La familia Modlin: Margaret, Elmer i Nelson

Los Modlin / Paco Gómez

No llenceu les vostres possessions més íntimes i personals a les escombraries, no sabem on poden acabar…

Veieu.

Una excèntrica i críptica artista americana, surrealista i mística, un actor de repartiment a Hollywood amb ínfules i amb un restaurant a Los Angeles i, completant la trilogia, un únic fill, ben plantat i empresari d’èxit.

Què poden tenir d’interessant les seves vides quan els vestigis privats -en forma de fotografies- apareixen llençats al carrer després d’un desnonament?

No heu tingut alguna vegada la sensació, en veure restes personals escampades per terra (com records fotogràfics, joguines, pintallavis, objectes d’escriptori, cartes, roba, etc…) de que allà hi ha una història que ens crida per tafanejar, descobrir-la i investigar-la?

Los Modlin / Paco Gómez
Los Modlin / Paco Gómez
GÓMEZ, Francisco
Los Modlin
Madrid: Fracaso Books, cop. 2013

Justament això és el que li va passar a Paco Gómez, fotògraf de professió i autor d’aquest llibre emocionant, ple de mitges històries sense acabar de perfilar…, que ell va entrellaçant i destriant tant per si mateix com per nosaltres, lectors àvids i esbalaïts.

Deu anys de la seva vida en els que va estar obsessionat per la família de cognom Modlin que acaba entrecreuant-se amb la seva peripècia vital i omplint de causalitats i casualitats tot el relat que és sorprenent i vertader. Amb paciència, va refent un puzle cada vegada més estrambòtic, estrany, desconcertant i tan real com les vides dels protagonistes.

La mare, una artista americana, religiosa, amiga de Henry Miller, que pinta àngels i ens recorda tant a la pintura de Chirico, com Delvaux, Dalí, Remedios Varo… i que emigra darrera del seu fill que fuig de la lleva cap al Vietnam. Ella ve a Espanya en avió, el marit en vaixell des de els Estats Units amb tots els trastos familiars i amb la ferma decisió de no tornar mai més al seu país. Com la diva que es comença a perfilar.

El pare, Elmer, que professa una idolatria cega per les excel·lències pictòriques de Margaret Modlin i que se n’ocupa de ser el seu assistent entre filmació i filmació. Un home que surt a la pel·lícula de Polanski La semilla del Diablo fent d’actor per omplir càmera i que també apareix a pel·lícules espanyoles dels anys 70 i 80. Un home que quasi bé embogeix quan Margaret mort de manera sobtada, ja gran, d’un atac de cor.

Nelson, el tercer en discòrdia i fill de tots dos, que igualment fa algunes aparicions a films espanyols i serà  motiu d’innombrables fotos, que serviran d’estudi a la mare, molt interessada en l’Apocalipsi i del qual farà diverses versions. Un personatge que s’allunya de la influència de la forta personalitat dels pares i que també morirà, de cop i del cor, als 50 anys. Tots tres semblen protagonistes d’una historia per a la televisió plena de girs sobtats. I final de la saga.

No tenen més fills i la resta de la família viu lluny, al continent americà, sense gaire contacte amb ells. I, ara, de cop i volta, les seves fotos apareixen una nit al carrer quan buiden el pis al centre de Madrid. Es tracta d’un edifici que amenaça ruïna. No hi viu ningú al pis ni a l’edifici sencer. Mitjançant les restes intrigants i estranyes de les fotos familiars i íntimes, Paco Gómez reconstrueix la vida dels Modlin. Parla amb les persones que els coneixien, va a veure el pis on s’han fet les curioses fotografies, ressegueix les seves peripècies personals pel centre d’Espanya…

Per tal que podeu veure quan de peculiars són els personatges (que són persones reals, no ho obliden però que sembla que formin part del guió d’una pel·lícula futura, com hem dit) us seleccionem alguns fragments de la vida que va reconstruir pacientment en Paco Gómez.

Magaret

La mare

Margaret posant asseguda. Trobada a les escombraries.

’10:1 Vi descendir del cielo a otro ángel fuerte, envuelto en una nube , con el arco iris sobre su cabeza; y su rostro era como un sol, y sus pies como columnas de fuego. Tenía en sus manos un librito abierto; y puso su pie derecho sobre el mar, y el izquierdo sobre la tierra. Apocalipsis según San Juan. Capítulo 10. El ángel con el librillo’

(pàg. 113)

‘Cuando Margaret firma sus cuadros apocalípticos como Margaret Marley Modlin, las tres emes mágicas, se reafirma en una genialidad de la que incluso los astros participan, a la vez que subraya su obsesión con el número tres; el número de la Santísima Trinidad que parecía formar la familia. El más apocalíptico de los cuadros de Margaret  es un tríptico que bautiza con el pegadizo título de: Elmer Modlin, tú que contemplas los siete sellos del Apocalipsis segun San Juan.’

(pàg. 113)

Estudi per 'Elmer Modlin tú que contemplas los siete sellos del apocalipsis'. Trobat a les escombraries (Font: Llibre de Paco Gómez)

‘Tu nos animaste a venir a España cuando hablábamos de dejar California. Gracias a Dios que lo hiciste, porque nunca sabrás lo feliz que soy. Quería compartir todo esto contigo, porque  tú eres probablemente la única persona que entiende nuestro modo de vida. Carta a Henry Miller, 24 de octubre de 1973’

(pàg. 121)

A l’esquerra, Elmer posa per a la seva dona. Fotografia trobada a les escombraries. A la dreta, la realització en pintura de Margaret.

Elmer

El pare

Elmer amb 20 anys a bord del vaixell que el va portar a Nagasaki.

‘Yo fui el primer marino norteamericano en pisar tierra en Nagasaki después de la explosión de la bomba atómica. Eso fue hace cincuenta y un años. Lo recuerdo con una claridad mayor que ningún otro testigo de las catastróficas e inhumanas secuelas que siguieron a la explosión. Cuando mi barco, el USS Haven, entró en el Puerto de Nagasaki, siguió el curso de un amplio y profundo canal donde había naves japonesas destrozadas y semihundidas a cada lado.’

(pàg. 151-152)

Nelson

El fill

Retrat de Nelson a principis del setanta. Fotografia trobada a les escombraries.

‘Lo conocí en el colegio americano de Madrid en el curso de 1969 (en veu del seu amic Lipton). Teníamos los dos diecsiete años, Recuerdo que el primer dia que vino a clase nos llamó la atención porque era muy alto y porque era un chaval de una bellesa extraordinaria. (…) Inmediatamente se hizo muy popular en el colegio porque era una especie de rebelde que iba en contra de todo lo que estuviera de moda en ese momento.

Todos íbamos de tíos muy enrollados de izquierdas y decíamos que queríamos ser poetas, actores o cantantes pero Nelson insistía en que quería ser empresario y ganar mucho dinero. Estaba en contra de la guerra del Vietnam y hasta organizó un grupo de objectores de conciencia.’

(pàg. 169-170)

Paco Gómez explica com va fer el llibre aquí:

El llegat i testament pictòric de Margaret format per quadres enigmàtics amb planetes, nus, figures geomètriques, personatges masculins, elements religiosos i colors contrastats, resta emmagatzemat dintre de dues caixes en un dipòsit de Madrid, esperant l’eternitat.

L’escassa família americana respecta el desig manifest de que les obres es quedin a Espanya. En això gasten els diners del Modlin. Diners molt ben empleats deuen pensar el trio format per Margaret, Elmer i Nelson.

(*) Totes les fotos han sortit del llibre de Paco Gómez. Ell es va encarregar de recuperar-les de l’abandonament i l’anonimat.
(**) Més fotografies interessants, curioses i, sens dubte, enigmàtiques, d’aquesta peculiar família les trobareu al llarg de les planes de l’obra.

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

2 comentaris a “La familia Modlin: Margaret, Elmer i Nelson”

  1. Qué historia más sorprendente y curiosa… Si no hubiese sido porque el señor Gómez se encontró con esas fotos, tal vez la historia de esta familia seguiría en el olvido. ¿Casualidad o causalidad?

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.