Divendres, 18 de juny de 2021
Bèrgam és una ciutat petita del nord d'Itàlia - no hi arriba als 130.000 habitants - i está situada a la regió de la Llombardia. La ciutat es divideix en dues parts ben diferenciades, la Città Alta (Ciutat Alta), situada a la zona més elevada, amb el seu centre històric envoltat per una muralla construïda al segle XVI, i la Città Bassa (Ciutat Baixa), la part més moderna, tot i que també és d'origen antic i conserva els seus barris històrics. “No Racism, No sexism, No Homophobia, No Violence, All Ages, Love Always Wins”,
28 de desembre de 1895, sis de la tarda; Boulevard des Capucines nº 14, al Salon indien du Grand Café de París. 33 persones han pagat un franc per veure una nova atracció anomenada cinématographe. La sala és a les fosques i han de mirar cap a una paret blanca, on es farà la llum... Fa un segle i quart, 125 anys, més del que qualsevol persona hagi viscut, es va projectar Sortida de la fàbrica al seu primer públic. És la data oficial (almenys a Europa) que dóna peu al naixement del cinema.
El nostre món no hauria estat el mateix sense aquells homes i dones que van emprendre llargs viatges per descobrir-nos regions llunyanes, ens van omplir els espais en blanc dels mapes i ens van apropar a noves cultures i realitats. En aquest cicle coneixerem la vida i els viatges d’alguns d’aquests exploradors i exploradores del món i, sota el guiatge dels conferenciants que han seguit els seus passos...
De la ciència, el mètode de prova i error. De la filosofia, les preguntes que no es fa ningú. De la poesia, la consciència del que encara no té un nom. De la mística, l’ancestral recerca de la transcendència. I també el compost mil·lenari dels mites, la necessitat de crear i d’explicar-nos històries que donin sentit a la vida en un planeta ferit. Una literatura per a l’era de l’emergència climàtica, de la consciència biocèntrica i del naixement d’un futur multiplanetari.
El Secreto Berlanga és a punt de revelar-se. Dos anys abans de la seva mort, el cineasta valencià va dipositar un sobre a la caixa cuirassada número 1034 de La Caja de las Letras del Instituto Cervantes. El director va fer la donació amb la condició de que el seu contingut no es fes públic fins el dia que s’acomplissin cent anys del seu naixement. Aquesta data s’apropa i aviat sabrem si es confirmen els pronòstics vaticinats per diverses persones properes a Berlanga.
El segle XXI se’ns presenta ple d’interrogants i incerteses. Cada cop més, necessitem incorporar la ciència en el debat ciutadà sobre com encarar aquest canvi d’època que vivim. L’actual crisi sanitària és una més de les grans qüestions que com a societat ens cal abordar, com ara l’emergència climàtica, el dret a la salut i l’alimentació, l’envelliment digne, la igualtat, la consciència i el nostre lloc a l’univers.
L’art, en tota la seva diversitat, és part essencial d’una educació que ens permet créixer plenament. La creativitat, la col·laboració i la capacitat imaginativa promouen i valoren la diversitat cultural i la llibertat d’expressió. Tot plegat ajuda a cultivar la innovació i el pensament crític. Mitjançant l’art podem aconseguir la inclusió social i la tolerància en les societats cada cop més plurals i multiculturals.
El Saló Internacional Còmic Barcelona és un certamen anual d'autors, editors i lectors de còmic que se celebra anualment a Barcelona des de 1981, amb l'excepció de 1986, 1987, 2020 i 2021. Constitueix una important referència per al còmic català i espanyol i des de 1988 és organitzat per FICOMIC, una entitat sense ànim de lucre que té com a objectius la difusió i promoció del còmic i manga.
Bèrgam és una ciutat petita del nord d'Itàlia - no hi arriba als 130.000 habitants - i está situada a la regió de la Llombardia. La ciutat es divideix en dues parts ben diferenciades, la Città Alta (Ciutat Alta), situada a la zona més elevada, amb el seu centre històric envoltat per una muralla construïda al segle XVI, i la Città Bassa (Ciutat Baixa), la part més moderna, tot i que també és d'origen antic i conserva els seus barris històrics. “No Racism, No sexism, No Homophobia, No Violence, All Ages, Love Always Wins”,
Coneixes els podcasts de ‘El Descampao’ ? En Sergio Mena els crea, produeix i publica fa anys desde casa són podcasts de Música, Cinema, Còmic, Història... els pots trobar a Ivoox, Itunes i Youtube   D’aquestes produccions, en @BuenaFuente i @Berto_Romero desde @NaideSabeNada  del programa de La Ser, en diuen són: ‘meravelloses, divertides, fresques, ‘supercurradíssimes’...
Palm Desert és una ciutat resort de no més de 45.000 habitants ubicada al comtat de Riverside, dins l'àrea de Palm Springs, on la gent gran busca tranquil·litat per passar la jubilació jugant a golf, fugint del fred del Canadà i de la resta dels E.E.U.U., engrossint la seva població durant aquests mesos; tanmateix, ha estat el lloc perfecte on els famosos han celebrat les seves festes privades.
BOYD, Moses. Bateria, compositor, productor i presentador de ràdio. El jove Moses Boyd arriba al seu primer elapé en solitari després d'un extens recorregut musical que inclou el duo Binker & Moses, amb el saxofonista Binker Golding, o la banda Moses Boyd Exodus, on l'acompanyen els germans Theon i Nathaniel Cross, Artie Zaitz i el mateix Golding. El músic britànic d'ascendència dominicana i jamaicana ha sumat a a Dark Matter les seves inquietuds
Deia l’escriptor i activista afroamericà Langston Hughes que la tristesa del blues no s’alleuja amb llàgrimes, sinó que s’endureix amb riures. No és estrany, doncs, que en les primeres manifestacions d’aquest gènere les dones utilitzessin el blues com a catarsi del seu patiment, però també amb una actitud desafiant i reivindicativa. Aprofitant la celebració del Dia Internacional de la Dona el pròxim 8 de març, hem volgut recuperar el llibre de Buzzy Jackson Disfruta de mí si te atreves
Les cultures occidentals acostumen a aproximar-se a les tradicions populars amb una actitud gairebé entomològica, com si fossin mostres de creació cultural que s’haurien de classificar i preservar dins d’una vitrina. Per aquesta mena d’acadèmics és molt important que aquesta tradició es mantingui inalterable, es posa molt d’ènfasi en que “això sempre s’ha fet així” i es mostren sempre reacis a qualsevol intent de modernització.
Si pensem en Andalusia musicalment, se'ns ve al cap el flamenc i figures com "Camarón de la Isla" o "Paco de Lucía", la cobla o música tradicional amb artistes com "Manolo Escobar", "Lola Flores", o "Rocío Jurado entre d'altres i finalment artistes de l'anomenada, 'la cançó de l'estiu', amb intèrprets com "Melody", "Andy y Lucas" o "Los del Río". Si sou gent intrèpida musicalment, també tindreu coneixement de bandes exitoses d'estils més contemporanis com la formació pop "Danza Invisible", "Medina Azahara", "Los Planetas", "Chambao", "S.F.D.K" o "Tote King"...
El 2020 ha estat un any ben estrany per a tothom, també per les biblioteques, que van haver de tancar durant uns tres mesos. Amb la desescalada, l’obertura progressiva i la cita prèvia els usuaris van poder tornar a endur-se documents en préstec del fons físic de les biblioteques (cal tenir present que el préstec digital es va triplicar durant el confinament). A continuació podeu consultar un resum dels documents de la col·lecció d’adults que més es van prestar al llarg del 2020.
Joan Puig i Ferreter és un exemple de dramaturg i escriptor que va ser un polític de renom. Va treballar tots el camps, des dels passionals i comèdies fins els crítics socials i redactor d’esdeveniments sòcio-polítics. Va ser també periodista per al qual cosa va escriure un llibre tot parlant de la servitud a les èlits. Va tenir també una gran influència de França com a país i de fet es va exiliar a la Dictadura a aquest país.
Una excèntrica i críptica artista americana, surrealista i mística, un actor de repartiment a Hollywood amb ínfules i amb un restaurant a Los Angeles i, completant la trilogia, un únic fill, ben plantat i empresari d’èxit. Què poden tenir d’interessant les seves vides quan els vestigis privats -en forma de fotografies- apareixen llençats al carrer després d’un desnonament?
L’obra de Sunzi va arribar a Europa en el període de la Revolució francesa però el seu origen és molt més antic. Va ser un sacerdot jesuïta J.J.M. Amiot qui el va traduir. L’obra es basa en diversos aspectes a tenir en compte en l’art de la guerra. Aquests son: la doctrina, el temps, el terreny, el comandament i la disciplina. És la disciplina un dels elements fonamentals pel que fa als subordinats del comandament.
Jean-Claude Brisville és un nom a tenir en compte en un tipus de teatre intel·lectual i filosòfic. Val a dir que les grans aportacions humanes a la seva multidimensional evolució son: la filosofia, la religió, l’art, la música, la literatura i la ciència. Doncs bé, Brisville combina la filosofia, el diàleg culte en les seves obres. Va ser periodista i treballà en diferents editorials. Guanyà el Gran Prix du Théâtre de l’Acadèmia Francesa.
El llibre del sociòleg Ignacio Urquizu, actualment alcalde d’Alcañiz, fa un estudi analític de la personalitat de l’home o dona mitjà de l’Estat Espanyol. El llibre té com a fonament destacar la gran petjada que la guerra civil va fer a l’ànima de la gent corrent. De tal manera, que aquest record fa que sigui un coixí dels corrents polítics ultradretans que hi ha amb força en les capes polítiques i empresarials.
El temps és el cor de la història teatral. Hem de definir diverses qüestions respecte al temps. El temps pot ser: o bé de discurs o bé de la història pròpiament dit. El primer és la duració de l’obra teatral i la segona és el conjunt de la trama. Si coincideixen tenim una equivalència que es pot veure en obres com La senyoreta Júllia de Strindberg.
La protagonista d’aquesta història, la novaiorquesa Sophie Simmons, està disposada a tot per aconseguir el seu somni: treballar com a animadora de dibuixos als Disney Studios de Los Angeles. Tanmateix no ho tindrà gens fàcil per dues raons: pel fet d’haver triat un ofici fins aleshores reservat als homes, i per viure en una època tan convulsa com la gran depressió...
Els mitjans de comunicació ens sotmeten des de fa temps a un bombardeig informatiu constant i gairebé no tenim temps de processar totes les notícies que ens arriben de tot arreu. Els correus s’amunteguen a la safata d’entrada del correu professional i cal alleugerir una mica la quantitat d’informació a la qual estem exposats. Simplificar-la és clau per entendre i assimilar els conceptes.
28 de desembre de 1895, sis de la tarda; Boulevard des Capucines nº 14, al Salon indien du Grand Café de París. 33 persones han pagat un franc per veure una nova atracció anomenada cinématographe. La sala és a les fosques i han de mirar cap a una paret blanca, on es farà la llum... Fa un segle i quart, 125 anys, més del que qualsevol persona hagi viscut, es va projectar Sortida de la fàbrica al seu primer públic. És la data oficial (almenys a Europa) que dóna peu al naixement del cinema.
Més de quaranta anys havia ja viscut Ricardo Darín quan va rodar Nueve reinas, en acomiadar el Segle XX, i a casa nostra quasi ni el coneixíem. Poca gent l’ havia descobert set anys abans a Perdido por perdido i no teníem ni idea que portava una sòlida carrera televisiva quasi trenta anys a l’Argentina que el veié néixer, encadenant sèrie rere sèrie.
PHILLIPE PETIT. Us diu alguna cosa el nom i el cognom que acabeu de llegir? El coneixeu de res? Doncs mireu, us asseguro que quan visioneu els noranta minuts d’aquesta "adrenalínica" història real, el nom de Phillipe Petit ja no l’oblidareu mai... I ha qui diu que no existeixen els objectius impossibles; només existeixen persones que es cansen de perseguir-los.
Els nostres llocs de feina. Aquests temps foscos de batalla vírica els tenen entre cella i cella, com víctimes propiciatòries o danys col·laterals. Si algú llegeix això i veu la seva feina perillar en aquesta cruïlla incerta en que ens trobem, veient aquesta commovedora obra, se sentirà comprès i acompanyat en la travessa per estretíssim congost.
Existeix una terra on es concentra la Bellesa i el Plaer de forma aclaparadora. Un tsunami pels sentits. Si serà veritat el que dic que el novel·lista Stendhal li va donar categoria mèdica amb una Síndrome: es dispara el ritme cardíac, el vertigen apareix, i no es descarta que les al·lucinacions prenguin el timó. Això va patir o gaudir Stendhal el 1817 a una de les joies en forma de ciutat d’aquella terra. La que ara mateix, per a tots nosaltres, és tan propera i tan llunyana alhora.
Hirokazu Kore-Eda és del Japó. El seu cinema és càlid com manteta de franel·la, proper com l’amic de la infantesa, global d’universal... i els conflictes que fan de motors de les seves faules sempre tenen el mateix nucli: dins la Família (amb l’excepció del seu thriller EL TERCER ASSASSINAT). Tots sabem que dins d’elles, de tensions i secrets n’anem sobrats; i dins d’ells aquest nou mestre de l’extrem orient hi gaudeix, com nen petit sense deures escolars.
El cinema xinès va esclatar a Europa amb els anomenats autors de la “cinquena generació”, una sèrie de joves cineastes que, en els anys vuitanta, després del fracàs de la Revolució Cultural que va deixar la producció cinematogràfica reduïda a un immens erm, van començar a formar-se a l’Acadèmia de Cinema de Pequín, que va reobrir les portes després d’haver estat tancada durant una dècada. La crítica europea va caure rendida davant aquestes produccions...
Vuitanta anys separen els periodistes del film Lluna nova dels periodistes actuals i encara tenen molts elements en comú: la recerca de les fonts, és a dir, els protagonistes dels successos, l’afany per descobrir el que passa i també, l’interès per desemmascarar assumptes tèrbols i la corrupció. És una comèdia boja (srewball comedy), una sàtira periodística i a la vegada, també una lloança a l’ofici. La pel·lícula realitzada el 1940 i dirigida per Howard Hawks va tenir com a intèrprets principals Cary Grant i Rosalind Russell. És un “remake” de la pel·lícula The Front Page (1931) de...
Recordeu que, a més de llibres, a eBiblio també podeu llegir còmics! Avui dimarts us recomanem un còmic: Ocell blanc. Raquel J. Palacio, l'autora, dissenyava cobertes per llibres d'altres autors, mentre somiava escriure una novel·la pròpia algun dia. Ho va aconseguir amb Wonder: la lliçó d'August, que va resultar un fenomen mundial, portat al cinema. A aquest títol el van seguir altres èxits com L'Auggie i jo, Tots som Wonder i Charlotte.
A la biblioteca tenim molts còmics, de diversos autors, diversos països i diverses temàtiques; però també tenim molts còmics fets per dones de tot el món: autores dels Estats Units, França, Espanya o països àrabs. Aprofitant el Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora, que se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l'Organització de les Nacions Unides.
Amb Quaid'Orsay: Crònicas Diplomáticas (2014) Christophe Blain ha arribat a les portes de l'Olimp dels dibuixants de còmics. Habituat a treballar en històries alienes dels anys en què va col·laborar amb els polifacètics Sfarr i Trondheimen, en aquesta magna obra Blain s'inspira en la vida d'Antonin Baundry, escriptor de discursos del ministre d'Afers Exteriors de França entre 2002 i 2004, anys de gran convulsió política internacional.
Jack Kirby (1917-1994) és el creador de còmics més important del segle XX. No sols va inventar gràficament gairebé tot de l'Univers Marvel (Capità Amèrica, Els Quatre Fantàstics, Els Venjadors, X-Men...) sinó que també és el creador de gran part de l'imaginari modern de DC Comics. Fart de ser manifassejat pel guionista i editor Stan Lee, Kirby va abandonar Marvel en 1970, fitxant per la Distingida Competència, DC Comics, amb un contracte de tres anys...
1986 va ser un any extraordinari pel còmic nord-americà, no sols pels còmics que va produir, sinó també per com aquests còmics van canviar la indústria al futur. Va ser l'any del naixement de Dark Horse i el filosòfic monstre de Paul Chadwick, Concrete; l'any en què Beto Hernández va escriure Sopa de gran pena per a la revista Love & Rockets; l'any del reebot de Wonder Woman a les mans de George Pérez després de Crisis en Terres Infinites...
Encara que sembli mentida, el Capità Amèrica, el primer venjador, no el va crear l'omnipresent guionista Stan Lee, sinó el guionista Joe Simon i el dibuixant Jack Kirby 21 anys abans que Lee crearà als Quatre Fantàstics o Spiderman. Quan Estats Units no s'atrevia a entrar en la guerra a Europa contra els nazis, Simon i Kirby publicaven un dels còmics més increïbles de la història on un superheroi vestit amb els colors de la bandera nord-americana...
Algú va tenir la feliç idea de presentar a Hernán Migoya i a Daniel Sallés (fill de Manuel Vázquez Montalbán), i a partir d’aquí es van moure les coses, van creure que un còmic de Carvalho seria una gran idea. Aquesta idea va agradar a Norma Editorial que no aconseguia trobar un dibuixant que els convencés fins que el mateix Hernán Migoya va suggerir el nom de Bartomeu Seguí.
A continuació us presentem una selecció de còmics per a infants a partir de 5 anys. Una alternativa per a tots aquells que vulgueu ampliar les lectures que teniu a casa. Es tracta d’un recull de propostes en format digital a les que hi podeu accedir a través de la plataforma eBiblio. Bones lectures!
L’àrea juvenil de la Biblioteca Joan Miró ha fet una selecció de les millors lectures juvenils que ha adquirit la biblioteca durant l’any 2020. Així podeu descobrir aquests títols.

Gaudiu d’aquest vídeo que hem realitzat des de la Biblioteca, on parlem d’aquests llibres recomanats!!! Lectures de misteri, realistes, fantàstiques i LGTB...
El divendres 16 d’octubre es va celebrar la Collita fresca on es presentaven les darreres novetats de literatura juvenil. Deu editorials ens van donar a conèixer les novetats que al darrer trimestre del 2020 es publicarien. Com cada collita fresca, una llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil introdueix la filosofia de cada editorial, en aquest cas, l’encarregada va ser la Maite Cusó, llibretera de la llibreria Pebre negre.
Rojo, blanco y sangre azul és la primera novel·la escrita per Casey MacQuiston. Segons l’autora, la idea d’escriure-la va sorgir l’any 2016 -el mateix any que Donald Trump va arribar a la presidència dels EEUU- com una manera d’evadir-se de la realitat i plantejar-ne una de paral·lela.
Perquè ens ensenya altres mons i altres maneres de viure i de pensar. Perquè afavoreix l’empatia i el pensament crític. Perquè millora les habilitats lingüístiques. I finalment, i quasi el més important de tot, perquè distreu, és divertit i dóna molt de gust.
Estem tots d’acord que els infants i els joves haurien de llegir, però per què? Doncs mireu, per aquestes raons, entre d’altres: Perquè desperta la curiositat, la imaginació i la creativitat. Perquè fomenta la concentració i l’atenció.
Aprofitant que els vostres fills adolescents són a casa confinats, des del Bibarnabloc us volem proposar un recull de lectures juvenils que tenen en comú temàtiques que aquests dies ens afecten a tots
L’àrea juvenil de la Biblioteca Joan Miró ha fet una selecció de les millors lectures juvenils que ha adquirit la biblioteca durant l’any 2019. Així podeu descobrir aquests títols. Gaudiu d’aquest vídeo que hem realitzat des de la Biblioteca, on parlem d’aquests llibres recomanats!!!
Si us agrada connectar-vos a la plataforma de vídeos Youtube, us recomanem que entreu al món de “booktube”, on trobareu joves que recomanen llibres i lectures als seus usuaris.
Uuuuffff!!!! I això??? Quina pudor!!!! Quan sentim una olor estranya i pudent no podem evitar, primer, riure; segon, tapar-nos el nas; i tercer, buscar un culpable! No sentiu aquesta flaire que s’aproxima? Segur que son dels llibres que us portem a continuació! Ja veureu, ja… ensumeu!
Des de l’SDLIJ volem donar a conèixer el Premi La Petita, de la mà de Miguel Ángel Rincón, un dels llibreters que juntament amb Júlia Blázquez i Alba trobareu a aquesta llibreria de proximitat del barri de Poblenou. El Premi La Petita va ser creat l’any 2017 amb la finalitat de donar visibilitat i reconeixement a llibres que malgrat la seva enorme qualitat, han rebut per part del públic menys atenció de la que considerem que mereixen.
La cultura ha format part d’una manera significativa del lleure dels infants i joves durant el 2020, un any que de ben segur no oblidaran. Les pel·lícules i especialment els llibres els hi han acompanyat durant els darrers mesos. I del seu pas per la biblioteca es pot comprovar que, a mida que van creixent i guanyant autonomia en la lectura, es converteixen en fidels seguidors de les col·leccions. Una bona mostra del que han llegit al 2020 la teniu a continuació.
L'11 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la ciència. L'Assemblea General de les Nacions Unides el va aprovar l'any 2015 amb l'objectiu de donar accés i participació igualitària a la ciència a nenes i dones. Històricament, els descobriments científics portats a terme per homes han eclipsat els fets per dones i amb aquest dia és pretén donar visibilitat al paper del gènere femení en la ciència. A continuació trobareu un recull de documents, de ficció i no-ficció, disponibles a biblioteques que difonen el paper i la figura de la dona en la ciència.
A la Sala Infantil de la Biblioteca Camp de l'Arpa - Caterina Albert hi trobareu la versió per a infants del centre d’interès de la biblioteca, el Fet a mà. Si voleu fomentar l’esperit creatiu dels vostres nens i nenes, us recomanem que feu un cop d’ull a aquesta secció, ja que hi trobareu una gran varietat de llibres per posar en marxa la seva imaginació: manualitats amb diferents materials, decoració de peces de roba, disfresses divertides i sorprenents, disseny de joies, com cuidar un hort urbà, receptes de cuina...
Recordeu que fa un temps vam publicar la ressenya de Jo vaig amb mi de Raquel Díaz Reguera? Un llibre rodó, segons la meva opinió, que combinava a la perfecció il·lustració, text i missatge. Recordeu qui protagonitzava aquell llibre? Hi havia dos personatges, una nena molt peculiar, a la que l’autora no dotava de nom i que ens robava el cor des de la primera pàgina, i en Martin que potser no ens va caure tan bé. Però vam arribar a conèixer realment a en Martin? O ens van enganyar els nostres prejudicis.
I per començar l’any 2021 amb bones lectures volem compartir amb vosaltres una selecció de llibres que ens van agradar l’any passat, el 2020...
Si us preguntessin pel primer llibre del qual teniu un bon record, ho tindríeu clar? Jo sí. Ho recordo perfectament, Zapatos de fuego y sandalias de viento. Era un exemplar de tapa dura de color groc de l’editorial Bruguera amb unes fulles molt gruixudes que aviat es van engroguir. Recordo haver-lo llegit i rellegit un munt de vegades i, tot i que el record era molt dolç, no recordava molt bé l’argument...