Pepe Carvalho en còmic. Parlem amb Hernán Migoya i Tomeu Seguí

Tatuaje Hernán Migoya / Tomeu Seguí
image_pdfimage_print

Aquesta entrada va de grans noms. El primer és Manuel Vázquez Montalbán i el seu immortal detectiu Pepe Carvalho. Hi ha hagut adaptacions de Carvalho al cinema o a la televisió amb fortuna diversa i opinions al respecte variades (normalment negatives) però mai s’havia adaptat al còmic. El còmic de gènere negre és un gènere sobretot americà que es nodreix d’adaptacions dels clàssics del hard-boiled. En l’àmbit europeu de la BD també funciona, és impossible no recordar els còmics de Tardi adaptant novel·les de Léo Malet. Però ningú havia adaptat Carvalho… fins ara.

Algú va tenir la feliç idea de presentar a Hernán Migoya i a Daniel Sallés (fill de Manuel Vázquez Montalbán), i a partir d’aquí es van moure les coses, van creure que un còmic de Carvalho seria una gran idea. Aquesta idea va agradar a Norma Editorial que no aconseguia trobar un dibuixant que els convencés fins que el mateix Hernán Migoya va suggerir el nom de Bartomeu Seguí. I a partir d’aquí sí que ja podem dir que la resta és història.
 

 
Hernán Migoya ha estat relacionat amb el món del còmic des de ben jove. Col·laborador a l’editorial La Cúpula va fer feines de traducció (ha traduït tots els còmics de Peter Bagge), va ser el penúltim redactor de la mítica revista El Víbora (si algú té curiositat el darrer i que haver de “tancar” la revista va ser Sergi Puertas, en aquest DVD s’explica) i també va publicar algun còmic amb guió seu, molts el van descobrir amb la “gamberrada” de Kung Fu Kiyo, però en van venir més i cada cop millors amb un estil directe, posant-se en segon pla i deixant que la història agafi el protagonisme. També ha tingut una accidentada trajectòria al món del cinema, possiblement no hi torni, amb aquest article ho entendreu. La seva carrera com a escriptor també va tenir un escàndol relacionat amb el seu llibre Todas putas, una polèmica força absurda amb motivacions polítiques, aquest mateix any ha publicat Baricentro, un llibre molt personal que està sent un èxit de crítica i públic. En aquest llibre posa veu a la gent que vivia a l’extraradi de la gran metròpolis als anys vuitanta, un món dur i estranyament diferent de l’actual, que contrastava amb el Baricentro, el gran centre comercial, el temple del consum i el nou estil de vida que tothom abraçava sense pensar-s’hi, un lloc on tot era possible, si tenies els diners per pagar-ho.

Bartomeu Seguí s’ha dedicat al còmic des dels primers 80 aprofitant el boom de revistes de còmics d’aquells anys, en temporades s’ha apartat del còmic per centrar-se en la il·lustració. És un nom important en el món del còmic de Mallorca, amb diverses publicacions. Va aconseguir el respecte de la crítica amb Las serpientes ciegas (amb guió de Felipe Hernández Cava), també van rebre elogis els seus Històries del barri. Ara ha aportat a Carvalho el que necessita, una estètica visual d’àlbum europeu, una Barcelona reconeixible en el temps i un protagonista que per fi té la cara amb la qual l’imaginava Montalbán, la de Ben Gazzara.
 

 

Seguint l’ordre “acceptat” de les novel·les (obviant l’experimental Yo maté a Kennedy) han publicat Tatuaje i La soledad del manáger, i ja estan treballant en la següent: Los mares del sur (aquí el llibre) (de la que podrem veure alguna pàgina i la portada). En aquesta xerrada ambdós autors s’esplaien sobre la seva obra, la seva gènesi, els objectius i les dificultats que han hagut de superar i que deixen com a resultat 2 àlbums (per ara) absolutament imprescindibles pels fans tant de Carvalho com del gènere negre, amb la quasi certesa que en aquest cas no se sentiran decebuts (com començava a ser la norma en les adaptacions de Carvalho).
 

image_pdfimage_print
Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

11 comentaris a “Pepe Carvalho en còmic. Parlem amb Hernán Migoya i Tomeu Seguí”

  1. El tàndem Hernán Migoya i Tomeu Seguí estan fent una molt bona feina, amb aquest projecte. Vaig tenir l’oportunitat de compartir tertúlia, en un dels Clubs de lectura que condueixo, amb l’Hernán, i va ser una trobada molt enriquidora.
    Gràcies per l’article.

  2. Andrés Castells

    Coneixia la encertada versió de Tatuaje i ja penso com pot quedar en còmic Los mares del Sur. Bones notícies pels seguidors de Pepe Carvalho.

  3. Aprofito aquest espai sobre cómics per trencar una llança en favor seu, del cómic. A la nostra època en dèiem tebeos, però gràcies a ells, almenys jo, vaig anar agafant gust per la lectura i, de pas, aprenent moltes coses que, sobretot en aquells moments, no podíem pas aprendre a l’escola. No deixeu que ningú menystingui el fet de llegir còmics (com molt sovint vaig haver de sentir-me que em deien a mi). No cal dir que continuo llegint tebeos-còmics.

  4. Jose Antonio Parra Martin

    Sóc molt fan d’Hernán Migoya des dels seus primers llibres de relats “Todas…” i “…es poco”, i ja tinc ganes de descobrir la seva faceta com a adaptador en còmics. Segur que sorprén!

  5. Si us van agradar els contes de Migoya no us perdreu “Baricentro”, on es supera. I a la sessió del Club de Lectura de Còmics amb Hernán Migoya i Tomeu Seguí vam poder veure algunes pàgines i la portada de “Los mares del sur” i la veritat és que tenen molt bona pinta, però molt bona!

  6. Margarida Guinart

    M’agrada molt Vazquez Montalban i el còmic en general. Penso que es molt util per lectors que els costi més agafar un llibre o inclús els afeccionats als còmics que sel’s llegeixin i tinguin la curiositat d’anar als orígens i , llegir la novel.la original per assaborir la versió completa. Defenso el còmic com eina d’apropament a la lectura!

  7. Ostres, quines ganes de tenir-lo entre les mans que m’han agafat al veure la conversa al video entre l’Hernan Migoya i Tomeu Seguí.
    Sóc lectora de novel·la però darrerament arrel d’un club de lectura de còmics “fet per dones que no per a dones” , estic estirant del fil del món del còmic i se m’han obert unes portes infinites i inimaginables.

  8. Daniel Rumyantsev Egoshina

    “Ya somos historia Tomeu”- que bello me parece cuando la propia vida se hace arte, y que por cosas del “destino”uno vaya a RECREAR eventos que vivió en primera persona, como bien relata Tomeu. Great Talk by the way!

  9. Ho sento, em torno a repetir: gràcies als tebeos -ara còmics- he de dir que em vaig afeccionar a la lectura i no em va costar gens, al contrari, passar o, millor encara, compartir lectures de tebeos amb lectures de llibres. I he de dir que no sempre van ser llibres adequats, per entendre’ns. Però penso que això em va anar donant una apertura de mires, de pensament, de criteri …. que em va servir per contrarestar la encotillada i fèrria educació franquista que em va tocar patir, a més, amanida amb tota una càrrega suplementaria i afegida de nacional-catolicisme carpetovetònic.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.