Jia Zhang Ke i la sisena generació de cineastes xinesos

NATURALEZA MUERTA, DE JIA ZHANG KE
image_pdfimage_print

Naturaleza muerta

Jia, Zhangke
Barcelona: Cameo, DL 2007

Amb la seva peculiar mirada panoràmica, Jia Zhang Ke, màxim exponent de la sisena generació de cineastes xinesos, s’ha convertit en el notari de la canviant realitat xinesa dels últims anys.

El cinema xinès va esclatar a Europa amb els anomenats autors de la “cinquena generació”, una sèrie de joves cineastes que, en els anys vuitanta, després del fracàs de la Revolució Cultural que va deixar la producció cinematogràfica reduïda a un immens erm, van començar a formar-se a l’Acadèmia de Cinema de Pequín, que va reobrir les portes després d’haver estat tancada durant una dècada. La crítica europea va caure rendida davant aquestes produccions preciosistes, estèticament impecables, amb històries que buscaven les seves arrels a la Xina més antiga, on reposa una de les cultures més fascinants i refinades de la civilització. Així doncs, noms com Zhang Yimou, Tian Zhuangzhuang, Chen Kaige o Xie Jiu, es van convertir en habituals dels grans festivals, com Cannes o la Berlinale, on van ser reconeguts amb els màxims honors.

Després d’ells, es va obrir pas la “sisena generació de cineastes xinesos”, autors molt crítics amb el govern i que roden un cinema més social i compromès. Filmen de manera ràpida i barata, dotant així els seus treballs d’una estètica més pròxima al gènere documental que a la ficció. Comparats amb el neorealisme italià, l’objectiu d’aquesta generació ha estat plasmar com les ciutats han anat canviant a un ritme vertiginós, deixant de costat les classes socials més desfavorides. Un nou cinema replè de personatges en continu conflicte amb si mateixos i amb l’espai en què es mouen, on destaquen noms com Wang Xiaoshuai, Zhang Iuan o Jia Zhang Ke. Aquest últim, sens dubte el més reconegut de tots ells, va ser l’artífex d’un manifest que inclou les característiques fonamentals que ha de tenir aquest cinema. Publicat originalment el 13 de novembre de 1998 a la revista Nanfang Zhoumo, i inclòs en el llibre China siglo XXI: desafíos y dilemas de un nuevo cine independiente de l’historiador i crític de cinema Luis Miranda, el manifest determina quina ha de ser la mirada de la sisena generació:

 Una actitud fundamentalmente crítica, autorreflexión y una creatividad no dogmática son las fuerzas requeridas para llevar a cabo tal reorientación cultural (...) A los cineastas independientes no les importan las convenciones de la profesión porque solo así pueden reivindicar la libertad del trabajo creativo. Rechazan las normas establecidas para abrirse a nuevas ideas, propuestas y valores que se hallan fuera del estrecho mundo de los estudios y las escuelas de cine. No reconocen ningún género de fronteras profesionales y se sitúan al margen de las reglas y convenciones tradicionales. Honradez y realismo son las claves de su ética intelectual.

NATURALEZA MUERTA, DE JIA ZHANG KE

Naturaleza muerta és la pel·lícula que va donar fama internacional a Zhang Ke ja que va aconseguir, contra tot pronòstic, el Lleó d’Or a la millor pel·lícula l’any 2006. La idea del film neix després del viatge del cineasta a la regió on s’estava realitzant la construcció de la presa de les Tres Gorges del riu Iang-Tsé. Inicialment, va pensar a rodar un documental sobre el pintor Liu Xiadong, però va canviar d’idea al descobrir com el desenvolupament del major projecte hidroelèctric del món implicava acabar amb desenes de ciutats, deixant milers d’habitants sense llar i obligant-los a desplaçar-se a altres llocs a la recerca d’un nou i incert futur.

El film, que està estructurat en quatre blocs ben diferenciats amb un títol que apareix imprès a la pantalla: Cigarrillos, Licores, Té i Caramelos, explica dues històries que esdevenen al mateix espai, però que mai s’encreuen. La d’un miner, anomenat Sanming, que busca la seva exdona, de la qual no sap res des de fa 16 anys, i la de la infermera Shen Hong, que viatja fins allà amb l’objectiu de trobar el seu marit de qui no té notícies des de fa dos anys.

Els antiherois d’aquesta pel·lícula, en la seva majoria actors no professionals, es mouen pels paisatges desoladors entre les ruïnes dels edificis enderrocats per ordre del govern comunista. Observen com s’esvaeixen les seves llars i com les ciutats, cobertes d’aigua, donen pas a nous ponts que uneixen les dues ribes. El soroll infernal i la pols omplen els plans sobreexposats, i la calor humida traspassa la pantalla fent l’espectador partícip de l’asfíxia imperant.

Naturaleza muerta és, en definitiva, el relat de la desaparició de la ciutat de Fengjie, com a reflex d’un capitalisme contumaç que deixa a la deriva els desheretats. Un exemple de l’intent va de sobreviure en un món destruït, un món que s’ha perdut per sempre i les restes del qual només són recuperables al cinema de Jia Zhang Ke.

image_pdfimage_print
Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

1 comentari a “Jia Zhang Ke i la sisena generació de cineastes xinesos”

  1. Recordo vivament aquesta pel·lícula quan la van estrenar després del seu premi a Venècia i també altres que ens han arribat del mateix director com Un toque de violencia i La ceniza es el blanco más puro, clarament cinema “indie” xinès que ens interroga a propòsit de cap a on va el món i quins problemes resten sota la catifa dels informatius globalitzats. I per cert, per obrir el meló de la sisena generació xinesa i obrir les ganes de veure cinema diferent i estimulant, esmentar altres directors interessants com Feng Xiaogang, Zhang Yibai o Diao Yi´nan

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.