En aquesta antologia fem una repassada a la narrativa i poesia nord-americana principalment des dels anys 50 fins l’actualitat. En destaquem algun dels seus autors principals, tot i que, òbviament la llista podria ser molt més extensa, i ho fem mitjançant una divisió en dos grans blocs que fa referència principalment a l’estil literari. En primer lloc us proposem una sèrie d’autors que es caracteritzen per l’experimentació amb les formes poètiques i narratives, la introducció de recursos com la metaficció, la paròdia de gèneres clàssics o el collage i comencen adaptant l’esperit de les avantguardes europees al somni llibertari americà dels anys 60, alguns d’aquests conformen la mítica generació beat la influència de la qual la trobem en generacions posteriors en autors com D.F. Wallace o Chuck Palahniuk.
D’altra banda els autors d’una forma narrativa més continguda i que beu més de la narrativa clàssica nordamericana, d’autors com Faulkner, Melville o Hemingway i conforma el que s’ha anomenat Dirty Realism, que té la seva branca més radical en la novel·la marginal o de suburbi. En aquests autors, amb R.Carver i R.Ford al capdavant hi predomina el minimalisme, l’absència d’artificis retòrics sobrers i el fet de dotar d’una poètica profunda fets i escenes que en principi no tindrien aquesta connotació.
Tant a la poesia com a la narrativa breu és possible parlar de llocs comuns i d’objectes d’ús comú amb un llenguatge clar i dotar aquests objectes: una cadira, una forquilla, una pedra… amb els atributs de la immensitat amb un poder renovat.
Raymond Carver
Psicodèlia i Apocalipsi
Narrativa i poesia experimental dels anys 50 fins a l’actualitat
Adler, Renata (1938)
Coneguda com a periodista incendiària a The New Yorker, Adler publicà aquesta narració accelerada, nerviosa i discontinua que brolla de les cendres del somni llibertari dels anys 60 per esdevenir una obra de culte.
Barthelme, Donald (1931-1989)
Un dels grans renovadors del relat breu amb una sèrie de contes molt còmics i sovint pertorbadors que a la manera d’un collage heterogeni mostren el rerefons psíquic de l’època.
Brautigan, Richard (1935-1984)
Ídol de la contracultura americana fou autor de novel·les molt peculiars: de capítols breus i diàlegs esmolats, constitueixen alhora paròdia i amalgama de diversos gèneres clàssics fent gala d’un sentit de l’humor inimitable.
Burroughs, William (1914-1997)
Renovador del llenguatge literari amb tècniques com el cut up i la subversió de les normes ortogràfiques i gramaticals, és autor d’obres de culte sovint difícils d’interpretar però amb un poder evocador únic.
Coover, Robert (1928)
Un dels referents de la literatura experimental, empra sovint la metaficció i l’encreuament de gèneres a les seves novel·les per capgirar les convencions narratives.
Corso, Gregory (1930-2001)
Poeta emblemàtic de la Beat Generation, comença a escriure poesia a la presó durant la seva turbulenta adolescència, posteriorment s’afegí al grup de Kerouac i Ginsberg.
Cummings, E.E. (1894-1962)
Poeta d’avantguarda, considerat dels millors del s. XX, la seva influència en la generació beat fou notòria per la seva poètica excèntrica i anàrquica i una sintaxi esllavissada que barrejava l’experiència dadaista amb la parla de carrer.
DeLillo, Don (1936)
Les seves novel·les retraten al detall la vida al seu país a finals del s. XX , considerat un escriptor central del postmodernisme a Cosmopòlis aprofundeix en les ferides morals causades per l’11-S.
Gaddis, William (1922-1998)
Autor de cinc novel·les la majoria extenses i d’estructura complexa i amb un ús preeminent dels diàlegs que il·lustren temes de caràcter polític, filosòfic o artístic.
Ginsberg, Allen (1926-1997)
Poeta beat per excel·lència la seva obra fou polèmica per la cruesa del seu llenguatge explícit i el to radical de les seves reivindicacions.
Hardwick, Elizabeth (1916-2007)
També assagista va escriure tres novel·les bastant agosarades i inclassificables amb gran ús del monòleg interior i recreacions fragmentàries de la memòria.
Kerouac, Jack (1922-1969)
L’escriptura de Kerouac se centra principalment en l’espontaneïtat, en l’intent de captar el ritme del moment d’una experiència frenètica i d’un pensament excitat per estimulants i al·lucinògens.
Palahniuk, Chuck (1962)
Novel·lista satíric de tendència postmoderna, es féu cèlebre amb la novel·la Club de lluita especialment després de l’adaptació al cinema que en féu D.Fincher.
Pynchon, Thomas (1937)
Destaca per la seva densa i complexa obra narrativa que abasta una gran varietat de gèneres i temes incloent-hi la història, la ciència i la matemàtica. Es caracteritza també per haver defugit radicalment qualsevol tipus de promoció personal.
Saunders, George (1958)
Obres que es podrien considerar de ciència-ficció , en la línia d’autors com Philip K.Dick però que inclouen una profunda crítica política i un singular sentit de l’humor.
Vollmann, William T. (1959)
Amb una obra de gran envergadura i singularitat, Vollmann és famós per documentar-se molt dels temes sobre els quals escriu i implicar-s’hi al màxim tant si es tracta de prostitució i drogaddicció com de guerres a l’Àsia o l’Europa central.
Wallace, David Foster (1962-2008)
Un dels escriptors més innovadors i influents dels darrers anys. El seu estil narratiu és ensems retòric i vulgar, farcit d’argot específic que sovint s’adjunta en innombrables notes a peu de pàgina que desenvolupen trames paral·leles a la narració principal.
Dirty Realism i novel·la de suburbi
Berlin, Lucia (1936-2004)
Va escriure 77 contes, la major part sobre temes relacionats amb la seva personalitat i la seva vida complexa per la qual esdevingué un personatge maleït, amb una tortuosa vida sentimental, seriosos problemes econòmics i d’alcoholisme.
Bukowski, Charles (1920-1994)
Autor molt prolífic i màxim exponent de l’anomenat realisme brut, d’un estil àgil, directe i sense embuts que ha tingut molts seguidors i que al seu torn prengué d’autors com Henry Miller o L.F. Céline.
Bunker, Edward (1933-2005)
Criat en reformatoris desenvolupà una extensa carrera delictiva, esdevenint lector voraç i després escriptor a la presó. Els fets i personatges que conegué a la seva vida també van constituir la seva obra que prosseguí un cop en llibertat.
Carver, Raymond (1938-1988)
La seva escriptura, de gran sobrietat, evita les disquisicions psicològiques i l’estil rebuscat i prima el minimalisme i la descripció realista de la vida dels personatges, sovint obrers alienats, dominats per la sensació de fracàs en la seva vida quotidiana.
¿Quieres hacer el favor de callarte, por favor?
Anagrama, 2007
Coupland, Douglas (1961)
Escriptor de ficció i també artista visual és creador del terme Generació X que és el títol d’una de les seves novel·les. Gran part dels treballs de Coupland exploren els canvis culturals inesperats creats per l’impacte de les noves tecnologies en la classe mitjana de la cultura nord-americana.
Crews, Harry (1935-2012)
Escriptor controvertit, als seus llibres apareixen històries de misèria i violència, fidel reflex de l’ambient del Sud dels EUA on es va criar.
Ellis, Bret Easton (1964)
És un dels autors postmoderns més polèmics sobretot per la fredor i l’escabrositat de la seva prosa que no ha deixat indiferent a cap lector.
Fante, John (1909-1983)
Descobert i catapultat per Bukowski, que se’n declarà fan absolut, l’obra de Fante s’endinsa en la pobresa i la marginalitat a través de la seva personalitat excèntrica i hilarant.
Ford, Richard (1944)
Autor adscrit al Dirty Realism i gran amic de R. Carver. La seva prosa natural i delicada té el do de dotar de gran profunditat i sensibilitat afers comuns que poc s’havien pensat com a poètics.
Johnson, Denis (1949-2017)
Esdevingué un escriptor de culte després de la publicació de Jesus’ Son, una col·lecció de relats protagonitzats per individus marginats i desorientats que pren el títol de la mítica cançó Heroin de The Velvet Underground.
McCarthy, Cormac (1933)
Considerat un dels millors escriptors del seu temps per crítics com Harlod Bloom, la seva prosa precisa i càustica l’emparenta amb autors com H. Melville o Mark Twain.
Miller, Henry (1891-1980)
Amb un estil que beu del gran L.F.Céline, d’oracions extenses i personatges de xerrameca aguda i directa, la narrativa de Miller, de to autobiogràfic se situa al marge de les convencions socials amb una visió del sexe del tot antiromàntica.
Parker, Dorothy (1893-1967)
Escriptora de NYC per excel·lència, els seus relats es van fer cèlebres per disseccionar amb una ironia punyent i aguda capacitat d’observació les vides dels habitants de la gran metròpoli.
Salter, James (1925-2015)
L’estil literari de Salter ha estat titllat d’enlluernador, d’una poètica concisa i d’una precisió fotogràfica, una literatura de gran sensualitat i subtilesa sense artificis retòrics innecessaris.
Thompson, Hunter S. (1937-2005)
Creador i icona de l’anomenat periodisme gonzo que pretenia abolir les distincions entre subjecte i objecte i realitat i ficció. En les seves obres el periodista s’involucra de tal manera en l’acció que n’esdevé una part essencial.
Yates, Richard (1926-1992)
Va destacar com a cronista de la vida de la classe mitjana americana dels anys 50, allò que es podria anomenar el desencís o la cara obscura del somni americà.
Enllaços relacionats
– William T. Vollmann a Kosmòpolis (2015)
– Robert Coover a Kosmòpolis (2015)
Inherent Vice (2014)
tràiler del film realitzat per Paul T. Anderson basat en la novel·la homònima de Thomas Pynchon
Jesus’ Son (1999)
d’Alison McLean adaptació al cinema de la col·lecció de relats de Denis Johnson
8 comentaris a “El brogit i la fúria: Narrativa Nordamericana Contemporània”
Boníssima selecció!
M’ha sorprès la inclusió de George Saunders, més que res perquè mai surt a aquest tipus d’articles i em sembla un autor boníssim.
Potser hi afegiria Jim Dodge i no sé si considereu Jonathan Franzen com a autor amb poca aureola de maleït, però també em sembla un autor interessantíssim
Bona pensada Manel,
En relació a Jim Dodge, com diria Kiko Amat: ‘ …si hagués d’adoptar al meu ‘Meher Baba’, el meu mestre yogui seria Jim Dodge’ (Rockdeluxe, 2011). D’en Jonathan Franzen i de la seva aureola d’autor maleït afegiríem que el dret a ser relativista és absolut.
Els tindrem en compte!
Salutacions i moltes gràcies!
Añado a la lista Russell Banks, y James Ellroy.
Leer y juzgar…Banks se distingue por sus personajes a menudo sumergidos en la tragedia personal o ambiental y una prosa “sencila” y directa. La pertenencia de las novelas de Ellroy al genero negro, no debería despistar los lectores inquietos; su prosa directa y potente, la visión critica y profunda de la historia reciente de los EUA, sus grandes frescos entusiasmarán cualquier lector exigente.
Buenísima selección, pero creo que falta Kurt Vonnegut.
Saludos amigos!!!
Buenas tardes Maurizio,
Muchas gracias, anotamos a Russell Banks y James Ellroy. Al final entre todos haremos una interesante selección!
Saludos.
Buenísima selección, pero creo que falta Kurt Vonnegut.
Saludos amigos!!!
Buenas tardes Jaime,
Gracias por el ‘piropo’, la verdad es que le hemos dedicado tiempo y tienes razón nos faltaría incluir a Kurt Vonnegut, pero es que no sabíamos dónde parar.
Muchas gracias !
En la selección Dirty Realism es imprescindible Erskine Caldwell, el autor de El camino del tabaco y La parcela de Dios, digno heredero de Steinbeck. Entiendo la imposibilidad de una selección exaustiva, porqué me vienen a la cabeza muchos autores: Larry Brown (Dirty works), Don Carpenter (Dura la lluvia que cae), James Ross (Mal dadas), Hubert Selby jr (Última parada para Brooklyn), Daniel Woodrell (Los huesos del invierno) etc. etc.