Smith, Zadie. L’home dels autògrafs. Barcelona: La Magrana, 2003

10 lletres, multiculturalitat i Londres: Zadie Smith.

Si hi ha un autor que hagi retratat brillantment la societat britànica d’aquest tombant de segle, aquesta és Zadie Smith. I si hi ha algun dubte sobre això, només cal buscar el seu primer llibre per confirmar-ho, disponible en català, castellà i fins i tot anglès.

Multiculturalitat i mestissatge són només paraules, però en cas de Zadie Smith són personatges, com el protagonista d’aquest llibre Alex-Li Tandem, un anglès, d’origen xinès, i jueu per part de mare. Un personatge així de “forçat” no pot tenir una feina qualsevol, i ell és un caçador d’autògrafs, un autografista, algú que compra i ven autògrafs, que sap distingir els fraus de les genuïnes peces de col·leccionista.

Un món, el dels autògrafs, molt estrany, i segons com es miri poc connectat amb la realitat, una mica com l’Alex-Li, amb uns amics de la infantesa ara convertits en rabins (dels pesats), amb la seva més o menys parella a punt de ser operada del cor, i amb tot això en marxa se li presenta un congrés d’autògrafs a Nova York, i la possibilitat d’aconseguir l’autògraf més especial.

No anirà sol cap als Estats Units, l’acompanyaran altres caçadors d’autògrafs, i allà farà tractes i travarà amistat amb una persona peculiar. Com dir-ho sense que sigui un espòiler…? Penseu en Hugh Grant i Estats Units, doncs, ja ho teniu!

Totes les línies es van movent fins a arribar a un moment en el que no sembla possible resoldre res, i aleshores pràcticament amb bellesa, la novel·la va acabant i tancant-se com cal.

Un dels problemes de Zadie Smith és que la seva primera novel·la va ser una bomba. Es van publicar alguns fragments com avenços i els editors van pagar una fortuna per un llibre encara per acabar. En aquest cas estava justificat, el llibre era rodó, actual, divertit i no es feia pesat tot i tenir una extensió considerable. És inevitable comparar cada llibre de Zadie Smith amb Dents blanques, i potser no és just, és un llistó molt i molt alt, un llistó que encara no ha superat, però en aquest cas s’hi ha acostat molt, i això per qualsevol llibre és un elogi.

Es va arribar a fer una sèrie de Dents Blanques, diria que no s’ha emès al nostre país, seria una bona manera d’acostar-se a aquesta autora.