Els nostres llocs de feina. Aquests temps foscos de batalla vírica els tenen entre cella i cella, com víctimes propiciatòries o danys col·laterals. Si algú llegeix això i veu la seva feina perillar en aquesta cruïlla incerta en que ens trobem, veient aquesta commovedora obra, se sentirà comprès i acompanyat en la travessa per estretíssim congost.

Existeix una terra on es concentra la Bellesa i el Plaer de forma aclaparadora. Un tsunami pels sentits. Si serà veritat el que dic que el novel·lista Stendhal li va donar categoria mèdica amb una Síndrome: es dispara el ritme cardíac, el vertigen apareix, i no es descarta que les al·lucinacions prenguin el timó. Això va patir o gaudir Stendhal el 1817 a una de les joies en forma de ciutat d’aquella terra. La que ara mateix, per a tots nosaltres, és tan propera i tan llunyana alhora.

Hirokazu Kore-Eda és del Japó. El seu cinema és càlid com manteta de franel·la, proper com l’amic de la infantesa, global d’universal... i els conflictes que fan de motors de les seves faules sempre tenen el mateix nucli: dins la Família (amb l’excepció del seu thriller EL TERCER ASSASSINAT). Tots sabem que dins d’elles, de tensions i secrets n’anem sobrats; i dins d’ells aquest nou mestre de l’extrem orient hi gaudeix, com nen petit sense deures escolars.

El cinema xinès va esclatar a Europa amb els anomenats autors de la “cinquena generació”, una sèrie de joves cineastes que, en els anys vuitanta, després del fracàs de la Revolució Cultural que va deixar la producció cinematogràfica reduïda a un immens erm, van començar a formar-se a l’Acadèmia de Cinema de Pequín, que va reobrir les portes després d’haver estat tancada durant una dècada. La crítica europea va caure rendida davant aquestes produccions...

Vuitanta anys separen els periodistes del film Lluna nova dels periodistes actuals i encara tenen molts elements en comú: la recerca de les fonts, és a dir, els protagonistes dels successos, l’afany per descobrir el que passa i també, l’interès per desemmascarar assumptes tèrbols i la corrupció. És una comèdia boja (srewball comedy), una sàtira periodística i a la vegada, també una lloança a l’ofici. La pel·lícula realitzada el 1940 i dirigida per Howard Hawks va tenir com a intèrprets principals Cary Grant i Rosalind Russell. És un “remake” de la pel·lícula The Front Page (1931) de...

Un primer pla de Justine, mentre obre a poc a poc els seus ulls. Amb aquests ulls, que miren directament a càmera i, per tant, ens miren directament als espectadors, i l’expressió d’angoixa del rostre de la protagonista, comença Melancolia [Melancholia], pel·lícula escrita i dirigida pel realitzador danès Lars von Trier i estrenada l’any 2011. Una expressiva imatge subjectiva d’un film que tracta de forma molt personal i simbòlica sobre la fi del món i la vulnerabilitat humana.

Des de fa anys, els robots ja treballen amb nosaltres, als mostradors i recepcions d’empreses, als centres comercials o a diverses indústries, realitzant tasques mecàniques, majoritàriament. Però, ara, humanoids (robots amb aparença humana) dotats amb intel·ligència artificial comencen a introduir-se a les nostres llars i a les nostres vides privades. Com ens afectarà la convivència íntima amb els robots en un futur no gaire llunyà?

Amb la seva "bizarra" morfologia el visitant us pregunta: “Com és l’ésser humà? Explica-m'ho!” Sorpresos per entendre l’idioma d’aquella bestiola curiosa, decidiu que aquella pregunta és massa complicada: necessiteu ajuda! I us ve una idea: deixareu que cinc grans actrius i actors de la història del Cinema li expliquin al "jupiterí", mitjançant les seves pelis, els misteris i secrets de les nostres ànimes... MAX VON SYDOW