Jack Kirby (1917-1994) és el creador de còmics més important del segle XX. No sols va inventar gràficament gairebé tot de l'Univers Marvel (Capità Amèrica, Els Quatre Fantàstics, Els Venjadors, X-Men...) sinó que també és el creador de gran part de l'imaginari modern de DC Comics. Fart de ser manifassejat pel guionista i editor Stan Lee, Kirby va abandonar Marvel en 1970, fitxant per la Distingida Competència, DC Comics, amb un contracte de tres anys...
Galina i Moisès són els guanyadors del concurs de gener del Bibarnabloc. S’han endut la novel·la Estimades màquines (Males Herbes, 2020), de Carme Torras i el còmic Tatuaje (Norma Editorial, 2017), d’ Hernán Migoya i Bartolomé Seguí.
Us convidem a seguir participant als concursos del Bibarnabloc. Fins al 28 de març encara hi sou a temps de guanyar el llibre Objectes perduts (Pagès Editors, 2020) de Quico Vilaró.
Us convidem a seguir participant als concursos del Bibarnabloc. Fins al 28 de març encara hi sou a temps de guanyar el llibre Objectes perduts (Pagès Editors, 2020) de Quico Vilaró.
La revista Timeout ens ha recomanat com un dels 50 llocs perfectes per anar amb nens a Barcelona. L'article ens proposa diferents espais per passar grans moments en família! Les opcions són ben variades i inclouen des de visitar l'SDLIJ de la Biblioteca Xavier Benguerel a d'altres indrets de la ciutat com ara: parcs, cafeteries, museus, teatres o llibreries, de les quals es destaquen: Sendak, Luz de Lula, Al·lots, La Central, Casa Anita o Abracadabra.
El 19 de gener de 2020 es van complir 100 anys del naixement de Patricia Highsmith. L’escriptora nord-americana és una de les més importants del món en el gènere de la novel·la negra i el suspens psicològic. El cicle De Patricia Highsmith als nostres dies compta amb diverses xerrades i clubs de lectura que ens hi aproparan a la seva obra. També és el pretext per parlar d'altres escriptores contemporànies de novel·la negra, estrangeres i catalanes...
Després de la visita a l’exposició Feminismes! (CCCB 19 julio 2019 – 5 enero 2020) vam fer una volta per la llibreria del centre per tal de veure què havien triat per oferir-nos sobre el tema. A la selecció de les prestatgeries ens vam trobar amb dos llibres que ens van interessar i van cridar la nostra atenció: Maria Hesse -El placer- que ens parla, ohh, del sexe de les dones, una interessant novetat, i la gran descoberta, i motiu d’aquest post, que és : Vamos a follar hasta que nos enamoremos
Del 18 de gener al 8 de març de 2021. Aquest cicle aborda científicament i divulgativament alguns dels principals reptes socials associats a conviure amb la covid-19: biodiversitat, diversitat genètica, evolució, adaptació, malalties emergents i desinformació. A partir de conceptes científics sobre biologia evolutiva en el context de la ciència d’avantguarda, s’explicaran importants conceptes relacionats amb la covid-19...
La dècada de 1920 ha estat recordada com una dècada feliç, però realment va ser així? Hi havia una voluntat d’oblidar els estralls de la Gran Guerra per part d’una part de la població, altres els hi era impossible per les lesions, inadaptació i nostàlgia del camp de batalla, tot marcat per la presència de la revolució soviètica, l’ascens del feixisme i finalment la crisi del capitalisme. En aquest cicle de xerrades ens aproximem a aquesta dècada i la reivindiquem en la seva creativitat cultural, artística i democràtica...
Si pensem en Andalusia musicalment, se'ns ve al cap el flamenc i figures com "Camarón de la Isla" o "Paco de Lucía", la cobla o música tradicional amb artistes com "Manolo Escobar", "Lola Flores", o "Rocío Jurado entre d'altres i finalment artistes de l'anomenada, 'la cançó de l'estiu', amb intèrprets com "Melody", "Andy y Lucas" o "Los del Río". Si sou gent intrèpida musicalment, també tindreu coneixement de bandes exitoses d'estils més contemporanis com la formació pop "Danza Invisible", "Medina Azahara", "Los Planetas", "Chambao", "S.F.D.K" o "Tote King"...
El 2020 ha estat un any ben estrany per a tothom, també per les biblioteques, que van haver de tancar durant uns tres mesos. Amb la desescalada, l’obertura progressiva i la cita prèvia els usuaris van poder tornar a endur-se documents en préstec del fons físic de les biblioteques (cal tenir present que el préstec digital es va triplicar durant el confinament). A continuació podeu consultar un resum dels documents de la col·lecció d’adults que més es van prestar al llarg del 2020.
Els discos i les cançons s’escriuen, s’enregistren i es publiquen en un moment determinat. Són el reflex més o menys espontani d’un estat d’ànim, d’una emoció i també d’un moment sociocultural concret, però el seu impacte de vegades va molt més enllà. Molts anys després algú s’apropa de nou a aquesta música amb una altra mirada i el disc torna a agafar aire. És el que ha passat amb aquests tres discos que es van gravar a València a finals dels anys setanta, en plena transició.
El 2016 Ambrose Akinmusire va fer un viatge a la seva ciutat natal, Oakland (Califòrnia), on va veure de primera mà els efectes de la ‘gentrification’ o ennobliment experimentat en els darrers anys. Aquest fenomen i el seu impacte en les comunitats negres li va servir d’inspiració per al seu cinquè treball d’estudi. L’innovador trompetista escull el format de quartet amb els músics que l’han acompanyat els darrers anys: el baixista Harish Raghavan, el pianista Sam Harris i Justin Brown a la bateria...
El 19 de gener de 2020 es van complir 100 anys del naixement de Patricia Highsmith. L’escriptora nord-americana és una de les més importants del món en el gènere de la novel·la negra i el suspens psicològic. El cicle De Patricia Highsmith als nostres dies compta amb diverses xerrades i clubs de lectura que ens hi aproparan a la seva obra. També és el pretext per parlar d'altres escriptores contemporànies de novel·la negra, estrangeres i catalanes...
Després de la visita a l’exposició Feminismes! (CCCB 19 julio 2019 – 5 enero 2020) vam fer una volta per la llibreria del centre per tal de veure què havien triat per oferir-nos sobre el tema. A la selecció de les prestatgeries ens vam trobar amb dos llibres que ens van interessar i van cridar la nostra atenció: Maria Hesse -El placer- que ens parla, ohh, del sexe de les dones, una interessant novetat, i la gran descoberta, i motiu d’aquest post, que és : Vamos a follar hasta que nos enamoremos
Des de la biblioteca Poblenou-Manuel Arranz, hem inaugurat aquesta setmana una exposició de novel·la i música sota el títol "Afrofuturisme". És una tendència artística i literària que lliga la negritud, les inquietuds de l'afrodiàspora, la idea d'alliberament, el futur, l'estètica alienígena i la tecnologia. Una mescla que lliga molt bé amb la ciència-ficció, el gènere clau d'aquesta tendència. Hi exposem tant escriptores seminals del moviment com Octavia E. Butler, com autores més joves: Nnedi Okorafor o N.K. Jemisin...
Al senyor Meursault se li mor la mare inesperadament a la residència. Assisteix al funeral de la seva mare, però sense mostrar cap tristesa ni sentiment de dol. Meursault té una vida molt calmada i conformista a Argèlia; té la seva feina, una noia jove enamorada d'ell -de nom, Marie- i coneix a un amic anomenat Raymond, amb qui es fica en assumptes conflictius i que acabarà en un assassinat de mans del propi Meursault.
Per aquest crim, és detingut, jutjat, empresonat i condemnat a mort.
Hirokazu Kore-Eda és del Japó. El seu cinema és càlid com manteta de franel·la, proper com l’amic de la infantesa, global d’universal... i els conflictes que fan de motors de les seves faules sempre tenen el mateix nucli: dins la Família (amb l’excepció del seu thriller EL TERCER ASSASSINAT). Tots sabem que dins d’elles, de tensions i secrets n’anem sobrats; i dins d’ells aquest nou mestre de l’extrem orient hi gaudeix, com nen petit sense deures escolars.
El cinema xinès va esclatar a Europa amb els anomenats autors de la “cinquena generació”, una sèrie de joves cineastes que, en els anys vuitanta, després del fracàs de la Revolució Cultural que va deixar la producció cinematogràfica reduïda a un immens erm, van començar a formar-se a l’Acadèmia de Cinema de Pequín, que va reobrir les portes després d’haver estat tancada durant una dècada. La crítica europea va caure rendida davant aquestes produccions...
Vuitanta anys separen els periodistes del film Lluna nova dels periodistes actuals i encara tenen molts elements en comú: la recerca de les fonts, és a dir, els protagonistes dels successos, l’afany per descobrir el que passa i també, l’interès per desemmascarar assumptes tèrbols i la corrupció. És una comèdia boja (srewball comedy), una sàtira periodística i a la vegada, també una lloança a l’ofici. La pel·lícula realitzada el 1940 i dirigida per Howard Hawks va tenir com a intèrprets principals Cary Grant i Rosalind Russell. És un “remake” de la pel·lícula The Front Page (1931) de...
Un primer pla de Justine, mentre obre a poc a poc els seus ulls. Amb aquests ulls, que miren directament a càmera i, per tant, ens miren directament als espectadors, i l’expressió d’angoixa del rostre de la protagonista, comença Melancolia [Melancholia], pel·lícula escrita i dirigida pel realitzador danès Lars von Trier i estrenada l’any 2011. Una expressiva imatge subjectiva d’un film que tracta de forma molt personal i simbòlica sobre la fi del món i la vulnerabilitat humana.
Jack Kirby (1917-1994) és el creador de còmics més important del segle XX. No sols va inventar gràficament gairebé tot de l'Univers Marvel (Capità Amèrica, Els Quatre Fantàstics, Els Venjadors, X-Men...) sinó que també és el creador de gran part de l'imaginari modern de DC Comics. Fart de ser manifassejat pel guionista i editor Stan Lee, Kirby va abandonar Marvel en 1970, fitxant per la Distingida Competència, DC Comics, amb un contracte de tres anys...
1986 va ser un any extraordinari pel còmic nord-americà, no sols pels còmics que va produir, sinó també per com aquests còmics van canviar la indústria al futur. Va ser l'any del naixement de Dark Horse i el filosòfic monstre de Paul Chadwick, Concrete; l'any en què Beto Hernández va escriure Sopa de gran pena per a la revista Love & Rockets; l'any del reebot de Wonder Woman a les mans de George Pérez després de Crisis en Terres Infinites...
Encara que sembli mentida, el Capità Amèrica, el primer venjador, no el va crear l'omnipresent guionista Stan Lee, sinó el guionista Joe Simon i el dibuixant Jack Kirby 21 anys abans que Lee crearà als Quatre Fantàstics o Spiderman. Quan Estats Units no s'atrevia a entrar en la guerra a Europa contra els nazis, Simon i Kirby publicaven un dels còmics més increïbles de la història on un superheroi vestit amb els colors de la bandera nord-americana...
Algú va tenir la feliç idea de presentar a Hernán Migoya i a Daniel Sallés (fill de Manuel Vázquez Montalbán), i a partir d’aquí es van moure les coses, van creure que un còmic de Carvalho seria una gran idea. Aquesta idea va agradar a Norma Editorial que no aconseguia trobar un dibuixant que els convencés fins que el mateix Hernán Migoya va suggerir el nom de Bartomeu Seguí.
L’àrea juvenil de la Biblioteca Joan Miró ha fet una selecció de les millors lectures juvenils que ha adquirit la biblioteca durant l’any 2020. Així podeu descobrir aquests títols.
Gaudiu d’aquest vídeo que hem realitzat des de la Biblioteca, on parlem d’aquests llibres recomanats!!! Lectures de misteri, realistes, fantàstiques i LGTB...
Gaudiu d’aquest vídeo que hem realitzat des de la Biblioteca, on parlem d’aquests llibres recomanats!!! Lectures de misteri, realistes, fantàstiques i LGTB...
El divendres 16 d’octubre es va celebrar la Collita fresca on es presentaven les darreres novetats de literatura juvenil. Deu editorials ens van donar a conèixer les novetats que al darrer trimestre del 2020 es publicarien. Com cada collita fresca, una llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil introdueix la filosofia de cada editorial, en aquest cas, l’encarregada va ser la Maite Cusó, llibretera de la llibreria Pebre negre.
Rojo, blanco y sangre azul és la primera novel·la escrita per Casey MacQuiston. Segons l’autora, la idea d’escriure-la va sorgir l’any 2016 -el mateix any que Donald Trump va arribar a la presidència dels EEUU- com una manera d’evadir-se de la realitat i plantejar-ne una de paral·lela.
Perquè ens ensenya altres mons i altres maneres de viure i de pensar. Perquè afavoreix l’empatia i el pensament crític. Perquè millora les habilitats lingüístiques. I finalment, i quasi el més important de tot, perquè distreu, és divertit i dóna molt de gust.
La revista Timeout ens ha recomanat com un dels 50 llocs perfectes per anar amb nens a Barcelona. L'article ens proposa diferents espais per passar grans moments en família! Les opcions són ben variades i inclouen des de visitar l'SDLIJ de la Biblioteca Xavier Benguerel a d'altres indrets de la ciutat com ara: parcs, cafeteries, museus, teatres o llibreries, de les quals es destaquen: Sendak, Luz de Lula, Al·lots, La Central, Casa Anita o Abracadabra.
La cultura ha format part d’una manera significativa del lleure dels infants i joves durant el 2020, un any que de ben segur no oblidaran. Les pel·lícules i especialment els llibres els hi han acompanyat durant els darrers mesos. I del seu pas per la biblioteca es pot comprovar que, a mida que van creixent i guanyant autonomia en la lectura, es converteixen en fidels seguidors de les col·leccions. Una bona mostra del que han llegit al 2020 la teniu a continuació.
L'11 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la ciència. L'Assemblea General de les Nacions Unides el va aprovar l'any 2015 amb l'objectiu de donar accés i participació igualitària a la ciència a nenes i dones. Històricament, els descobriments científics portats a terme per homes han eclipsat els fets per dones i amb aquest dia és pretén donar visibilitat al paper del gènere femení en la ciència. A continuació trobareu un recull de documents, de ficció i no-ficció, disponibles a biblioteques que difonen el paper i la figura de la dona en la ciència.
A la Sala Infantil de la Biblioteca Camp de l'Arpa - Caterina Albert hi trobareu la versió per a infants del centre d’interès de la biblioteca, el Fet a mà. Si voleu fomentar l’esperit creatiu dels vostres nens i nenes, us recomanem que feu un cop d’ull a aquesta secció, ja que hi trobareu una gran varietat de llibres per posar en marxa la seva imaginació: manualitats amb diferents materials, decoració de peces de roba, disfresses divertides i sorprenents, disseny de joies, com cuidar un hort urbà, receptes de cuina...
Aprendre idiomes es pot fer a través de diferents vies, entre les quals comencen a prendre més rellevància les subscripcions a canals de xarxes socials o aplicacions mòbils. Actualment, disposem d’un bon ventall d’aplicacions per aprendre idiomes.
Us oferim una varietat de jocs perquè aprofiteu el temps lliure i us divertiu mentre exerciteu la ment i poseu a prova l’atenció, la memòria i l’agilitat.
Centenars de jocs i passatemps interactius per gaudir individualment, amb amics o en família. Gaudiu-los!
Us presentem una pàgina que forma part de la fundació Wikimedia, la que edita la famosa Wikipedia. És Wikisource o Viquitexts en la seva versió en català. Es tracta d’un projecte que es va iniciar el 2003 i que té l’objectiu de crear un compendi de lliure accés de fonts primàries en qualsevol idioma.
T’oferim una selecció de recursos digitals per fomentar la lectura i la creativitat i complementar el teu aprenentatge: biblioteques virtuals, contes, webs multidisciplinàries amb activitats per a cada assignatura i webs específiques de ciències, informàtica, matemàtiques, geografia i llengües per divertir-te mentre aprens.
El 19 de gener de 2020 es van complir 100 anys del naixement de Patricia Highsmith. L’escriptora nord-americana és una de les més importants del món en el gènere de la novel·la negra i el suspens psicològic. El cicle De Patricia Highsmith als nostres dies compta amb diverses xerrades i clubs de lectura que ens hi aproparan a la seva obra. També és el pretext per parlar d'altres escriptores contemporànies de novel·la negra, estrangeres i catalanes...
El debat sobre el pretès dualisme natura i cultura ha estat sempre present, des d’aquells filòsofs anomenats físics i la seva atenció centrada en la natura i en la recerca d'un pensament racional allunyat de les supersticions mitològiques, passant pels grans clàssics de la modernitat i la contemporaneïtat. Ara, inserits en plena pandèmia, no són poques les veus, de l’àmbit científic i filosòfic, que s’aixequen per qüestionar aquesta dualitat i per recordar que cal superar-la.
Del 18 de gener al 8 de març de 2021. Aquest cicle aborda científicament i divulgativament alguns dels principals reptes socials associats a conviure amb la covid-19: biodiversitat, diversitat genètica, evolució, adaptació, malalties emergents i desinformació. A partir de conceptes científics sobre biologia evolutiva en el context de la ciència d’avantguarda, s’explicaran importants conceptes relacionats amb la covid-19...
La dècada de 1920 ha estat recordada com una dècada feliç, però realment va ser així? Hi havia una voluntat d’oblidar els estralls de la Gran Guerra per part d’una part de la població, altres els hi era impossible per les lesions, inadaptació i nostàlgia del camp de batalla, tot marcat per la presència de la revolució soviètica, l’ascens del feixisme i finalment la crisi del capitalisme. En aquest cicle de xerrades ens aproximem a aquesta dècada i la reivindiquem en la seva creativitat cultural, artística i democràtica...
Algú va tenir la feliç idea de presentar a Hernán Migoya i a Daniel Sallés (fill de Manuel Vázquez Montalbán), i a partir d’aquí es van moure les coses, van creure que un còmic de Carvalho seria una gran idea. Aquesta idea va agradar a Norma Editorial que no aconseguia trobar un dibuixant que els convencés fins que el mateix Hernán Migoya va suggerir el nom de Bartomeu Seguí.
Destaquem especialment aquest acte que ha tingut lloc a la biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, la biblioteca de la nostra xarxa especialitzada en poesia. Jorge Riechmann conversarà amb l’escriptor Gabi Martínez sobre el seu darrer llibre, Enkráteia. Mudanza del isonauta. Jorge Riechmann conversa amb Gabi Martínez.
La fotògrafa Ana Álvarez-Errecalde va néixer a l’Argentina i, després d’un temps als Estats Units, viu a Catalunya des de fa 18 anys. La seva obra, que inclou fotografia, vídeo i instal·lacions, ens crida a reflexionar sobre temes com la maternitat, el part, la criança, l’alletament, la vellesa, el dol, o la pell com a continent de la identitat
L’escriptor reflexiona sobre la literatura, Internet i el joc en aquests estranys temps de confinament en què, com a SEO Specialist d’una agència, afirma tenir una quantitat de treball aclaparadora.
