Els felins a la Història de l’Art

Gatos en el arte - Stefano Zuffi

Gatos en el arte - Stefano Zuffi

Zuffi, Stefano. Gatos en el arte
Madrid:  451 Editores, 2009

La història de l’Art, s’ha estudiat des de múltiples punts de vista, un dels més originals ha estat fet a través dels felins. La seva presència és analitzada a la pintura, des de Pompeia o Egipte fins avui dia passant pel renaixement italià o els interiors holandesos del barroc europeu.

Una antiga llegenda persa diu que el gat va sorgir de l’esternut d’un lleó. La individualitat gatona i certa relaxada indiferència és ben palesa en moltes situacions. Per exemple, mai no heu vist un gat en un circ fent acrobàcies, sota l’atenta direcció del domador, com si fos una foca, un elefant, un tigre o un ós. Massa independents per això.

Segons sembla, l’aristocràtic mamífer va triar viure amb els humans i no a l’inrevés, com podria pensar-se d’un quadrúpede domesticat des de fa mil·lennis. El felí ha estat símbol de supersticions, maleficis, heretgies i fets demoníacs. Ha estat considerat l’encarnació del mal i perseguit com símbol de la mala sort. No obstant això, el seu magnetisme i atracció són indubtables i el professor Zuffi, dedicat a la divulgació artística realitza un llibre molt visual i amè.

Els gats són portadors de supersticions i protagonistes d’una bona quantitat de contes infantils, i, com comprovarem tot seguit, també de molts quadres.

N’hi ha gats retratats en moltes i diverses situacions com el poc conegut Gat devorant un ocell (1939) de Picasso on un animal enfurismat i de pelatge ratllat treu les entranyes a l’au que acaba de caçar i que sosté fortament amb les urpes.

Gat devorant un ocell. Picasso 1939
Gat devorant un ocell. Picasso 1939

Balthus és l’anomenat rei dels gats per la seva preferència a l’hora de fer-los servir com a tema de la seva obra. A El gat mediterrani (1949) veiem al protagonista assegut a taula amb cara ferotge, preparat per un bon tiberi acompanyat dels coberts col·locats dempeus a banda i banda de les seves mans.

El gat mediterrani. Balthus 1949
El gat mediterrani. Balthus 1949

Res que s’assembli al pacífic i beatífic rostre acolorit per Andy Warhol, d’una sèrie de 25 làmines que va fer l’artista en forma de llibre com a regal de nadal. Sam (1954) destaca pel posat tranquil i els magnètics grans ulls vermells.

Sam. Andy Warhol 1954
Sam. Andy Warhol 1954

Millais, en canvi, recull un tema amb ressò bíblic a l’obra Inundació (1870). Un gatet negre que s’endevina amoïnat i insegur, es remou inquiet a sobre d’un cistell amb un nadó que sura a l’aigua d’un riu.

Inundació. Millais 1870
Inundació. Millais 1870

Tigrat de tres colors, blanc, gris i marró, una femella jove és El gatet de Miss Ann White (1790) de Georges Stubbs. Les potetes molt curtes, amb la por als seus ulls negres i una mica tristos, potser l’han separat de la mare massa aviat?

El gatet de Miss Ann White. Stubbs 1790
El gatet de Miss Ann White. Stubbs 1790

I, per últim, els gats hieràtics i maiestàtics per antonomàsia, els egipcis. Tota l’elegància, la saviesa, el savoir faire recollit tot de cop. Els gats van ser adorats com déus i això no ho han oblidat mai. Els egipcis eren molt respectuosos amb aquest animaló originari del nord d’Àfrica i s’afaitaven les celles en senyal de dol quan morien. Fins i tot els feien embalsamar per tal que acompanyessin els seus amos per tota l’eternitat.

Gat egipci
Gat egipci

Si voleu veure com els tractaven a l’Antic Egipte aneu a visitar l’exposició Animals i Faraons al Caixaforum fins al 10 de gener de 2016.

Els temples dels egipcis estan magníficament construïts; els seus patis estan vorejats de columnes[…] brillen amb pedres precioses. […] Els santuaris amb cortinatges d’or queden a la penombra. Però si avanceu fins al fons de l’estança i busqueu l’estàtua del deu al qual està consagrat el temple […] Què veureu llavors? Un gat!

(Del catàleg de l’exposició, comissariada per Hélène Guichard)

 

 

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

6 comentaris a “Els felins a la Història de l’Art”

  1. Molt bon post! no sabia que hi havia publicat un llibre d’aquestes característiques. M’apunto això de l’exposició. Gràcies OIímpia per la recomanació 🙂

    1. Fa un parell de setmanes vaig visitar l’exposició i val molt la pena. L’ambientació de les sales és magnifica i la selecció de les peces també.

  2. Quin post més xulo Olímpia! I què original! Tenim les entrades per anar a veure l’exposició d’aquí uns dies. Segur què ens encantarà 🙂

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.