‘Deux jours, une nuit’, dirigida pels germans Dardenne

Deux jours, une nuit - Dardenne

Cada cop, em sento com una captaire: sóc una lladre que ve a prendre’ls  allò que és seu. Ells em miren, com llestos per a pegar-me. Jo sento desig de estomacar-los també

(SANDRA, personatge de Marion Cotillard)

Els nostres llocs de feina. Aquests temps foscos de batalla vírica els tenen entre cella i cella, com víctimes propiciatòries o danys col·laterals. Si algú llegeix això i veu la seva feina perillar en aquesta cruïlla incerta en que ens trobem, veient aquesta commovedora obra, se sentirà comprès i acompanyat en la travessa per estretíssim congost. L’hi portaran uns cineastes germans, nascuts a la Valònia belga, que han fet de la lluita i la protesta social el motor del seu cinema. Uns artistes irreductibles i compromesos de cor.

Sandra i Manu són parella, jove i amb petits. Viuen a Lieja, tot i que ara mateix la Sandra és a punt d’esclatar. La seva estabilitat emocional balla sobre la corda fluixa, i el toc de gràcia li arriba com crochet de pes pesant a la mandíbula. El seu cap a la feina li explica que l’ha de despatxar, per a poder complir amb un bonus de 1000 Euros que cobraran cadascú dels seus companys de feina. És divendres, i dilluns al matí la decisió serà votada pels setze treballadors. A Sandra li queden poques hores, de dissabte i diumenge. DOS DIES, UNA NIT per a capgirar el seu destí…

Un repte gegantí per a qualsevol actriu: apropar-nos la complexitat de Sandra, amb la seva terrible fúria acumulada, i aconseguir que això no ens n’allunyi, sinó que empatitzem amb aquesta ànima trencada que té causa justa. S’hi va atrevir una de les bèsties interpretatives més brillants dels nostres dies: la parisenca Marion Cotillard. Jo me’n vaig enamorar a primera vista el ja llunyà 2003 amb QUIÉREME SI TE ATREVES, comèdia negroromàntica on ella, de qui es va enamorar fou del seu co-protagonista Guillaume Canet, amb qui avui en dia encara comparteix projecte vital, i de tant en tant professional (va ser el seu director a PETITES MENTIDES SENSE IMPORTÀNCIA i seqüela). La següent notícia que en vaig tenir, el 2006, va ser d’impacte: ja havia de ser molt valenta llavors per a posar-se a una pell mítica i francesa, cantant real i immortal, de torturadíssima vida: Edith Piaf a LA VIE EN ROSE. Marion era encara una semi desconeguda, però va deixar de ser-ho a l’instant, guanyant l’Òscar de Hollywood.  A partir d’ allà, ens va regalant la seva màgia en llegendes shakespirianes (Lady Macbeth), o en sagues blockbuster com la de Batman a DARK KNIGHT RISES. Tampoc rebutja clàssics immediats de la ciència ficció com ORIGEN amb DiCaprio o dinamites melodramàtiques com EL SOMNI DE GABRIELLE  o la dolorosa i imprescindible DE ROVELL I ÓS (2012).No us faci por enamorar-vos d’ella: quasi mai us decebrà. 

I ara cordeu-vos curt el cinturó, com diria Pep Guardiola, que venen corbes tancades. Conduirem per carretera de muntanya, sense tanques de protecció i vall profunda si ens sortim. Dos petits grans homes, els Dardenne, amb una filmografia admirable des de LA PROMESA (1996) ens obren els ulls sobre la cruel realitat que mols treballadors humils pateixen i patiran.

DARDENNE, Jean-Pierre i Luc
Dos días, una noche
Barcelona: Cameo, DL 2015
Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

2 comentaris a “‘Deux jours, une nuit’, dirigida pels germans Dardenne”

  1. Andrés Castells

    Amb temps de confusió, de proclames populistes i de liberalisme econòmic, la solidaritat i els drets dels treballadors són eixos que ens interpel·len com a societat i els Dardene ho saben molt bé. De la presència de la Cotillard al projecte només cal celebrar-ho.

  2. Una recomenació del més encertada amb els temps que vivim. Sublim la detallada descipció de la sinopsi i contingut

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.