixement i l’exili del personatge. Com va fundar la United Artists Film Corporation l’any 1919 juntament amb D.W. Griffith, Mary Pickford i Douglas Fairbanks. Com va realitzar El Gran Dictador, una de les poques pel·lícules que van denunciar el nazisme en plena guerra. O va ser perseguit per Joseph MacCarthypel seu suposat antiamericanisme.

Fotograma del Gran Dictador

Us convido a que gaudiu amb tranquil·litat d’aquest llibre. Que no us passi per alt cap foto, dibuix o comentari! Són una molt bona introducció, tant a la vida de Charles Chaplin, com al naixement de l’Star System de Hollywood.

Modern Times – Charlie Chaplin Eating Machine

“Una vegada, en un país llunyà, hi havia un príncep molt valent que va sortir de cacera. Es deia Tamino i de sobte es va veure atacat per un serp ferotge. Quan estava a punt de morir, la Reina de la Nit i les seves tres serventes el van salvar. Com a premi li va demanar que alliberés a la seva filla Pamina, segrestada per Sarastro, Gran Mestre del Sol. Per ajudar-lo, el va acompanyar l’ocellaire Papageno i la seva flauta màgica… “

Així comença La flauta màgica, singspiel (parts cantades i parts parlades) en dos actes amb música de Mozart i llibret en alemany de Emanuel Schikaneder. Va ser l’última òpera de Mozart, estrenada a Viena el 30 de setembre de 1791, prop de dos mesos abans de la seva mort.

Hi ha diverses lectures de La flauta màgica, en aquesta per a infants, com a d’altres, es fa una reducció i adaptació de personatges,  donant-li més protagonisme a l’ocellaire Papageno que pel seu humor i el seu vestuari, resulta més atractiu pels nens i nenes. Aquesta versió en conte va acompanyada d’un CD de música amb les cançons més lleugeres i conegudes de l’òpera, l’ària de la Reina de la Nit o la famosa melodia de la flauta de Papageno: Sol, La, Si, Do, Re….i succeiran coses màgiques!!

L’adaptació del llibret correspon a l’escriptor Joan de Déu Prats, autor de llibres de literatura infantil que també a fet la versió d’altres òperes en aquesta mateixa col·lecció. Les il·lustracions són a càrrec de Joma, habitual de La Vanguardia, ha dibuixat amb gran sensibilitat els elements simbòlics de l’òpera com ara la flauta daurada o els personatges/concepte.

La introducció a través d’aquestes adaptacions és un bona manera de començar a motivar als infants en la música clàssica en general i en l’òpera en particular.  També són molt útils les programacions “familiars” dels auditoris i teatres. A casa nostra L’Auditori programa dos espectacles per a infants a partir d’un any que els introdueix als sons de l’orquestra i de les obres clàssiques infantils. El “Petit Liceu” és una temporada d’òpera amb espectacles com la pròpia La petita flauta màgica, El gato con botas i L’orquestra dels animals. De qualsevol manera, com a d’altres aspectes de l’educació dels infants, si no s’escolta a casa música clàssica, si no es gaudeix de la música en general, difícilment educarem l’oïda dels nostres fills.

I així mica en mica s’aniran acostumant a estar calladets i quietets i assegudets tres o quatre horetes escoltant cantar a senyors i senyores. Llavors, en aquest moment (i no abans), els podeu asseure al costat meu al teatre, seran benvinguts!

El senyor Amos treballa al zoològic. Un dia agafa un refredat i no pot anar a la feina. Els animals que se l’estimen molt i el troben a faltar, decideixen anar-lo a veure i vet aquí el que passa… Quina joia de conte, esplèndid, tendre, emocionant i meravellós. Un text senzill carregat d’humor i doble sentit. Amb unes il•lustracions combinades a llapis i color extraordinàries. Cada rostre és un sentiment, cada animal un caràcter, cada peça de roba, una ocasió.

Us convido a dedicar-hi una bona estona. Mireu amb deteniment cada il•lustració. Llegiu el text, tot està lligat, tot té una explicació. I aquest joc amb el doble sentit és meravellós. Quan el llegim a l’infant, podem aprofitar per mostrar la importància de l’amistat, de la bondat, d’ajudar a qui ho necessita.

Els autors són parella i aquest fet es palpa al llarg de la història. Hi ha tal harmonia entre les paraules i les il•lustracions que permeten fer-se a la idea de la meravellosa unió entre ambdós, malgrat sembli una mica “snob”.

Aquí teniu una entrevista que els va fer Jessica Harris al programa From Scratch de NPR el 29 de juliol de 2011 (en anglès):

Entrevista Stead

Buscant informació per Internet m’he trobat amb aquesta “perla”. Es tracta d’un bloc que us recomano. Hi ha un post sobre aquest conte amb la possibilitat d’escoltar la lectura en anglès. Explica coses sobre les il•lustracions que val la pena llegir. Impressionant.

També he trobat una mostra del procés creatiu d’aquest conte per part la il•lustradora, Erin E. Stead.
 

La filosofia és una disciplina que engloba tots els pensaments de grans filòsofs en que per mitjà de la seva lògica i raonament busquen donar una explicació a tots els coneixements i a l’essència de l’home.

En aquest llibre podrem entendre que les idees s’oposen i s’entenen l’una gràcies a l’altre.

Oscar Brenifier

Ha escrit  textos pedagògics i manuals per posar la filosofia a l’abast dels joves

Les grans oposicions universals són les que estructuren el nostre esperit i les que ens permeten pensar.

Es presenten dotze parelles de contraris:

Ún i múltiple/ Finit i infinit / Ésser i aparença / Llibertat i  necessitat / Raó i passió / Natura i cultura / Temps i eternitat / Jo i l’altre / Cos i esperit / Actiu i passiu / Objectiu i subjectiu / Causa i efecte

L'univers és un gra de sorra en la immensitat del no-res... o una immensitat tan gran que no la podem entendre o imaginar?

 Amb explicacions clares i unes il·lustracions de Jacques Després, il·lustrador francès que havia de ser joier per seguir la tradició familiar, però va començar d’amagatotis a estudiar belles arts. A principi dels anys noranta va decidir abandonar les formes més conegudes de l’art i es va endinsar en un nou mitjà que començava a obrir-se camí: l’animació virtual, disciplina que ben aviat es va revelar com un dels camps d’investigació més extraordinaris pel que fa la producció d’imatges.

Aquest llibre és el resultat d’anys de reflexió sobre l’espai, el cos i la llum.

Us convido a que gaudiu de la bellesa de les seves imatges i a reflexionar al voltant de la necessitat de l’oposició per estructurar el nostre pensament.

Concebem l’esperit per oposició al cos, l’infinit per oposició a allò finit… de la mateixa manera que l’alt és el contrari de baix, el fred el contrari de calor i la foscor, de claror…

Un llibre per començar a iniciar als nens en aquestes contradiccions que ens trobem a la vida i que de la mà de l’adult pot començar a descobrir.

Ena: Has vist un hamster alguna vegada?

Yotsuba: Hamster…me suena. Son unos señores malos con pistola?

Yotsuba, literalment “quatre fulles 四葉“, és una nena d’uns cinc anys amb els cabells i els ulls verds i quatre cuetes permanents que la identifiquen, potser en homenatge al trèvol de quatres fulles que li dona nom.

Aquest divertit manga comença quan la Yotsuba i el seu pare adoptiu van a viure a una nova llar just al començament de l’estiu i de les vacances escolars, cosa que donarà la nena molt de marge fer-se seu el barri i el veïnat.

Curiosa, extravertida, entusiasta, innocent i aclaparadora, la nena de seguida es fa amiga de tothom. Posseïdora d’aquella lògica aclaparadora que la porta fer coses tan inversemblants com ara intentar evitar l’escalfament de la terra per la via d’encendre tots els aparells d’aire condicionat a més d’obrir la nevera i el congelador i totes les finestres de la casa fet que, de retruc, provoca un apagada general que arruïna la feina del pare que treballa fent traduccions amb l’ordinador. Tot i que, a favor de la Yotsuba s’ha de dir que sovint són els adults, especialment el pare, els que compliquen la història amb les mentires que s’inventen per sortir del pas quan no tenen resposta per a la curiositat insaciable de la Yotsuba i les seves preguntes, sovint, complicades de respondre.

Poca broma però amb la qualitat d’aquest manga, ja que Yotsuba va quedar en segon lloc als reconeguts premis Tezuka Osamu Cultural Awards de 2007, també va esta nominada per la Millor Publicació per a nens” dels Eisner Awards 2008. 

Kiyohiko Azuma, potser més conegut per Azumanga Daioh, va crear aquesta sèrie per als més petits encara que, com passa amb la majoria dels anomenats kodomo és molt adequat per a totes les edats. En aquest cas potser és perquè la Yotsuba està tant plena d’energia i és tant simpàtica i tendra que ens transporta a algun moment de la nostra infantesa.

El cant de les cigales és un referent a l’estiu nipó i seu brunzit és omnipresent en tota la sèrie marcant el pas del temps,”Tsuku tsuku boshi” és el nom d’una cigala que apareix al Japó a finals d’agost i que marca el començament del final de l’estiu. En el primer volum de la sèrie hi ha un capítol en què a Yotsuba, ensenyant la gàbia amb les cigales que ha caçat, se li escapen dintre de la casa dels amics, quan l’hi explica al seu pare el què ha fet durant el dia l’hi diu amb els ulls brillants “ha sigut fantàstic, al final hem acabat caçant cigales a casa de l’Ena” Aquesta és la Yotsuba, la vida és una gran aventura i esta feta per gaudir-ne.