Els preescolars poden diferenciar entre pintures abstractes fetes per artistes i les fetes per altres infants o per animals

Historia arte abstracto

L’art abstracte és potser un dels estils artístics més criticats pel públic. La frase “això podria haver-ho fet el meu fill / la meva filla” ja és tot un tòpic. Una variació és aquella que afirma que l’obra la podria haver fet un animal amb una mica d’ensinistrament.
 

Autum Rhythm de Jackson Pollock
“Autum Rhythm” de Jackson Pollock: ho podria haver pintat un infant?

 
Ambdues afirmacions semblen voler dir que l’obra d’un artista abstracte és una mena de revoltim que, en el fons, seria indistingible de l’obra d’un infant o d’un animal no humà. Doncs bé, sembla que sí que hi ha diferències entre una obra genuïna d’un artista abstracte i una que no ho és, i que aquesta diferència pot ser reconeguda per infants tan joves com els de 4 anys. O això és el que sembla implicar un estudi publicat al Journal of Cognition and Development, i ressenyat a blocs com BPS Research Digest o Mental Floss.

La metodologia bàsica de l’estudi, que va utilitzar a 130 nens i nenes, és enginyosa. Els infants van ser dividits en dos grups segons l’edat: de 4 a 7, i de 8 a 10. Se’ls va presentar 18 parelles d’imatges, una de cada parella d’un artista abstracte, i l’altra feta per un infant o un animal (mico o elefant). Algunes parelles d’imatges estaven etiquetades correctament amb cartells que identificaven l’origen: “artista”, “infant”, “elefant” o “mico”; algunes altres parelles d’imatges estaven etiquetades, però incorrectament (per exemple, una pintura d’un mico estava etiquetada com si l’hagués fet una persona); i encara algunes altres parelles no estaven etiquetades.

Les principals conclusions que recull l’estudi són:

  • En primer lloc, fins i tot els infants d’entre 4 i 7 anys van poder distingir entre les obres fetes per un artista i aquelles fetes per un altre infant o un animal no humà quan no hi havia cartells identificatius a les imatges.
  • En segon lloc, als infants els van agradar més les imatges que semblaven haver estat fetes per altres infants o fins i tot per animals no humans, tant si el cartell que identificava la imatge era correcte com si no ho era.

Finalment, els infants preferien les imatges fetes per artistes quan se’ls demanava que triessin aquelles imatges que tenien més qualitat, en lloc d’aquelles que els agradessin més. Segons els autors, això mostra que els infants podien diferenciar entre respostes basades en una preferència intuïtiva i respostes basades en un judici més raonat.

Com recull la ressenya de BPS Research Digest, els resultats per a les autores de l’estudi impliquen que:

[…] el punt més important, al nostre entendre, és que els infants, com els adults, poden veure la diferència entre aquestes dues classes d’imatges [les fetes per artistes i les que no ho són]. El fet que fins i tot els preescolars puguin fer aquesta discriminació podria ajudar a refutar les afirmacions dels visitants dels museus que diuen que no hi ha diferència entre una pintura de Jackson Pollock i els dibuixos d’una classe de preescolar.

[…] the most important point, in our view, is that children, like adults, can tell the difference between these two classes of images. The fact that even preschoolers can make this discrimination should help to counter museum goers’ claims that a Jackson Pollock painting is no different from paintings on the preschool classroom wall.

És prou interessant que dues de les investigadores d’aquest estudi portessin a terme un altre treball el 2011 que, utilitzant com a subjectes d’estudi a persones adultes, va obtenir els mateixos resultats que amb infants.

cor blokAixí doncs, sembla que l’art abstracte no és cosa d’infants, sinó una empresa seriosa amb trets propis. Potser és el desconeixement d’aquests trets i de la seva història i evolució allò que ens fa a molts pensar el contrari. Per posar remei a aquest desconeixement, et proposo la lectura de l’obra Historia del arte abstracto (1900–1960), de Cor Blok, que pots trobar a Biblioteques de Barcelona.

Blok, Cor
Historia del arte abstracto: 1900 – 1960

Madrid: Cátedra, cop. 1992

L’obra de Blok és tot un clàssic en la matèria, i una perfecta introducció al món de l’art abstracte. I és que Blok va organitzar la seva obra de manera que oferís una perspectiva històrica de l’evolució de l’art abstracte, però prestant especial atenció a les idees dels mateixos artistes abstractes que van contribuir a donar forma a aquest estil:

El arte abstracto propicia especialmente una consideración de su ideario porque, como casi ninguna otra tendencia artística, ha obligado tanto a sus seguidores como a sus enemigos a manifestarse sobre las cuestiones básicas del arte – incluido su significado para la sociedad. (p. 15)

El llibre inclou il·lustracions en blanc i negre i algunes làmines a color que acompanyen les explicacions de Blok. A més, conté una taula cronològica de la història de l’art abstracte amb valuoses descripcions breus de les diferents tendències (una eina imprescindible per a no perdre’s a la jungla d’”ismes” que forma l’art modern).

Els principals noms de l’art abstracte i les seves obres cabdals; les diferències entre l’abstracció europea i la nord-americana; el paper que els artistes abstractes esperaven que el seu art tingués a la societat… Temes tractats per Blok amb concisió però de manera prou informativa per a poder vèncer els prejudicis que aquesta forma d’art sol despertar.

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en email
Compartició en print

2 comentaris a “Els preescolars poden diferenciar entre pintures abstractes fetes per artistes i les fetes per altres infants o per animals”

  1. L’art abstracte va directe als sentiments i la intuïció. És per això que agrada tant als nens, amb menys prejudicis que nosaltres els adults. També cal conèixer el moment històric i la rellevància de l’autor per valorar una obra i això amb la pintura figurativa sembla més senzill de fer que amb els suposats ‘gargots’ moderns.

    Anem a veure exposicions amb la ment oberta i gaudim de l’experiència estètica sense mes. Per la falta de costum al principi pot resultar una mica complicat però després ens fa gaudir molt.

  2. Tens molta raó Olimpia, segurament no el gaudim per una barreja de prejudicis i manca de context. Per això és interessant, com bé dius, intentar tindre la ment oberta i gaudir de l’experiència. Dos exercicis que amb el temps tenen beneficis ben interessants.

    Moltes gràcies pel teu comentari.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.