De tal pare tal fill (soshite chichi ni naru) dirigida per Hirokazu Kore-Eda

De tal padre, tal hijo / una película de Hirokazu Kore-eda
“Quan es converteix de debò una persona en mare o pare?”
Hirokazu Kore-Eda
HIROKAZU KORE-EDA
Director

“Enfants terribles” de moda del Cinema Asiàtic. Si ara mateix juguem a posar etiquetes, crec poder afirmar que dos directors poden lluir aquests llorers a dia d’avui. El primer és el ja mundialment famós Bong Joon-Ho, que ha assolit el miracle: una peli en llengua no anglesa (coreana) guanya la grossa dels Òscars, fet pioner en les 92 cerimònies a Hollywood.                                                                               

El segon respon al nom d’Hirokazu i és del Japó. El seu cinema és càlid com manteta de franel·la, proper com l’amic de la infantesa, global d’universal… i els conflictes que fan de motors de les seves faules sempre tenen el mateix nucli: la Família (amb l’excepció del seu thriller El tercer assassinat). Tots sabem que dins d’elles, de tensions i secrets n’anem sobrats; i dins d’ells aquest nou mestre de l’Extrem Orient hi gaudeix, com nen petit sense deures escolars. 

Des de la mare soltera que desapareix a Nadie sabe, passant pel retrobament amb els pares ancians a Still walking, i continuant pel mutu autodescobriment de 4 germanes, amb difunt pare comú, però mares diferents, a la deliciosa La nostra germana petita, Koreeda sempre sap tocar-nos la fibra sensible. Tanmateix ho veiem a l’enyor d’un nen respecte al seu germà petit que viu lluny a Kiseki. I tants anys de bona feina van portar-lo a l’Olimp el 2018: Palma d’Or a Cannes i nominació a l’Òscar per Un asunto de família, on veiem que si la família delinqueix unida, també plora, riu, i cauen a l’abisme junts. 

De tal padre, tal hijo / una película de Hirokazu Kore-eda

Si he volgut posar un focus especial en la “Súper Joia” que és De tal pare tal fill és perquè a més a més, i tornant a Bong Joon-Ho, té un potent punt en comú amb la película més popular avui del món confinat: Paràsits (2019). Trobareu a totes dues que, per capricis del destí, dues famílies de condició infinitament diversa (una rica i una amb ben pocs calerons) es veuen forçades a tenir una relació realment estreta. I és clar, això dóna a ambdós directors l’arsenal perfecte per a fer uns retrats emotivament lúcids de les seves terres d’origen. 

A diferència de “Paràsits” aquí no trobareu cap toc de thriller, però sí sorpreses que us deixaran amb la boca ben oberta. Hi coneixereu dues famílies: dues mares, dos fills, dos pares. Dos equips antagònics que es miren amb recel, però que hi hauran d’aprendre a conèixer-se i estimar-se, perquè la vida et porta girs impossibles de predir…

Tingueu els kleenex a prop, benvolguts lectors: l’emoció us amararà per complet. Segur que quan descobriu la missió comuna amb la qual el destí repta a la família Nonomiya i la família Saiki, us demanareu: Què carai faria jo a les seves pells? I és que com podem saber quan comencem a ser pares DE DEBÒ ? Jo vaig prenent apunts, que encara no m´ha tocat… 😉

De tal padre, tal hijo / una película de Hirokazu Kore-eda
KORE-EDA, Hirokazu

De tal pare, tal fill

Barcelona: Cameo, cop. 2014
image_pdfimage_print
Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.