Palahniuk, Chuck. Superviviente. Barcelona : Muchnik, 2005

Quan es parla de Palahniuk sempre surt El club de lluita, va ser la novel·la que (en gran part gràcies a Hollywood) el va convertir en un supervendes. Molta gent comenta que els seus altres llibres són més fluixos, en part és cert, El club de lluita és un llibre rodó, trepidant i amb un regust d’allò més inquietant. Els llibres de Palahniuk sempre són molt bons, però poques vegades arriben al nivell de la seva primera obra. Aquesta és una d’aquelles poques vegades.

Tenim un protagonista inquietant (seria estrany que fos d’una altra manera), sortit d’una secta estranya anomenada Iglesia del Credo. L’organització de l’església és simple, els primogènits es queden i treballen la terra, els altres surten al món exterior i treballen per enviar els diners a l’església que va comprant els terrenys adjacents als seus. El pla és convertir tot el món en la seva propietat, hectàrea a hectàrea, el cel a la terra a terminis. El nostre protagonista no és primogènit, per tant li toca sortir al món dels pecadors a treballar en les feines més baixes i enviant fins al darrer dòlar a l’església, que a lo tonto a lo tonto ja posseeix més de 20.000 acres a Nebraska.

Els habitants de l’església, com fan altres sectes amb certa freqüència, es suiciden massivament abans que l’FBI posi els peus allà per investigar una delació sobre coses estranyes amb nens. Però els membres de la secta que estan al món exterior van morint, un a un, sense que un programa semblant al de protecció de testimonis els pugui protegir. Fins que només queda ell, Tender Branson. L’únic supervivent d’una secta perniciosa, llest perquè un agent se n’apoderi i el converteixi en el nou messies.

Al principi Tender explica que per culpa d’una errata en un diari rep trucades de gent que es vol suicidar, i ell els anima a fer-ho, així acaba d’abocar al suicidi a Trevor Hollis i el comença a trucar la seva germana Fertility, una noia que té la particularitat que veu el futur. Amb aquests elements i l’eliminació de supervivents de l’església ja tenim trama.

El nou messies, ídol televisiu de masses, imatge de marca per milers de productes i merchandising, no és un déu, és millor i molt més rentable que això. Fins que en un gran esdeveniment televisat en directe fa una predicció (recordeu l’habilitat de Fertility?) i la cosa s’embolica, molt.

A partir d’aquí és impossible explicar res més sense rebentar la trama, però a aquestes alçades el llibre ja us tindrà completament enganxats, o horroritzats, el que passi primer.