Gràcies a una iniciativa del Regne de Bhutan, que considera la Felicitat Nacional Bruta més important que el Producte Interior Brut, el 28 de juny de 2012 l’Assemblea General de les Nacions Unides en la Resolució 66/281, publicada el 12 de juliol, acordà proclamar el 20 de març Dia Internacional de la Felicitat, a fi de reconèixer la rellevància de la felicitat i el benestar com a aspiracions universals dels éssers humans i la importància de la seva inclusió en les polítiques de govern.

La resolució convida a tots els Estats membres, a les organitzacions nacionals, locals i internacionals, a la societat civil i a totes les persones a celebrar aquest diada i promoure activitats concretes, especialment en l’àmbit de l’educació.

La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment, també podríem definir-la com un estat de l’ànim plenament satisfet. Alguns termes que designen estats de l’esperit similars són joia, alegria o benestar. Els seus antònims són la tristor i la pena. La paraula està molt lligada a les experiències personals.

El terme és un dels més importants en filosofia, atès que la seva recerca acostuma a ser l’objectiu primordial de l’ésser humà. Fins al punt que les doctrines filosòfiques han estat configurades segons la manera com cadascuna creia que hom podia aconseguir la felicitat. Així, segons l’hedonisme i l’epicureisme, hom l’aconsegueix mitjançant el plaer; segons Sòcrates, Plató i Aristòtil, mitjançant la raó; segons l’estoïcisme, mitjançant el domini del dolor i de les passions; segons el cristianisme, mitjançant el sacrifici i la caritat, etc.

Físicament, està associada a la dopamina, per això certes drogues poden induir artificialment un estat que simula el de la felicitat.