Pedro Juan Gutiérrez, tot un “Animal tropical”

Animal tropical - Pedro Juan Gutiérrez

Animal tropical - Pedro Juan Gutiérrez

Gutiérrez, Pedro juan
Animal tropical

Barcelona: Anagrama, 2000

 
Per què recomano aquest llibre de Pedro Juan Gutiérrez i no vaig “a lo fàcil” recomanant Trilogía sucia de La Habana? Doncs perquè considero que aquest llibre és el millor per començar a “mossegar” a aquest autor. No és un tema qualsevol, és fàcil que en començar a llegir un autor per un llibre seu al tún-tún, no surti bé, i allò ens deixi amb la falsa impressió que aquest autor no ens agrada, o és un bluff, o… A tots ens ha passat, començar pel llibre més espès, o més difícil, o més estrany d’un autor i desistir pensant que tot era igual. Una mala tria ens pot allunyar d’un gran autor, i això és una cosa que cal evitar!

I amb Pedro Juan Gutiérrez la gent sempre us recomanarà la Trilogía… perquè és el més conegut, i el més fàcil, i per a molts el seu millor llibre. És un gran llibre, sí, però per mi Animal tropical és millor, i a més a més és encara més representatiu de Pedro Juan Gutiérrez, i pot ser que expliqui més coses d’aquest autor.

Pedro Juan 3

Pedro Juan Gutiérrez (Matanzas, Cuba, 1950) haurà de carregar per sempre més amb un malnom que ha acabat fent fortuna i que el defineix de manera ràpida tot i que no del tot exacta: el “Bukowski” caribeny, és a dir realisme brut però canviant l’escenari de la californiana Los Angeles a la cubana L’Havana, i més o menys és així sí. Pedro Juan escriu amb ràbia, des de les vísceres, amb mala llet, és l’única manera de sobreviure a Cuba. En moltes coses Cuba és un estat fallit, i la gent tot i això ha d’intentar menjar cada dia, i tenir un sostre que no s’enfonsi, i tota una sèrie de coses que al primer món, de tan bàsiques, ni ens hi fixem. És un món d’improvisació constant, qualsevol pla de futur està condemnat al fracàs quan no pots saber ni que menjaràs avui. Així viuen els personatges de Pedro Juan, i així viu un personatge que també es diu Pedro Juan, un àlter ego gens dissimulat com el Henry Chinaski de Charles Bukowski. I com s’ho fan els personatges per no embogir? Pedro Juan almenys es dedica al sexe, i a la pintura, i a llegir, i al rom i els cigars, però sobretot al sexe. I a Animal tropical aquest Pedro Juan, i aquí és on volia arribar des del principi, és un escriptor, i de cert èxit, a qui conviden de tant en tant a fer conferències a llocs com Suècia, i amb els seus pocs escrúpols habituals manté una relació amb la sueca Agneta i amb Gloria, que és la seva veïna a L’Havana. A Suècia és no respectat però sí tolerat, mentre a Cuba segueix sent un no-ningú, però amb una mica més de diners, això sí.

La Habana (c)momo Creative Commons
La Habana (c)momo Creative Commons

I aquí de nou parlaré de Bukowski, concretament de les seves novel·les (totes autobiogràfiques excepte Pulp). A La senda del perdedor ens parla dels seus primers anys, la infància i l’adolescència fins a l’esclat de la Segona Guerra Mundial i la seva decisió de no allistar-se voluntari després de Pearl Harbor; a Factotum va de feina en feina a una velocitat de vertigen, senzillament no entenia per què hi havia de dedicar cap energia a una cosa que feia perquè no tenia cap altra opció; i a Cartero retrata els seus anys treballant pel servei postal dels Estats Units (carter a Los Angeles, penseu en els 80 km que fa la ciutat de punta a punta); però aleshores arriba Mujeres. A Mujeres Chinaski comença a ser un escriptor conegut, les seves coses es publiquen i això li permet fer un salt en la seva vida. A Pedro Juan li passa una mica el mateix, beques per anar a Suècia, editors encantats amb la seva feina… i com a contrast a tota la seva evolució hi ha Cuba. Una Cuba que no és que no hagi evolucionat, és que des de l’esfondrament de l’URSS directament ha involucionat, un país que fa anys que com diria el seu protagonista, “yendose al carajo”, però no deixa de ser el seu país i no se’n pot estar. És com la relació amb Gloria o amb altres dones completament desequilibrades, no és sa, no en pot sortir res de bo, però si s’ha d’anar, s’hi va, Cuba és un caos un desastre i un manicomi, tot alhora, però és el seu caos el seu desastre i el seu manicomi.

Harbour In Stockholm (c)Miguel Virkkunen Carvalho, Creative Commons
Harbour In Stockholm (c)Miguel Virkkunen Carvalho, Creative Commons

Retratarà aquest manicomi des de dins, i també des de la gelada calma sueca. Una de les reflexions més lúcides de Pedro Juan sobre Suècia i el seu nivell de desenvolupament: un país on tenir la nevera plena de menjar no és delicte. Suècia i Agneta no poden ser més diferents de Cuba i Gloria, però Pedro Juan aconseguirà passar de l’una a l’altra sense parar boig, perquè la vida l’ha forçat a tirar sempre endavant, i el temps de tornar-se boig i matar-los a tots ja va passar. Un nou punt de connexió amb Bukowki que sempre havia dit que sense la literatura seria un d’aquells homes amargats que atonyinen a la dona i que un bon dia agafen una pistola i van matant a tothom fins que són abatuts. La bogeria és allà, amagada, esperant…

La Habana (c)Mikel Ortega, Creative Commons
La Habana (c)Mikel Ortega, Creative Commons

Tenim coses del primer Pedro Juan, el que va meravellar amb la Trilogía… un retrat descarnat de Cuba i els cubans (i les cubanes especialment) en caiguda lliure, entre revolución, compañero, rom, socialisme, gana i santeria; i un Pedro Juan ja més madur, retratant un panorama que comença a donar senyals no tant de millora però sí de mutació, de canvi. Un canvi que espero sigui convenientment “retratat” per Pedro Juan Gutiérrez.

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

1 comentari a “Pedro Juan Gutiérrez, tot un “Animal tropical””

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.