Adéu Wes Craven: Scream

Scream - Wes Craven

Craven, Wes
Scream: vigila quien llama
Madrid: Disney, 2009

El 30 d’agost de 2015 el cinema de terror i fantàstic va perdre un dels seus directors més interessants, Wes Craven (Cleveland, Ohio, 1939 – Los Angeles, 2015) a causa d’un càncer cerebral.

El director passarà a la història d’aquest gènere cinematogràfic per haver estat el pare de Freddy Krueger a la pel·lícula Malson a Elm street (1984) i per haver dirigit la saga cinematogràfica d’Scream (1996, 1997, 2000 i 2011).

Scream: Vigila quién llama narra la història de Sydney Prescott, una jove de Woodsworo, que està acabant l’institut i que fa un any va perdre la seva mare, víctima d’un assassinat. Tot el seu món es capgira quan un assassí disfressat comença matant diversos joves del seu voltant. Una de les característiques que defineix l’assassí és que abans de matar la seva víctima, la truca per telèfon i després de jugar al joc del gat i la rata, l’apunyala.

La pel·lícula està interpretada per Neve Campbell, Courteney Cox, David Arquette, Matthew Lillard i Drew Barrymore d’entre altres…

A part de la direcció del mestre Wes Craven, la pel·lícula destaca pel guió de Kevin Williamson, admirador des de petit de la pel·lícula La nit de Halloween (John Carpenter, 1978). El guionista va escriure un guió que mostrava els diferents tòpics i estructures de l’slasher, un subgènere dins de les pel·lícules de terror.

wes
Wes Craven

Des de la primera escena de la pel·lícula, l’espectador ja està en tensió contínua. La primera escena és un diàleg per telèfon entre la Cassey, interpretada per Drew Barrymore, i l’assassí, que desemboca en un diàleg sobre pel·lícules de terror on apareixen clàssics com Divendres 13 (Sean S. Cunningham, 1980), La nit de Halloween i fins i tot Malson a Elm street.

Per aquesta escena, el director va utilitzar la mateixa estratègia de Psicosis d’Alfred Hitchcock, matar l’estrella principal al cap de pocs minuts d’iniciar la pel·lícula. Drew Barrymore va ser la primera actriu a qui els productors van oferir la pel·lícula però a causa de diversos compromisos anteriors no va poder interpretar el paper principal. Encara que la seva actuació es limita a 15 minuts aproximadament, va saber transmetre tensió a l’espectador. I la raó va ser que Wes Craven coneix l’afecte de l’actriu pels animals i abans de rodar l’escena li va explicar una història real de maltractament animal que havia llegit en algun diari.

Un fotograma de la pel·lícula
Un fotograma de la pel·lícula

Molts crítics van lloar la direcció i el guió de la pel·lícula, fet que l’estudi va intentar aconseguir una nominació a l’Òscar en la categoria de millor guió original, nominació que finalment no va obtenir.

L’any 1997 i 2000 es va estrenar la segona i tercera part respectivament, sent ambdues pel·lícules molt interessants. Entre aquestes dues estrenes, Wes Craven va dirigir una pel·lícula dramàtica protagonitzada per Meryl Strepp, Música del corazón que va rebre dues candidatures a l’Òscar en les categories de millor actriu i millor cançó.

L’any 2011 el director va tornar al món de Woodsworo amb l’escena de la quarta part d’Scream, sent aquest títol la darrera pel·lícula que va dirigir.

Casualment aquest estiu s’ha estrenat a l’MTV la sèrie Scream basada en aquesta pel·lícula, el darrer capítol de la qual està dedicada a la seva memòria.

Gràcies pels ensurts que hem tingut mestre!!!

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.