Últimas tardes con Teresa - Juan Marsé

Marsé, Juan
Últimas tardes con Teresa

Barcelona: Debolsillo, 2006

Una de les coses que més il·lusió em feia en començar a treballar a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé era tenir disponible el seu fons especialitzat de novel·la barcelonina disponible cada dia. Va ser llavors quan em vaig adonar de la gran oferta literària que té a la nostra ciutat com a escenari principal i protagonista.

Una de les primeres lectures barcelonines que vaig fer a la biblioteca va ser Últimas tardes con Teresa, un clàssic dins de l’obra literària de Juan Marsé, l’escriptor que dóna nom a la Biblioteca del Carmel.

La novel·la, ambientada a la Barcelona de finals dels anys 50, està protagonitzada per Teresa és una bonica jove universitària, filla d’un ric industrial que es mou en ambients burgesos, que juga a la política i a fer-se amb la classe treballadora; i Manolo, més conegut com el Pijoaparte, és el típic pinxo de classe baixa que trampeja per tirar endavant, però que vol aconseguir prestigi social.

Juan Marsé
Juan Marsé
El seu amor impossible és el motor de l’obra, així com el retrat d’una societat pessimista i gris, com l’època, però també d’un ambient intel·lectual que vol redimir les classes més baixes, que l’escriptor descriu amb molta ironia.

Com a la majoria de l’obra de Marsé, el barri del Carmel hi està representat, és el barri del Pijoaparte. Per això, no vaig dubtar ni un moment quina obra triar quan em vaig engrescar a fer una videorecomanació per a vosaltres. Havia de ser Últimas tardes con Teresa. Us recomano també que feu una ullada i us descarregueu l’itinerari literari sobre la novel·la que vam penjar al blog LlegeixB@rcelona on es recorren tots els espais barcelonins que apareixen a la novel·la.

Vull agrair especialment la col·laboració dels meus dos companys a la biblioteca, el Cesc Llaverias (aka Tyler Durden) i l’Antonio Iglesias. Tots tres formem la Banda Comiquera de la Biblioteca i ens apuntem a tot i més.

Esperem que us agradi molt la videorecomanació!
 

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en email
Compartició en print

26 comentaris a “Últimas tardes con Teresa”

  1. Vaig tenir l´oportunitat de llegir aquest llibre durant un viatge de final de curs ,que demà fará vint-i-sis anys, que vaig fer a Itàlia. Ultimas tardes con Teresa em va agradar moltíssim perque reflectia com era la societat d´aquella época i la seva influència en els protagonistes.

  2. Enhorabona per la videorecomanacó, carmeler@s! Bona feina en equip i unes vistes esplèndides, al Carmel. Que visquin els barris descentrats i la bona literatura!

  3. m’agrada el llibre, m’agrada Marsé, m’agrada el Carmel…. però sobretot m’encanten aquests bibliotecaris que saben trasmetre l’amor per la lectura d’una forma tan original. Gràcies i enhorabona. Sou uns referents…

  4. Simplement una obra mestra de la nostra literatura… Marsé és un gran, un d’aquells escriptors que saben fer d’un situació i un escenari molt local un fet universal. Ningú com ell ha descrit la Barcelona de la postguerra, els seus barris (excepcionalment El Carmel, el Guinardó, Torré Baró, Gràcia…). No em canso mai de llegir-lo.

    Felicitats per la videorecomanació a tot l’equip que l’heu feta possible!

  5. Gràcies per la part que em toca, va ser una “gozada” fer aquest vídeo amb “Iris Duarte” i l’Antonio, ens ho vam passar genial i va valer la pena la insolació.
    I també vull donar les gràcies a l’equip responsable de la filmació, que van fer que tot fos molt fàcil, fins i tot pujar una butaca des de la biblio fins als antiaeris. 😀

  6. Sempre m’ enrecordaré d’ aquesta pel.lícula que vaig veure quan era adolescent i em va impactar molt, m’agradaria llegir el llibre !!!.Salutacions !!!

  7. Genial descubrimiento este blog! , no lo conocia, estoy encantada,
    muchas gracias tambien por el concurso,
    me gusta descubrir nuevos libros para leer 🙂

  8. Aquest llibre va ser el motiu que m’acostés a la Biblioteca Juan Marsé del CARMEL per primera vegada. En Marsé xerrava sobre el llibre amb els membres del club de lectura de què formo part des d’aleshores. I per a mi la biblioteca és un refugi de literatura i d’amistat. Una de les millors combinacions.
    Gràcies senyor Marsé.

  9. Aquest llibre em va agradar molt quan me’l vaig llegir sent adolescent. Jo vivia en una altra comunitat i no coneixia la ciutat de Barcelona. Ara, fa 7 anys que hi visc i l’he tornat a llegir. M’ha captivat de nou. I l’he gaudit encara més coneixent els carrers i llocs dels que parla. El recomano a qui vulgui passar una bona estona!

  10. Josefa Sanvicens Sola

    Vaig llegir “Ultimas tardes con Teresa” quan era joveneta i recordo que em va impressionar per la realitat de l’entorn que descrivia en Marsé. Fa uns anys vaig venir a viure prop del barri que ell descriu tan bé i la meva gran sorpresa va saber que hi havia una biblioteca que portava el seu nom! Va ser com tornar a la joventut i m’hi vaig enganxar!!!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.