Brasers d’Eileen Chang

Ailing Zhang
Ailing Zhang - Brasers

ZHANG, Ailing
Brasers: encenalls de calambac

Barcelona: Club Editor 1959

ebiblio

Ailing Zhang - Incienso

ZHANG, Ailing
Incienso

Barcelona: Libros del Asteroide, 2019

 

Zhang Ailing, o més coneguda com Eileen Chang, va néixer a Xangai l’any 1920. Va pertànyer a una família de llinatge aristocràtic, la qual cosa li va facilitar educar-se de forma bilingüe.

L’any 1943 es comencen a publicar les seves novel·les, que tenen molt bona rebuda per part dels lectors, tot i que uns anys més tard, al 1945, amb tota l’agitació cultural i política de la postguerra, alguns crítics consideraven que eren de caire trivial i lúdic davant la situació en què es trobava el país. El seu rebuig envers el comunisme va ser el motiu pel qual la seva obra i la seva persona van ser aïllades de la Xina durant molts anys. Per això, l’any 1952 marxa a Hong Kong, ja que la seva carrera a Xangai no avançava a causa d’aquest aïllament. Finalment, al 1955 decideix marxar als Estats Units i ja no torna mai més al seu país natal. Allà treballa com a traductora i escriu alguna novel·la que no va ser publicada fins anys més tard, després de la seva mort. L’any 1995 mor a Los Angeles i és a partir de llavors que la seva popularitat creix entre la joventut xinesa i és considerada una de les escriptores xineses més importants del segle XX.

En la seva obra destaquen les novel·les breus La gàbia daurada (considerada una de les obres mestres de la literatura xinesa), Rosa vermella i rosa blanca, L’amor que fa caure ciutat i Desig, perill (duta al cinema per Ang Lee el 2007).

En les seves novel·les trobem l’interès per escriure la vida interior i la vida quotidiana dels seus personatges.

Nosaltres parlarem de la novel·la Incienso, de l’edició que ha publicat Libros del Asteroide, l’any 2019, traduïda per Anne-Hélène Suárez. En català la trobem traduïda per Carla Benet com Brasers per a l’editorial Club Editor.

La novel·la, que va ser publicada l’any 1943, consta de dues històries d’amors desgraciats ambientades a la Xina colonial, concretament al Hong Kong britànic. 

Totes dues comencen amb un missatge de l’autora dirigint-se al lector:
 

Primer incensario: 

«Busque, por favor, en su casa, un incensario de família, de bronce jaspeado de cardenillo, llénelo de virutas de agar, enciéndalo y escúcheme contarle una historia del Hong Kong de antes de la guerra. Cuando el incienso haya acabado de arder, mi historia también habrá terminado».

Segundo incensario:

«Pero, en cualquier caso, te lo ruego: enciende el incensario con unas pocas virutas de agar, una pizca, pues la historia de Clementine es muy breve».

 
La primera història, Primer incensario, parla de la convivència i de les contradiccions entre la Xina tradicional i la modernitat dels nous usos occidentals a través de l’experiència de la Ge Weilong, una jove xinesa que se’n va a viure a casa d’una tieta seva a Hong Kong, la qual només pensa a fer recepcions i festes i on les aparences són el més important. Tot això influenciarà la jove neboda que haurà de decidir si vol formar part d’aquest joc d’hipocresia i sumptuositat.

A Segundo incensario, se centrarà en la història d’amor protagonitzada per dos anglesos, també al Hong Kong colonial. El professor Roger Empton té una relació amb una jove que no coneix les relacions sexuals. A la nit nupcial viurà una situació que farà que la història tingui un desenllaç inesperat.

En ambdues històries veiem com l’autora tracta temes universals com l’amor, la pèrdua de la innocència i la rigidesa en les relacions socials a través d’uns personatges ben construïts i commovedors i d’una escriptura delicada on retrata, sobretot, la societat burgesa d’aquella època preguerra i de la Xina decadent.

És per aquest motiu que volem recomanar aquest llibre, ja que l’autora fa una fotografia de dues vides íntimes, de dues societats que convivien llavors, en una època on hi havia trasbals polític. Dues històries que no et deixaran indiferent després de llegir-les. I, tal i com ens avisa l’autora al començament, són tan breus que duren el que dura cremar un encens.
 

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

2 comentaris a “Brasers d’Eileen Chang”

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.